www.elperiodico.cat
1 març 2008
• Aquesta norma és una vella aspiració dels còmics d'aquest país, però mai ha arribat a bon terme
GONZALO Pérez de Olaguer
A pocs dies de les eleccions del 9-M alguns sectors de les arts escèniques han mogut fitxa. Ho ha fet principalment l'Associació de Directors d'Espanya (ADE), amb una àmplia representació a les comunitats. Objectiu: promoure un projecte de llei del teatre o de les arts escèniques. Aquesta llei del teatre és una vella aspiració dels còmics d'aquest país, que s'ha intentat més d'una vegada i que mai ha passat dels primers balbucejos. Per descomptat que ni amb els ministres d'Informació i Turisme, Manuel Fraga Iribarne i José Sánchez Bella, responsables de l'àrea teatral en aquells moments, el tema tenia la més mínima possibilitat de prendre un mínim de cos.
¿I ara que ja hi ha aprovada una llei del cine i el nostre flamant i oscaritzat Javier Bardem defensa el paper dels còmics en la cultura del país? El teatre --el teatre, la dansa, el circ i totes les seves variants-- demana un profund debat entre els professionals i els agents que incideixen en el seu desenvolupament. Una llei de les arts escèniques proposada per l'ADE que conté 35 punts, la major part d'ells vinculats al dia al dia, a la itinerància del nostre teatre. ¿Per què mai s'ha arbitrat una política cultural que permeti que els espectacles creats pels centres dramàtics de les diferents comunitats circulin pel país? Crear així mateix codis i sistemes de control aplicables als organismes públics i semipúblics, és un altre dels objectius de la possible futura llei.
Malgrat que moltes coses s'han anat solucionant, encara en queden moltes més d'ancorades en els vells temps que demanen una posada al dia. Les arts escèniques són un bé comú i en diverses matèries estem molt lluny d'algunes legislacions vigents avui a Europa. L'ADE destaca, per exemple, la necessitat de promoure que els edificis teatrals de titularitat pública es transformin en centres de producció. Hi ha més mesures, com ara promoure el reconeixement social i artístic dels treballadors del sector i potenciar la permanent millora del seu exercici professional. ¡Quantes vegades hem vist que el diner públic es quedava en un muntatge que no sortia del centre que l'havia produït!
Un bon moment
Potser ara és un bon moment per iniciar la batalla per aquesta Llei de les Arts Escèniques. S'ha de conscienciar els nostres polítics que el teatre ha de tenir un desenvolupament protegit i impulsat, preservant sempre, això sí, les identitats idiomàtiques i les especificitats. Els agents de la creació artística han de tenir reconegut el seu protagonisme. Tot, per propiciar l'accés del ciutadà al teatre. Per descomptat que el debat és llarg, obert. Però, val la pena intentar-ho. Hi ha nissagues teatrals que ens contemplen: els Merlo, els Bardem, nissagues d'excel.lents actors que es van moure dins la pantalla i a l'escenari.
1 març 2008
• Aquesta norma és una vella aspiració dels còmics d'aquest país, però mai ha arribat a bon terme
GONZALO Pérez de Olaguer
A pocs dies de les eleccions del 9-M alguns sectors de les arts escèniques han mogut fitxa. Ho ha fet principalment l'Associació de Directors d'Espanya (ADE), amb una àmplia representació a les comunitats. Objectiu: promoure un projecte de llei del teatre o de les arts escèniques. Aquesta llei del teatre és una vella aspiració dels còmics d'aquest país, que s'ha intentat més d'una vegada i que mai ha passat dels primers balbucejos. Per descomptat que ni amb els ministres d'Informació i Turisme, Manuel Fraga Iribarne i José Sánchez Bella, responsables de l'àrea teatral en aquells moments, el tema tenia la més mínima possibilitat de prendre un mínim de cos.
¿I ara que ja hi ha aprovada una llei del cine i el nostre flamant i oscaritzat Javier Bardem defensa el paper dels còmics en la cultura del país? El teatre --el teatre, la dansa, el circ i totes les seves variants-- demana un profund debat entre els professionals i els agents que incideixen en el seu desenvolupament. Una llei de les arts escèniques proposada per l'ADE que conté 35 punts, la major part d'ells vinculats al dia al dia, a la itinerància del nostre teatre. ¿Per què mai s'ha arbitrat una política cultural que permeti que els espectacles creats pels centres dramàtics de les diferents comunitats circulin pel país? Crear així mateix codis i sistemes de control aplicables als organismes públics i semipúblics, és un altre dels objectius de la possible futura llei.
Malgrat que moltes coses s'han anat solucionant, encara en queden moltes més d'ancorades en els vells temps que demanen una posada al dia. Les arts escèniques són un bé comú i en diverses matèries estem molt lluny d'algunes legislacions vigents avui a Europa. L'ADE destaca, per exemple, la necessitat de promoure que els edificis teatrals de titularitat pública es transformin en centres de producció. Hi ha més mesures, com ara promoure el reconeixement social i artístic dels treballadors del sector i potenciar la permanent millora del seu exercici professional. ¡Quantes vegades hem vist que el diner públic es quedava en un muntatge que no sortia del centre que l'havia produït!
Un bon moment
Potser ara és un bon moment per iniciar la batalla per aquesta Llei de les Arts Escèniques. S'ha de conscienciar els nostres polítics que el teatre ha de tenir un desenvolupament protegit i impulsat, preservant sempre, això sí, les identitats idiomàtiques i les especificitats. Els agents de la creació artística han de tenir reconegut el seu protagonisme. Tot, per propiciar l'accés del ciutadà al teatre. Per descomptat que el debat és llarg, obert. Però, val la pena intentar-ho. Hi ha nissagues teatrals que ens contemplen: els Merlo, els Bardem, nissagues d'excel.lents actors que es van moure dins la pantalla i a l'escenari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada