Paul Scofield.
EL PERIÓDICO
LONDRES
Era un dels grans intèrprets britànics de la seva generació i si no va aconseguir una popularitat més àmplia va ser perquè en el dilema pantalla-escenari sempre es va estimar més ser un home de teatre. Paul Scofield va morir dimecres passat als 86 anys en un hospital pròxim a la seva residència de Sussex, Anglaterra, a causa de la leucèmia.
Poc més d'una desena de vegades va treure el cap a la gran pantalla i en una, encarnant el personatge de Sant Tomàs Moro a la pel.lícula de Fred Zinnemann titulada Un hombre para la eternidad, va obtenir un d'aquells Oscars amb què els nord-americans solen reconèixer el poder interpretatiu dels llegendaris actors britànics. Scofield va formar part de l'estirp de Laurence Olivier o John Gielgud, amb una presència en escena qualificada de "monumental" i una veu que ha estat comparada amb el so del motor d'un Rolls-Royce. El seu paper titular d'El rey Lear, que va encarnar el 1962, va ser considerat una de les millors interpretacions d'un personatge shakesperià.
La majoria de les pel.lícules en què va intervenir van tenir un substrat clarament teatral. És el cas d'Un delicado equilibrio, de Tony Richardson, basat en l'obra d'Edward Albee, l'Enrique V de Kenneth Brannagh, el Hamlet de Zeffirelli (en què va interpretar el fantama) o El crisol, versió cinematogràfica de Las brujas de Salem, d'Arthur Miller, que va ser la seva última participació en el cine l'any 1999. Cinc anys abans l'Acadèmia de Hollywood va tornar a distingir-lo amb una nominació al millor actor secundari pel seu paper del crític i poeta Mark Van Doren a Quiz Show. El dilema, de Robert Redford.
EL PERIÓDICO
LONDRES
Era un dels grans intèrprets britànics de la seva generació i si no va aconseguir una popularitat més àmplia va ser perquè en el dilema pantalla-escenari sempre es va estimar més ser un home de teatre. Paul Scofield va morir dimecres passat als 86 anys en un hospital pròxim a la seva residència de Sussex, Anglaterra, a causa de la leucèmia.
Poc més d'una desena de vegades va treure el cap a la gran pantalla i en una, encarnant el personatge de Sant Tomàs Moro a la pel.lícula de Fred Zinnemann titulada Un hombre para la eternidad, va obtenir un d'aquells Oscars amb què els nord-americans solen reconèixer el poder interpretatiu dels llegendaris actors britànics. Scofield va formar part de l'estirp de Laurence Olivier o John Gielgud, amb una presència en escena qualificada de "monumental" i una veu que ha estat comparada amb el so del motor d'un Rolls-Royce. El seu paper titular d'El rey Lear, que va encarnar el 1962, va ser considerat una de les millors interpretacions d'un personatge shakesperià.
La majoria de les pel.lícules en què va intervenir van tenir un substrat clarament teatral. És el cas d'Un delicado equilibrio, de Tony Richardson, basat en l'obra d'Edward Albee, l'Enrique V de Kenneth Brannagh, el Hamlet de Zeffirelli (en què va interpretar el fantama) o El crisol, versió cinematogràfica de Las brujas de Salem, d'Arthur Miller, que va ser la seva última participació en el cine l'any 1999. Cinc anys abans l'Acadèmia de Hollywood va tornar a distingir-lo amb una nominació al millor actor secundari pel seu paper del crític i poeta Mark Van Doren a Quiz Show. El dilema, de Robert Redford.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada