www.avui.cat
5 març 2008
Paco Moran tornarà a l'abril al Condal amb una comèdia feta a mida per Pau Miró i Marc Rosich i sense Joan Pera
Teresa Bruna
Teatre Condal
Potser tocaria preguntar-li si es troba bé, però el veig tan esplèndid...
Estic fenomenal i tinc molta il·lusió per tornar. A més, celebro 50 anys a escena, són les meves noces d’or al teatre. Són anys, eh? Ja em començava a enyorar. Ara, ja saps que diuen que si als 60 anys no et fa mal res... és que estàs mort. I el paper de mort no m’agrada, té moltes pauses! Has de tenir algun doloret, mal a la panxa. Si no... cachis la mar, malament!
Ens pot parlar de l’obra?
Nnnno! Bé, una mica sí. Però és que està plena de suspens i sorpreses que no es poden desvelar. Puc dir que hi surt un esperit! És un homenatge a Molière, als còmics, al teatre... Però de l’original de Molière només hi ha el títol, i jo també em dic Argan. Quan dos joves tan brillants com Marc Rosich i Pau Miró t’escriuen una comèdia a mida és... fantàstic. És molt bona.
Argan és un hipocondríac. S’hi identifica?
Aquí no és ben bé el mateix, però no, no. Jo no havia estat mai malalt. Però sí que és veritat que fa dos anys em van passar tantes coses que vaig estar a punt de tirar la tovallola. Després vaig pensar: si em trobo bé, per què m’he de retirar? De salut no em puc queixar: tot el que m’ha passat a la vida se’m va concentrar en 16 mesos.
Hi trobarà a faltar en Joan Pera?
Mira: ahir vam estar junts, parlant, vam sortir. Esclar que el trobaré a faltar! M’hauria agradat que haguéssim estat junts en aquesta comèdia, però ara no anem alhora amb les obres. Ha tingut tant d’èxit amb Una maleta... que ha hagut d’agafar-les i portar-les de viatge per tot Catalunya. En té per temps. Potser jo també, si el públic vol. Però ja tornarem, ja!
5 març 2008
Paco Moran tornarà a l'abril al Condal amb una comèdia feta a mida per Pau Miró i Marc Rosich i sense Joan Pera
Teresa Bruna
Teatre Condal
Potser tocaria preguntar-li si es troba bé, però el veig tan esplèndid...
Estic fenomenal i tinc molta il·lusió per tornar. A més, celebro 50 anys a escena, són les meves noces d’or al teatre. Són anys, eh? Ja em començava a enyorar. Ara, ja saps que diuen que si als 60 anys no et fa mal res... és que estàs mort. I el paper de mort no m’agrada, té moltes pauses! Has de tenir algun doloret, mal a la panxa. Si no... cachis la mar, malament!
Ens pot parlar de l’obra?
Nnnno! Bé, una mica sí. Però és que està plena de suspens i sorpreses que no es poden desvelar. Puc dir que hi surt un esperit! És un homenatge a Molière, als còmics, al teatre... Però de l’original de Molière només hi ha el títol, i jo també em dic Argan. Quan dos joves tan brillants com Marc Rosich i Pau Miró t’escriuen una comèdia a mida és... fantàstic. És molt bona.
Argan és un hipocondríac. S’hi identifica?
Aquí no és ben bé el mateix, però no, no. Jo no havia estat mai malalt. Però sí que és veritat que fa dos anys em van passar tantes coses que vaig estar a punt de tirar la tovallola. Després vaig pensar: si em trobo bé, per què m’he de retirar? De salut no em puc queixar: tot el que m’ha passat a la vida se’m va concentrar en 16 mesos.
Hi trobarà a faltar en Joan Pera?
Mira: ahir vam estar junts, parlant, vam sortir. Esclar que el trobaré a faltar! M’hauria agradat que haguéssim estat junts en aquesta comèdia, però ara no anem alhora amb les obres. Ha tingut tant d’èxit amb Una maleta... que ha hagut d’agafar-les i portar-les de viatge per tot Catalunya. En té per temps. Potser jo també, si el públic vol. Però ja tornarem, ja!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada