www.elperiodico.cat
24 de març de 2008
L’actor protagonitza la comèdia de Pirandello L’home, la bèstia i la virtut, que aquest dijous arriba al TNC sota la direcció de Pep Pla.
Foto: MAITE CRUZ
24 de març de 2008
L’actor protagonitza la comèdia de Pirandello L’home, la bèstia i la virtut, que aquest dijous arriba al TNC sota la direcció de Pep Pla.
Foto: MAITE CRUZ
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
--Vostè és l'home, un respectable mestre; la bèstia és un rude mariner (Jordi Martínez), i la virtut, la seva dona (Rosa Cadafalch), de qui el seu personatge s'enamora. I l'embolica al deixar-la embarassada.
--Sóc un professor amb una moral molt clara i recta, que no obstant recorre a l'engany i a la hipocresia per salvar la pell i la de la persona que estima. És una comèdia amb rerefons tràgic: la reflexió social de Pirandello, la decadència moral, és extrapolable a qualsevol època i avui està molt vigent. Un ball de màscares, típic de l'autor: els personatges es veuen abocats a deixar la moral de costat per solucionar l'embolic.
--Un joc d'aparences, ¿com el que vivim amb els polítics?
--Sí, la política és un gran joc pirandel.lià, tots es posen màscares en un moment o altre. L'ésser humà canvia de cara i s'adequa a les circumstàncies. I una cosa és el que un pensi que és i una altra com el veuen els altres.
--El públic riu molt amb les seves desgràcies.
--Els actors ho passem fatal i com més adversitats, més divertit resulta per a l'espectador. És l'humanisme de l'autor italià: riure's amb les desgràcies de l'altre. Però hi ha un to de tristesa en el somriure del públic que invita a la reflexió.
--A l'espectador li deu costar dissociar-lo del seu paper de maquiavèl.lic Genís a la sèrie televisiva Ventdelplà.
--Són treballs que no tenen res a veure, el meu paper a la sèrie és molt sòrdid, neuròtic. Però a més, la popularitat que brinda la tele és efímera, és molt explosiva però després la gent se n'oblida. Això sí, et dóna una estabilitat que després et permet llançar-te a altres reptes.
--¿Per exemple?
--Ja fa 15 anys que sóc als escenaris, també faig molt de doblatge i tinc a la taula un parell de projectes cinematogràfics i la gira de Coral romput. La qüestió és obrir portes i no tancar-les mai, perquè aquest ofici és molt inestable. No se sap mai què et pot passar.
BARCELONA
--Vostè és l'home, un respectable mestre; la bèstia és un rude mariner (Jordi Martínez), i la virtut, la seva dona (Rosa Cadafalch), de qui el seu personatge s'enamora. I l'embolica al deixar-la embarassada.
--Sóc un professor amb una moral molt clara i recta, que no obstant recorre a l'engany i a la hipocresia per salvar la pell i la de la persona que estima. És una comèdia amb rerefons tràgic: la reflexió social de Pirandello, la decadència moral, és extrapolable a qualsevol època i avui està molt vigent. Un ball de màscares, típic de l'autor: els personatges es veuen abocats a deixar la moral de costat per solucionar l'embolic.
--Un joc d'aparences, ¿com el que vivim amb els polítics?
--Sí, la política és un gran joc pirandel.lià, tots es posen màscares en un moment o altre. L'ésser humà canvia de cara i s'adequa a les circumstàncies. I una cosa és el que un pensi que és i una altra com el veuen els altres.
--El públic riu molt amb les seves desgràcies.
--Els actors ho passem fatal i com més adversitats, més divertit resulta per a l'espectador. És l'humanisme de l'autor italià: riure's amb les desgràcies de l'altre. Però hi ha un to de tristesa en el somriure del públic que invita a la reflexió.
--A l'espectador li deu costar dissociar-lo del seu paper de maquiavèl.lic Genís a la sèrie televisiva Ventdelplà.
--Són treballs que no tenen res a veure, el meu paper a la sèrie és molt sòrdid, neuròtic. Però a més, la popularitat que brinda la tele és efímera, és molt explosiva però després la gent se n'oblida. Això sí, et dóna una estabilitat que després et permet llançar-te a altres reptes.
--¿Per exemple?
--Ja fa 15 anys que sóc als escenaris, també faig molt de doblatge i tinc a la taula un parell de projectes cinematogràfics i la gira de Coral romput. La qüestió és obrir portes i no tancar-les mai, perquè aquest ofici és molt inestable. No se sap mai què et pot passar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada