75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008
Aquest fou el primer programa de quan La Passió va representar-se per primera vegada a la Sala Cabañes del Centre Catòlic.
Donat el criteri advers d’algunes personalitats eclesiàstiques , que n’eren discrepants , per raons purament personal , va simular-se que la representació anava a càrrec de l’Orfeó Mataroní amb motiu simulat d’haver llogat el local del teatre.
l’Orfeó Mataroní era una Secció Coral de la mateixa casa , formada pels socis i joventut de l’entitat.
Aquesta sol.lució la va donar un advocat de l’Acció Catòlica de Barcelona.
Així dons el 9 de març de 1935 a dos quarts de deu del vespre començaven les representacions de la Passió que es repetirien els dies 16 i 17 de març a la tarda.
L’escrit del programa de mà era del Rv. Josep Casanelles del Foment de Pietat i que havia donat molt de coratge per que les representacions poguessin portar-se a terme
L’Escrit deia
Arriben ais temps de la Quaresma: temps d'oració, de dejunis, penitencies.
Temps commemoratius del dejuni de quaranta dies de Jesús al desert.
La Quaresma encara fineix amb la commemoració de la Passió, Mort i Resurrecció del bon Jesús.
Millor diríem encara amb la comme¬moració de la Redempció deis homes per part de Jesús.
El Fill de l'Obrer, del Menestral, havia acomplert el seu ministeri en aquest món. Havia ensenyat tota la veritat: ja tan sols havia d'acomplir el seu ministeri final: redimir els humans, vessant en ordre ais pecadors, tota la seva sang, fins a la darrera gota, damunt la roca del Calvari, a fora muralles de Jerusalem, la ciutat deïcida.
A Jerusalem s'acomplí el misteri deis misteris: la institució de la Sagrada Eucaristia, en ell darrer Sopar.
A Jerusalem mateix, hores després, s'acomplia e! misteri cruent, el sacrifici del Just, qui expirava pels peca¬dors, per tots els homes: allà al Calvari després de cruel agonia, finava el Fill de l'Home, tot exclamant encara paraules de perdó i de paternitat transcendent: «Perdoneu-los, Pare, no saben que es fan... Mare, aquest es el teu fill... Ja està tot consumat...»
Cal que els homes commemorin intensament el drama del darrer Sopar, de l'Hort Getsemaí del carrer de 1'Arriargura, del Calvari, del Sant Sepulcre... de la Resurrecció.
Cal que els fills dels obrers, dels menestrals nostres recordin ben plàsticament les suors d'agonia, les goles de sang vessades, les dolors tan intenses ¡ penetrants, la corona d’espines, l'anar d'Herodes a Pilat, del sacrifici Eucarístic al sacrifici sangonent, del triomf de l’entrada gloriosa dins Jerusalem fins a la flagel.lació i a l'Ecce Homo i a I: N- R- I-, de les tres caigudes sota el pes de la Creu fins á l'enaltiment tràgic damunt la Creu.
Els Obrers Catòlics de l'Orfeó Mataroní volen aquesta, Quaresma presentar davant els .ulls, ben plàsticament i devotament, aquest drama complet de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist ,el Redemptor dels homes tots, el protector dels humils, el qui es compadí majorment dels pobrets, deis senzills, dels esperits pacífics.
Mataró ofereix aquesta avinentesa a totes les viles i pobles d'EI Maresme i del mes enllà i ha fet vots d'anar-la representant en anys- successius amb tota propietat i unció religiosa. Aquest any commemoratiu de la Redempció de tots els homes per Crist ha expressat el seu ferm propòsit de fer reviure plàsticament aquests misteris de misteris que culminaren damunt del Calvari redemptor.
En aquesta bella ciutat de Mataró, tan noble per l'antigor seva com pel seu esplet d'intensa religiositat, la qual s'emmiralla vers l'Orient fins-el mes enllà d'aquesta mar Mediterrània, el qual mes enllà es la nostra estimada Palestina, aquí a Mataró podreu veure plasmat dignament i noblement el drama que un jorn es desenrotlla a la ciutat occidora deis profetes, la qual hagué ¡ ha nom: JERUSALEM.
L’espectacle comptava al una nodrida orquestra del Sindicat Musical de Catalunya i vestuari de l’epoca amb figurins de Eusebi Vidiella.
Tres actes començant per la Samaritana i acaban a l’escena de El Calvari.
La direcció musical del mestre Felip Vilaró, el cap de maquinaria J. Aimeric i el cap d’electricistes E. Canadell
Aquest fou el primer programa de quan La Passió va representar-se per primera vegada a la Sala Cabañes del Centre Catòlic.
Donat el criteri advers d’algunes personalitats eclesiàstiques , que n’eren discrepants , per raons purament personal , va simular-se que la representació anava a càrrec de l’Orfeó Mataroní amb motiu simulat d’haver llogat el local del teatre.
l’Orfeó Mataroní era una Secció Coral de la mateixa casa , formada pels socis i joventut de l’entitat.
Aquesta sol.lució la va donar un advocat de l’Acció Catòlica de Barcelona.
Així dons el 9 de març de 1935 a dos quarts de deu del vespre començaven les representacions de la Passió que es repetirien els dies 16 i 17 de març a la tarda.
L’escrit del programa de mà era del Rv. Josep Casanelles del Foment de Pietat i que havia donat molt de coratge per que les representacions poguessin portar-se a terme
L’Escrit deia
Arriben ais temps de la Quaresma: temps d'oració, de dejunis, penitencies.
Temps commemoratius del dejuni de quaranta dies de Jesús al desert.
La Quaresma encara fineix amb la commemoració de la Passió, Mort i Resurrecció del bon Jesús.
Millor diríem encara amb la comme¬moració de la Redempció deis homes per part de Jesús.
El Fill de l'Obrer, del Menestral, havia acomplert el seu ministeri en aquest món. Havia ensenyat tota la veritat: ja tan sols havia d'acomplir el seu ministeri final: redimir els humans, vessant en ordre ais pecadors, tota la seva sang, fins a la darrera gota, damunt la roca del Calvari, a fora muralles de Jerusalem, la ciutat deïcida.
A Jerusalem s'acomplí el misteri deis misteris: la institució de la Sagrada Eucaristia, en ell darrer Sopar.
A Jerusalem mateix, hores després, s'acomplia e! misteri cruent, el sacrifici del Just, qui expirava pels peca¬dors, per tots els homes: allà al Calvari després de cruel agonia, finava el Fill de l'Home, tot exclamant encara paraules de perdó i de paternitat transcendent: «Perdoneu-los, Pare, no saben que es fan... Mare, aquest es el teu fill... Ja està tot consumat...»
Cal que els homes commemorin intensament el drama del darrer Sopar, de l'Hort Getsemaí del carrer de 1'Arriargura, del Calvari, del Sant Sepulcre... de la Resurrecció.
Cal que els fills dels obrers, dels menestrals nostres recordin ben plàsticament les suors d'agonia, les goles de sang vessades, les dolors tan intenses ¡ penetrants, la corona d’espines, l'anar d'Herodes a Pilat, del sacrifici Eucarístic al sacrifici sangonent, del triomf de l’entrada gloriosa dins Jerusalem fins a la flagel.lació i a l'Ecce Homo i a I: N- R- I-, de les tres caigudes sota el pes de la Creu fins á l'enaltiment tràgic damunt la Creu.
Els Obrers Catòlics de l'Orfeó Mataroní volen aquesta, Quaresma presentar davant els .ulls, ben plàsticament i devotament, aquest drama complet de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist ,el Redemptor dels homes tots, el protector dels humils, el qui es compadí majorment dels pobrets, deis senzills, dels esperits pacífics.
Mataró ofereix aquesta avinentesa a totes les viles i pobles d'EI Maresme i del mes enllà i ha fet vots d'anar-la representant en anys- successius amb tota propietat i unció religiosa. Aquest any commemoratiu de la Redempció de tots els homes per Crist ha expressat el seu ferm propòsit de fer reviure plàsticament aquests misteris de misteris que culminaren damunt del Calvari redemptor.
En aquesta bella ciutat de Mataró, tan noble per l'antigor seva com pel seu esplet d'intensa religiositat, la qual s'emmiralla vers l'Orient fins-el mes enllà d'aquesta mar Mediterrània, el qual mes enllà es la nostra estimada Palestina, aquí a Mataró podreu veure plasmat dignament i noblement el drama que un jorn es desenrotlla a la ciutat occidora deis profetes, la qual hagué ¡ ha nom: JERUSALEM.
L’espectacle comptava al una nodrida orquestra del Sindicat Musical de Catalunya i vestuari de l’epoca amb figurins de Eusebi Vidiella.
Tres actes començant per la Samaritana i acaban a l’escena de El Calvari.
La direcció musical del mestre Felip Vilaró, el cap de maquinaria J. Aimeric i el cap d’electricistes E. Canadell