www.festes.org
Teatre popular per escenificar els darrers dies de Jesús al món
Diverses poblacions, Des de principis de Quaresma fins el maig
L'entrada de Jesús a Jerusalem, en la representació ulldeconenca
La Quaresma, als Països Catalans, és sinònim de Passió. Una tradició religiosa que enfonsa els seus orígens en l'Edat Mitjana, en què una sèrie d'actors aficionats representen la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. Olesa de Montserrat, Esparreguera, Cervera i moltes altres poblacions han mantingut viva la tradició i l'han potenciat de tal manera que tots els vilatans s'impliquen en les representacions.
El gènere, però, presenta una gran varietat de formats i estils. A banda d'aquestes passions teatralitzades, també n'hi ha que es realitzen a l'aire lliure, pels carrers i places de la població -durant la Setmana Santa, principalment-, i d'altres, fins i tot, tenen lloc a l'interior de les esglésies. N'hi ha que es basen en els diàlegs dels personatges i n'hi ha de mudes, representant quadres plàstics.
Les passions són l'evolució lògica de les representacions teatrals medievals conegudes com a "Misteris", que arreu d'Europa recreaven passatges bíblics de la vida de Crist, la Mare de Déu o d'algun sant. Cap al segle XII, aquestes rudimentàries representacions van evolucionar fins a convertir-se en autèntiques obres teatrals, primer en llatí i, cap als segles XIII-XIV, en llengua vulgar.
A Cervera -localitat d'on data la representació més antiga d'Europa, del 1481- es té constància que els actors d'aquestes primerenques passions eren els propis sacerdots de la vila, que representaven els últims dies de Crist a la terra amb l'objectiu de moralitzar els seus fidels. Tot i això, el Concili de Trento (1545 - 1563) va prohibir qualsevol acte no litúrgic a l'interior dels temples.
Les passions, llavors, van sortir als carrer, primer a la plaça de davant de l'església i, posteriorment, es van estendre per molts dels carrers de la vila, amb el poble representant la majoria de papers.
La cultura catalana, privada del suport estatal necessari per crear un teatre modern quan la resta de cultures vivien èpoques d'esplendor (el Siglo de Oro espanyol, el classicisme francès, la comèdia italiana...), es va refugiar en l'àmbit religiós, aferrant-se a uns textos ja existents i representant-los una vegada i una altra, a falta de l'existència d'autors que elaboressin noves creacions. Així va ser com, mentre a d'altres llocs s'abandona la representació de la passió, als Països Catalans va perviure inalterada fins l'actualitat. Segons el president de la Société Internationale pour l'Étude du Théâtre Médiéval, Francesc Massip, "no hi ha a Europa un país ni una cultura que hagi conservat amb major puixança la tradició passionística com la catalana".
Amb el pas del temps, la Inquisició espanyola es va proposar eradicar les passions, per considerar-les massa incontrolables, fomentant la substitució dels actors per imatges -els passos de les processons que perviuen a Andalusia- i els diàlegs dels actors per sermons a càrrec dels propis mossens. Així, les passions van tornar a recloure's en espais tancats, aquesta vegada en teatres, per intentar esquivar les exigències eclesiàstiques. La mesura no va aplacar les ànsies de la Inquisició, que va batallar perquè el poder reial les prohibís i, fins i tot, va promulgar una disposició episcopal a tal efecte (1813).
Segons Massip, "només els enclaus més remots, allunyats del rigor institucional, podrien conservar fins als nostres dies un teatre que, al marge del contingut, funcionava com a expressió col·lectiva d'unes comunitats que encara necessitaven refrendar anualment els seus vincles socials a través de la festa". Així va ser com tres localitats de la Catalunya interior (Olesa de Montserrat, Esparreguera i Cervera), entre d'altres, van mantenir vives unes representacions que, a les capitals, haurien sigut perseguides i anul·lades i que avui en dia arriben a aplegar més de mig miler d'actors en cada un dels tres escenaris.
Arreu dels Països Catalans i d'Europa
Actualment, arreu dels Països Catalans han aparegut noves i renovades representacions de la Passió, ja sigui a Ulldecona (Montsià), el 1964; Torreblanca (Plana Alta), el 1978; Altea (Marina Baixa), el 1981; Ondara (Marina Alta), el 1992; Molins de Rei (Baix Llobregat), el 1997...
Entre totes les representacions del drama religiós que tenen lloc arreu del continent, sobresurten les quinquennals de Tegelen (Holanda) i la decennal d'Oberammergau (Alemanya), representada des del 1634.
Text: Bernat Ferrer i Frigola
Teatre popular per escenificar els darrers dies de Jesús al món
Diverses poblacions, Des de principis de Quaresma fins el maig
L'entrada de Jesús a Jerusalem, en la representació ulldeconenca
La Quaresma, als Països Catalans, és sinònim de Passió. Una tradició religiosa que enfonsa els seus orígens en l'Edat Mitjana, en què una sèrie d'actors aficionats representen la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. Olesa de Montserrat, Esparreguera, Cervera i moltes altres poblacions han mantingut viva la tradició i l'han potenciat de tal manera que tots els vilatans s'impliquen en les representacions.
El gènere, però, presenta una gran varietat de formats i estils. A banda d'aquestes passions teatralitzades, també n'hi ha que es realitzen a l'aire lliure, pels carrers i places de la població -durant la Setmana Santa, principalment-, i d'altres, fins i tot, tenen lloc a l'interior de les esglésies. N'hi ha que es basen en els diàlegs dels personatges i n'hi ha de mudes, representant quadres plàstics.
Les passions són l'evolució lògica de les representacions teatrals medievals conegudes com a "Misteris", que arreu d'Europa recreaven passatges bíblics de la vida de Crist, la Mare de Déu o d'algun sant. Cap al segle XII, aquestes rudimentàries representacions van evolucionar fins a convertir-se en autèntiques obres teatrals, primer en llatí i, cap als segles XIII-XIV, en llengua vulgar.
A Cervera -localitat d'on data la representació més antiga d'Europa, del 1481- es té constància que els actors d'aquestes primerenques passions eren els propis sacerdots de la vila, que representaven els últims dies de Crist a la terra amb l'objectiu de moralitzar els seus fidels. Tot i això, el Concili de Trento (1545 - 1563) va prohibir qualsevol acte no litúrgic a l'interior dels temples.
Les passions, llavors, van sortir als carrer, primer a la plaça de davant de l'església i, posteriorment, es van estendre per molts dels carrers de la vila, amb el poble representant la majoria de papers.
La cultura catalana, privada del suport estatal necessari per crear un teatre modern quan la resta de cultures vivien èpoques d'esplendor (el Siglo de Oro espanyol, el classicisme francès, la comèdia italiana...), es va refugiar en l'àmbit religiós, aferrant-se a uns textos ja existents i representant-los una vegada i una altra, a falta de l'existència d'autors que elaboressin noves creacions. Així va ser com, mentre a d'altres llocs s'abandona la representació de la passió, als Països Catalans va perviure inalterada fins l'actualitat. Segons el president de la Société Internationale pour l'Étude du Théâtre Médiéval, Francesc Massip, "no hi ha a Europa un país ni una cultura que hagi conservat amb major puixança la tradició passionística com la catalana".
Amb el pas del temps, la Inquisició espanyola es va proposar eradicar les passions, per considerar-les massa incontrolables, fomentant la substitució dels actors per imatges -els passos de les processons que perviuen a Andalusia- i els diàlegs dels actors per sermons a càrrec dels propis mossens. Així, les passions van tornar a recloure's en espais tancats, aquesta vegada en teatres, per intentar esquivar les exigències eclesiàstiques. La mesura no va aplacar les ànsies de la Inquisició, que va batallar perquè el poder reial les prohibís i, fins i tot, va promulgar una disposició episcopal a tal efecte (1813).
Segons Massip, "només els enclaus més remots, allunyats del rigor institucional, podrien conservar fins als nostres dies un teatre que, al marge del contingut, funcionava com a expressió col·lectiva d'unes comunitats que encara necessitaven refrendar anualment els seus vincles socials a través de la festa". Així va ser com tres localitats de la Catalunya interior (Olesa de Montserrat, Esparreguera i Cervera), entre d'altres, van mantenir vives unes representacions que, a les capitals, haurien sigut perseguides i anul·lades i que avui en dia arriben a aplegar més de mig miler d'actors en cada un dels tres escenaris.
Arreu dels Països Catalans i d'Europa
Actualment, arreu dels Països Catalans han aparegut noves i renovades representacions de la Passió, ja sigui a Ulldecona (Montsià), el 1964; Torreblanca (Plana Alta), el 1978; Altea (Marina Baixa), el 1981; Ondara (Marina Alta), el 1992; Molins de Rei (Baix Llobregat), el 1997...
Entre totes les representacions del drama religiós que tenen lloc arreu del continent, sobresurten les quinquennals de Tegelen (Holanda) i la decennal d'Oberammergau (Alemanya), representada des del 1634.
Text: Bernat Ferrer i Frigola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada