www.elperiodico.cat21 de juny de 2008
• La companyia Erre que Erre estrena al TNC un muntatge on la música es tuteja amb la dansa
Una escena del muntatge de dansa d'Erre que Erre.
MONTSE G. OTZET
BARCELONA
Amb un recent i flamant premi Max a la butxaca al millor espectacle de dansa pel seu anterior muntatge, Escupir en el tiempo, la companyia Erre que Erre va estrenar dijous al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) la seva última producció, amb un títol igual de suggerent: No pesa el corazón de los veloces.
Si en aquella obra ens venien a parlar del futur i dels secrets que queden per descobrir, en aquesta, el grup pren el títol d'una cita de la novel.la d'Álvaro Pombo La fortuna de Matilda Turpin i s'inspira en fragments literaris de Harold Pinter i Haruki Murakami, per mostrar diferents formes d'enamorament: des de la més visceral fins a la més conscient i científica.
Si bé No pesa el corazón de los veloces es presenta dintre de la programació de dansa del Teatre Nacional de Catalunya, la proposta també es pot disfrutar com un concert de música pel protagonisme que té en aquest espectacle. Fins al punt que el paisatge sonor se situa, colze a colze, al mateix nivell que el de la creació coreogràfica.
L'obra s'inicia de forma progressiva i el seu desenvolupament es consolida de la mateixa manera que ho ha fet amb els anys aquesta companyia. Consolidació que els ha arribat gràcies a una trajectòria artística basada en el rigor i en l'exigència de posseir un bon nivell tècnic. Aquestes qualitats, que desemboquen en un estil propi, també estan presents en aquest nou muntatge, i el grup les ha adquirit, en part, gràcies al fet que alguns dels membres de la companyia ja fa anys que treballen junts, fet poc habitual en els grups de dansa.
PULSIONS EMOCIONALS
No pesa el corazón de los veloces és un autèntic mapa de pulsions emocionals. Es tracta d'una tesi d'amors i de desamors, de relacions entre homes i dones, de seduccions homosexuals, de renúncies, i al mateix temps de mirades còmplices. És un calidoscopi d'estats afectius que estan acompanyats per uns sons molt suggerents, responsables directes a l'hora de propiciar unes atmosferes sinuoses i expectants.
Els músics que hi participen són: Miguel Aguilar, David i Roger Crespo; i pel que fa als ballarins: María Angeles G. Angulo, Mario G. Sáez, Teresa Navarrete i Ricardo Salas barregen entre ells el seu hàbitat d'execució i convergeixen en unes imatges que tenen un notable valor escènic.