www.elpunt.cat
3 de juny de 2008
Les dramatúrgies sobre Rodoreda, Brossa i la cultura catalana del XIX i XX, referència d'un cartell escurçat aquest any
JORDI BORDES. Barcelona
Ricardo Szwarcer va signar el primer cartell del Festival Grec de Barcelona l'any passat. Quan ho va fer, va disculpar-se de no presentar-lo en català. Tot i així, sumava una desena de produccions (en català, o no) amb autoria autòctona. Un any després, el cartell d'autoria catalana (que no només en català) s'ha reduït dràsticament: Carlota Subirós farà dramatúrgia sobre Mercè Rodoreda; Xavier Albertí i Narcís Comadira construeixen un musical que pretén reconstruir la cultura catalana dels segles XIX i XX; Carles Hac Mor fa una proposta irreverent sobre Brossa a En Brossa fa dissabte al Museu Picasso. Les altres autories són les de Roger Bernat (Rimuski), i els argentins Javier Daulte (Nunca estuviste tan adorable) i Gabriela Izcovich (Todos hablan).
+ Un detall de l'espectacle de La Fura, Imperium, estrenada a la Xina i que va estar una setmana al Mercat de les Flors, dins el Grec de l'any passat. Foto: EFE
L'any passat va aixecar-se un sector de creadors catalans queixant-se per l'argentinització del festival. Comparant-ho amb les últimes edicions de la direcció de Borja Sitjà, no va variar ostensiblement el nombre de produccions amb autories o dramatúrgies catalanes. Aquella desena s'ha quedat en la meitat. L'obra que estarà més temps en cartell és Nunca estuviste tan adorable, de Daulte. La producció, de fet, remunta un text escrit i estrenat fa anys a Buenos Aires, que s'ha coproduït amb la sala de l'Eixample i el Centro Dramático Nacional. Pel que fa a Todos hablan, és la proposta d'Izcovich, una argentina establida fa anys a Barcelona, que adapta set contes per a l'escena. Roger Bernat reprèn la col·laboració amb Ignasi Duarte en aquesta obra d'estrena, coproduïda també amb el Wiener Festwochen de Viena, que analitza el món del taxi amb els mateixos taxistes a l'escenari.
La presència d'espectacles el 2007, sense ser abassegadora, va ser notablement més àmplia: es va estrenar Gènesi 3.0 (premi Romea) de Gerard Guix; Semolina Tomic, de l'Antic Teatre, havia de rematar en un espectacle la seva investigació a Lenin is mine (que es va haver d'ajornar per raons artístiques); Carme Portaceli i Toni Martín van reescriure contes de la infància a Fairy a través de la Factoria Escènica Internacional; Àlex Serrano (Àrea Tangent) va presentar en taller obert la seva trilogia; La Fura dels Baus va portar a Barcelona la seva última estrena a la Xina, Imperium; Àlex Mañas va estrenar a la Biblioteca de Catalunya un text reconegut per la Societat General d'Autors i Editors: En cualquier otra parte.
Històricament, el major gruix del Grec són les produccions amb direccions i repartiment catalans. L'any passat, s'aproximaven a una vintena. Les proporcions es mantenen en el cartell del 2008. Per a Szwarcer, un dels mèrits d'aquesta temporada és que només repeteixen dues directores: Carme Portaceli (que fa una peça musical amb la implicació de la ballarina Marta Carrasco) i Carlota Subirós (amb el treball que farà una aproximació a Rodoreda en l'any del centenari del seu naixement, com ja va fer fa una dècada amb Joan Oliver).
EN DANSA, EMPAT TÈCNIC
Maria Rovira va presentar El salt de Nijinsky al Mercat de les Flors i el Sant Andreu Teatre va presentar una col·lecció de coreògrafs emergents amb Thomas Noone i Núria Martínez. Lanònima Imperial agafa el relleu de Rovira amb De los afectos al Mercat. També a La Caldera es programa un treball coreogràfic d'una companyia catalana Lapsus Dansa (Vitrines III). Dies de Dansa manté la mescla d'autors d'arreu (també catalans) al carrer.
3 de juny de 2008
Les dramatúrgies sobre Rodoreda, Brossa i la cultura catalana del XIX i XX, referència d'un cartell escurçat aquest any
JORDI BORDES. Barcelona
Ricardo Szwarcer va signar el primer cartell del Festival Grec de Barcelona l'any passat. Quan ho va fer, va disculpar-se de no presentar-lo en català. Tot i així, sumava una desena de produccions (en català, o no) amb autoria autòctona. Un any després, el cartell d'autoria catalana (que no només en català) s'ha reduït dràsticament: Carlota Subirós farà dramatúrgia sobre Mercè Rodoreda; Xavier Albertí i Narcís Comadira construeixen un musical que pretén reconstruir la cultura catalana dels segles XIX i XX; Carles Hac Mor fa una proposta irreverent sobre Brossa a En Brossa fa dissabte al Museu Picasso. Les altres autories són les de Roger Bernat (Rimuski), i els argentins Javier Daulte (Nunca estuviste tan adorable) i Gabriela Izcovich (Todos hablan).
+ Un detall de l'espectacle de La Fura, Imperium, estrenada a la Xina i que va estar una setmana al Mercat de les Flors, dins el Grec de l'any passat. Foto: EFE
L'any passat va aixecar-se un sector de creadors catalans queixant-se per l'argentinització del festival. Comparant-ho amb les últimes edicions de la direcció de Borja Sitjà, no va variar ostensiblement el nombre de produccions amb autories o dramatúrgies catalanes. Aquella desena s'ha quedat en la meitat. L'obra que estarà més temps en cartell és Nunca estuviste tan adorable, de Daulte. La producció, de fet, remunta un text escrit i estrenat fa anys a Buenos Aires, que s'ha coproduït amb la sala de l'Eixample i el Centro Dramático Nacional. Pel que fa a Todos hablan, és la proposta d'Izcovich, una argentina establida fa anys a Barcelona, que adapta set contes per a l'escena. Roger Bernat reprèn la col·laboració amb Ignasi Duarte en aquesta obra d'estrena, coproduïda també amb el Wiener Festwochen de Viena, que analitza el món del taxi amb els mateixos taxistes a l'escenari.
La presència d'espectacles el 2007, sense ser abassegadora, va ser notablement més àmplia: es va estrenar Gènesi 3.0 (premi Romea) de Gerard Guix; Semolina Tomic, de l'Antic Teatre, havia de rematar en un espectacle la seva investigació a Lenin is mine (que es va haver d'ajornar per raons artístiques); Carme Portaceli i Toni Martín van reescriure contes de la infància a Fairy a través de la Factoria Escènica Internacional; Àlex Serrano (Àrea Tangent) va presentar en taller obert la seva trilogia; La Fura dels Baus va portar a Barcelona la seva última estrena a la Xina, Imperium; Àlex Mañas va estrenar a la Biblioteca de Catalunya un text reconegut per la Societat General d'Autors i Editors: En cualquier otra parte.
Històricament, el major gruix del Grec són les produccions amb direccions i repartiment catalans. L'any passat, s'aproximaven a una vintena. Les proporcions es mantenen en el cartell del 2008. Per a Szwarcer, un dels mèrits d'aquesta temporada és que només repeteixen dues directores: Carme Portaceli (que fa una peça musical amb la implicació de la ballarina Marta Carrasco) i Carlota Subirós (amb el treball que farà una aproximació a Rodoreda en l'any del centenari del seu naixement, com ja va fer fa una dècada amb Joan Oliver).
EN DANSA, EMPAT TÈCNIC
Maria Rovira va presentar El salt de Nijinsky al Mercat de les Flors i el Sant Andreu Teatre va presentar una col·lecció de coreògrafs emergents amb Thomas Noone i Núria Martínez. Lanònima Imperial agafa el relleu de Rovira amb De los afectos al Mercat. També a La Caldera es programa un treball coreogràfic d'una companyia catalana Lapsus Dansa (Vitrines III). Dies de Dansa manté la mescla d'autors d'arreu (també catalans) al carrer.