www.elperiodico.cat
8 març 2008
• Integrada en la programació T6, 'Un fill, un llibre, un arbre', de Jordi Silva, és una comèdia esplèndida
Pep Anton Muñoz.
GONZALO Pérez de Olaguer
El Teatre Nacional de Catalunya va inventar el 2002, amb Domènech Reixach de director, la programació T6, un intent de portar a l'escenari noves veus i noves formes d'escriptura. Hi ha hagut canvis, polèmiques i ara les sales alternatives estan integrades en l'aventura. Des de la subjectivitat crec que títols com El mètode Grönholm, de Jordi Galceran; El club de les palles, d'Albert Espinosa; Uuuuh!, de Gerard Vàzquez, i En defensa dels mosquits albins, de Mercè Sarrias, són títols/espectacles que justifiquen de totes totes l'existència del T6.
Ara s'acaba d'estrenar a la Sala Tallers, en aquesta programació, Un fill, un llibre, un arbre, de Jordi Silva (Barcelona, 1973). No prové de l'Institut del Teatre, sinó de l'escola d'interpretació d'El Timal i del Col.legi del Teatre. I a mi, tot i tenir estrenats alguns atractius títols (Ja en tinc 30! i La millor nit de la teva vida), aquesta història del fill, l'arbre i el llibre, malgrat el gran tòpic que amaga el títol, em sembla una comèdia esplèndida, amb un tractament molt original, una excel.lent interpretació de conjunt i una d'individual excepcional per part de Pep Anton Muñoz. Un text que juga amb el passat i el present, en què els espectadors són lectors de la novel.la que s'escenifica a trossos en escena, que va i ve, que s'enreda i es desenreda i que manté sempre l'atenció d'un públic majoritàriament jove. Un punt aquest ple d'esperança.
¿De què parla Jordi Silva? De l'obsessió per saber què necessitem per veure'ns realitzats, de relacions personals i del sexe, ¡és clar! Però l'autor ho fa amb gràcia, agilitat en els diàlegs i mantenint el somriure i el riure en l'espectador. És una escriptura molt treballada que fuig del lloc comú i que busca nous paràmetres lingüístics. Malgrat tanta bondat, Un fill, un llibre, un arbre té alguna reiteració, alguns excessos, com si l'autor i el director caiguessin en una borratxera d'anades i vingudes. Res, no obstant, que rebaixi finalment l'excel.lent impressió que deixa aquest muntatge. Hi insisteixo: comèdia intel.ligent, intel.ligentment desenvolupada. Una mica àcida, molt divertida i no menys diferent.
Una obra d'aquestes característiques demana una direcció molt precisa i estudiada. La té en Antonio Calvo, que imprimeix agilitat a l'acció i mou perfectament el continu tràfec dels actors. Muñoz, que torna a l'escena després de més d'un any d'absència, encarna un escriptor mort fa dos anys, i així es mou per l'escenari; ell porta la batuta de la història. Està impecable.
Una aportació necessària
Al seu costat, Jordi Andújar, Pep Ferrer (sempre eficaç), Cristina Gàmiz (més actriu que mai) i Neus Quimasó formen una cort coral irreprotxable que es mou amb total llibertat en el marc d'una colorista escenografia de Sebastià Brosa. L'evolució del T6 sembla que va trobant la seva millor línia. És una aportació que el públic jove agraeix i els autors necessiten. És un treball propi d'un teatre públic.
8 març 2008
• Integrada en la programació T6, 'Un fill, un llibre, un arbre', de Jordi Silva, és una comèdia esplèndida
Pep Anton Muñoz.
GONZALO Pérez de Olaguer
El Teatre Nacional de Catalunya va inventar el 2002, amb Domènech Reixach de director, la programació T6, un intent de portar a l'escenari noves veus i noves formes d'escriptura. Hi ha hagut canvis, polèmiques i ara les sales alternatives estan integrades en l'aventura. Des de la subjectivitat crec que títols com El mètode Grönholm, de Jordi Galceran; El club de les palles, d'Albert Espinosa; Uuuuh!, de Gerard Vàzquez, i En defensa dels mosquits albins, de Mercè Sarrias, són títols/espectacles que justifiquen de totes totes l'existència del T6.
Ara s'acaba d'estrenar a la Sala Tallers, en aquesta programació, Un fill, un llibre, un arbre, de Jordi Silva (Barcelona, 1973). No prové de l'Institut del Teatre, sinó de l'escola d'interpretació d'El Timal i del Col.legi del Teatre. I a mi, tot i tenir estrenats alguns atractius títols (Ja en tinc 30! i La millor nit de la teva vida), aquesta història del fill, l'arbre i el llibre, malgrat el gran tòpic que amaga el títol, em sembla una comèdia esplèndida, amb un tractament molt original, una excel.lent interpretació de conjunt i una d'individual excepcional per part de Pep Anton Muñoz. Un text que juga amb el passat i el present, en què els espectadors són lectors de la novel.la que s'escenifica a trossos en escena, que va i ve, que s'enreda i es desenreda i que manté sempre l'atenció d'un públic majoritàriament jove. Un punt aquest ple d'esperança.
¿De què parla Jordi Silva? De l'obsessió per saber què necessitem per veure'ns realitzats, de relacions personals i del sexe, ¡és clar! Però l'autor ho fa amb gràcia, agilitat en els diàlegs i mantenint el somriure i el riure en l'espectador. És una escriptura molt treballada que fuig del lloc comú i que busca nous paràmetres lingüístics. Malgrat tanta bondat, Un fill, un llibre, un arbre té alguna reiteració, alguns excessos, com si l'autor i el director caiguessin en una borratxera d'anades i vingudes. Res, no obstant, que rebaixi finalment l'excel.lent impressió que deixa aquest muntatge. Hi insisteixo: comèdia intel.ligent, intel.ligentment desenvolupada. Una mica àcida, molt divertida i no menys diferent.
Una obra d'aquestes característiques demana una direcció molt precisa i estudiada. La té en Antonio Calvo, que imprimeix agilitat a l'acció i mou perfectament el continu tràfec dels actors. Muñoz, que torna a l'escena després de més d'un any d'absència, encarna un escriptor mort fa dos anys, i així es mou per l'escenari; ell porta la batuta de la història. Està impecable.
Una aportació necessària
Al seu costat, Jordi Andújar, Pep Ferrer (sempre eficaç), Cristina Gàmiz (més actriu que mai) i Neus Quimasó formen una cort coral irreprotxable que es mou amb total llibertat en el marc d'una colorista escenografia de Sebastià Brosa. L'evolució del T6 sembla que va trobant la seva millor línia. És una aportació que el públic jove agraeix i els autors necessiten. És un treball propi d'un teatre públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada