Àlex Mañas firma 'Íncubo', una peça que va del conte al 'thriller' psicològic
La trama ofereix un conflicte generacional tenyit de venjança i de perversió
De les fonts de Twin Peaks, culminació de David Lynch, i de Dogville, el mateix de Lars von Trier, beu Íncubo, l'última proposta del dramaturg Àlex Mañas que s'estrena aquesta nit a La Villarroel. El que va néixer a remolc de la moda dels vampirs ha derivat, segons el seu autor, en una història de venjança amb una guerra generacional pel mig. Tot amb un format solapat entre el conte i el thriller. Inquietant, si més no. En escena, quatre intèrprets: Irene Escolar, Marcel Borràs i Álvaro Cervantes són els tres joves que s'enfronten en un pols a un adult, encarnat per Lluís Villanueva.
La trama s'inicia quan l'urbanita Miguel (40 anys) es desplaça a un refugi en un poble perdut per a una cita amb Eva (16). Han quedat per a un intercanvi peculiar. Ell li ofereix una sèrie limitada d'un còmic de vampirs que ella anhela fins al punt que està disposada a mantenir un intercanvi sexual. Com explica Mañas, aquest és el macguffin, l'element de suspens que fa avançar la trama sense que tingui una gran incidència posterior.
RUTINA EXISTENCIAL
A partir d'aquí, i amb l'aparició de dos amics de tota la vida d'Eva, es desencadenarà aquesta història de venjança i perversió. Hi conviuen un conte sobre la rutina existencial d'aquests tres nois que volen sortir de la seva misèria econòmica i el thriller psicològic, amb motius fantàstics, on es cou la venjança.
«M'interessava el tema de la relació entre joves i adults. Per això vaig escollir el mite romàntic dels vampirs, a partir d'unes relacions en què es parla del bé i del mal. Hi ha perversió sí, però al final també hi ha espai per a l'esperança», sosté Mañas.
VÍCTIMA I BOTXÍ
En aquest joc entre el bé i el mal, el director d'Íncubo deixa que l'espectador sigui qui tregui les seves pròpies conclusions en un plantejament amb moltes preguntes i poques respostes. «Es tracta, per exemple, de fins a quin punt l'adult pot ajudar a sortir de la misèria aquests nois. L'obra aborda la forma en què les persones tracten d'imposar les seves creences», afirma Mañas.
Al dramaturg li interessa també jugar amb els rols de víctima i botxí, que no sempre són predestinats. Aquesta història apocalíptica i claustrofòbica no s'ubica en cap lloc concret, i Mañas únicament apunta que és un poble d'Europa. «Són els que més conec a partir de la meva infància. Es podria situar entre Cubelles, on estiuejava de petit, la Manxa, on va néixer el meu pare, i La Línea de la Concepción, el poble de la meva mare», puntualitza de manera ben gràfica.
En aquest peculiar triangle hispà es desenvolupa aquest Íncubo, títol que alimenta una mica més la intriga. «Tenia una primera versió que es deia Vampiros, però crec que desorientava», apunta Mañas. Un íncube és un tipus de dimoni arrelat en una creença medieval i la paraula significa també malson en italià.
publicat per
José Carlos Sorribes / Barcelona
Foto: David Ruano (Irene Escolar, Lluís Villanueva (assegut), Álvaro Cervantes (al fons) i Marcel Borràs, en una escena de l'obra)
www.elperiodico.cat
21 de gener de 2011