3 de juny de 2008
Música , mestre !
per Jordi Cabezudo, estudiós de la música
No fa gaires dies, Josep Fadó m’explicava, en una conversa intranscendent, la sorpresa i el goig que li va suposar l’experiència viscuda com a invitat dels conciutadans d’un poble o d'una ciutat d’Itàlia (no en recordo el nom) per les actuacions que, de tant en tant i segons l'atapeïda agenda, es podia permetre un amic cantant i tenor com ell al lloc on va néixer. L’orgull, l’estimació i el reconeixement massiu de tota la comunitat arribava a extrems insòlits, fins al punt que es veien obligats a disposar d’una pantalla gegant a fora de l'auditori per acontentar els que no hi tenien accés directe. “És un profeta a la seva terra” em va dir, i així li ho demostraven. Tanmateix, ell, com a convidat especial, va rebre una ovació que encara recorda amb emoció continguda.
Benvolgut Josep, aquesta anècdota segurament ara també la podrà transmetre el teu amic, acompanyant i excel·lent pianista Xavier Martín quan parli de tu i de la teva actuació a la parròquia de Sant Josep de Mataró —lloc on vas fer el primer cant, o crit, en rebre al clatell l’aigua freda del teu bateig. Podrà transmetre la sensació d’estimació, de goig i de satisfacció per una vetllada tan emotiva com emocionant una vegada ja consagrat com a cantant reconegut i valorat arreu de tants països.
Personalment, resten clares en la meva memòria les imatges dels llargs aplaudiments, vigorosos, sonors, però més encara la de tot el públic present al temple —ple de gom a gom— dempeus, amb les cares somrients i meravellades, i més d’una llàgrima lliscant a causa d'algun dels emotius passatges del programa.
Josep, Mataró t’estima, et reconeix, et valora i se sent orgullosa de la teva tasca professional i humana. No cal que vagis a Itàlia per sentir l’admiració del teu proïsme més proper: aquí tens els teus incondicionals.
Per cert, davant meu hi havia dues àvies molt grans, amb bastó, a qui tant sí com no van haver d’ajudar a aixecar-se perquè no van voler restar assegudes, de tan emocionades... Petits detalls que fan grans els homes i les dones.
Gràcies, Josep, per una nit inoblidable.
Música , mestre !
per Jordi Cabezudo, estudiós de la música
No fa gaires dies, Josep Fadó m’explicava, en una conversa intranscendent, la sorpresa i el goig que li va suposar l’experiència viscuda com a invitat dels conciutadans d’un poble o d'una ciutat d’Itàlia (no en recordo el nom) per les actuacions que, de tant en tant i segons l'atapeïda agenda, es podia permetre un amic cantant i tenor com ell al lloc on va néixer. L’orgull, l’estimació i el reconeixement massiu de tota la comunitat arribava a extrems insòlits, fins al punt que es veien obligats a disposar d’una pantalla gegant a fora de l'auditori per acontentar els que no hi tenien accés directe. “És un profeta a la seva terra” em va dir, i així li ho demostraven. Tanmateix, ell, com a convidat especial, va rebre una ovació que encara recorda amb emoció continguda.
Benvolgut Josep, aquesta anècdota segurament ara també la podrà transmetre el teu amic, acompanyant i excel·lent pianista Xavier Martín quan parli de tu i de la teva actuació a la parròquia de Sant Josep de Mataró —lloc on vas fer el primer cant, o crit, en rebre al clatell l’aigua freda del teu bateig. Podrà transmetre la sensació d’estimació, de goig i de satisfacció per una vetllada tan emotiva com emocionant una vegada ja consagrat com a cantant reconegut i valorat arreu de tants països.
Personalment, resten clares en la meva memòria les imatges dels llargs aplaudiments, vigorosos, sonors, però més encara la de tot el públic present al temple —ple de gom a gom— dempeus, amb les cares somrients i meravellades, i més d’una llàgrima lliscant a causa d'algun dels emotius passatges del programa.
Josep, Mataró t’estima, et reconeix, et valora i se sent orgullosa de la teva tasca professional i humana. No cal que vagis a Itàlia per sentir l’admiració del teu proïsme més proper: aquí tens els teus incondicionals.
Per cert, davant meu hi havia dues àvies molt grans, amb bastó, a qui tant sí com no van haver d’ajudar a aixecar-se perquè no van voler restar assegudes, de tan emocionades... Petits detalls que fan grans els homes i les dones.
Gràcies, Josep, per una nit inoblidable.