El verí del nazisme
Lamenta Vera cap al final de l'obra: “Per què hem d'amagar-nos si tothom pensa el mateix que nosaltres?” Vera, que abans ha planxat l'uniforme de les SS del seu germà Rudolf, convertit en el president de l'Audiència de la seva ciutat després de viure deu anys ocult en un soterrani de casa i sortir-ne sense que ningú li recriminés haver estat el cap d'un camp nazi. Rudolf i Vera celebren cada 7 d'octubre l'aniversari de Heinrich Himler, que un dia va distingir el primer dinant-hi, sense aconseguir que la seva germana Clara, confinada en una cadira de rodes a conseqüència d'un bombardeig aliat, s'afegeixi a la festa clandestina. Pràcticament muda als dos últims actes, mentre al primer manté un dilatat combat amb Vera, Clara és un indici de resistència, però atrapat i malalt, dins d'una família que, en un dels ajustaments de comptes més demolidors de Thomas Bernhard amb Àustria, representa una societat enverinada per un nazisme perdurable.
Essent un dels directors de teatre que més han posat en escena Bernhard, el gran Krystian Lupa hi torna amb Davant la jubilacióamb la particularitat de dirigir per primer cop tres actors catalans en un muntatge produït per Temporada Alta, quan es va estrenar el cap de setmana passat, i el Teatre Lliure, on es representarà al gener. A Lupa, que té fama de ser molt crític amb els seus actors se'l sentia, durant la funció, celebrar amb crits onomatopeics les accions dels seus nous intèrprets i fins i tot, cosa inhabitual, va sortir al final a saludar. Certament, encarnant amb complexitat aquests personatges terribles, Mercè Arànega, Marta Angelat i Pep Cruz fan una tasca sensacional que manté clavats els espectadors durant més de tres hores. Lupa es concedeix temps i al principi pot fer la sensació que massa, però la dilatació s'acaba entenent perquè tot s'ha de fer pesant, irrespirable. Només una observació: potser no cal que apareguin fotografies tan explícites dels crims nazis; n'hi hauria prou amb aquellles que no són tan evidents, però que, en canvi, contenen la bèstia “amagada” i tot el Mal fet per aquells que “complien ordres”.
‘Davant la jubilació'
Director: Krystian Lupa
El Canal (Salt). Temporada Alta. 14 d'octubre
publicat per
http://www.elpuntavui.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada