18 de gener 2011

Vuitanta anys de Pastorets a l'Orfeó Reusenc



L'Orfeó Reusenc ha estat distingit en el certamen Pastoràlia 2010, suite de músiques de tot Catalunya, amb tres peces musicals pròpies, per part de l'Orfeó Català


'Els Pastorets, de Folch i Torres', representat per l'Escola d'Art Teatral Catalana el 1929

L'entitat orfeonística reusenca, de 1918, ha presentat, enguany, una versió transgressora en l'escenografia i tradicional en el missatge, dels Pastorets de Folch i Torres, sota l'adaptació dels guionistes Enrique Novials i May Roca, i la direcció musical de Jordi Gomis.
En la primera dècada del segle XX, l'entitat havia compartit estatge amb el Centre de Lectura o el Centre Republicà, amb qui col•laborava amb tasques teatrals. A partir de 1918, amb la nova seu del carrer de Sant Llorenç, sempre s'havia donat prioritat a l'activitat coral. És l'any 1927 quan trobem la primera referència de l'anomenada 'Secció de Declamació de l'Orfeó Reusenc', sota la direcció de Josep Banús i Sans, posteriorment Escola d'Art Teatral Catalana (1929-34) o Estudi d'Art Teatral (1934-38).
En aquest context històric, com relaten els historiadors reusencs Ezequiel Gort i Carme Puyol, amb la col•laboració de Josep Gomis ('Anals de l'Orfeó Reusenc, 1918-1933' i 'Afició i passió. 75 anys de Teatre a l'Orfeó Reusenc, 1927-2002'), apareixen les primeres representacions nadalenques dels Pastorets en versions d'autors diversos. Concretament, el Nadal de 1928, trobem documentats els primers actors orfeonístics, que versionaren el text de 'L'adveniment de l'Infant Jesús', del popular narrador Josep Maria Folch i Torres.
L'any 1930 s'estrena 'El Nadal dels Pastors', amb text original de Josep Morera i música d'Emmanuel Bosser, amb la col•laboració del mestre Estanislau Mateu, fundador i primer director de l'Orfeó Reusenc. Aquests Pastorets seran coneguts amb l'apel•latiu 'dels de Casa', se'n conserva el manuscrit de partitures i es caracteritzaven, entre d'altres, perquè la popular i trapella parella de pastors s'anomenaven 'Belluguet i Bieló' (Lluquet i Rovelló).
No serà fins als anys 40 quan es recupera el teatre en llengua castellana i sota censura del nou règim franquista. La represa de l'elenc artístic de l'Orfeó es materialitza amb la posada en escena, novament, d''El Nadal dels Pastors', de Morera, l'única representació permesa en català pel seu caràcter tradicional i catòlic. L''Estel de Natzaret', de Ramon Pàmies, o 'Els Pastorets Cocou i Orelló, lluny del Pessebre', amb text original de Rafel Vilà i Barnils, foren altres adaptacions d'aquests anys de postguerra damunt l'escenari. A partir de 1945 i fins als anys 60 es reprendrà una programació de teatre català (Serafí Pitarra, Josep Maria de Sagarra o Àngel Guimerà), amb una reintroducció de la llengua vigilada per les autoritats governamentals i en una situació de precària resistència cultural.
Els anys 60 foren temps de crisi per a l'escena teatral. La implantació del cinema i la televisió provocaren, entre d'altres, un canvi de costums en la població. La incorporació del setè art a la sala de l'entitat, així com en altres escenaris teatrals de la ciutat, provocà la fi del grup estable de teatre. L'any 1976, paral•lelament al ressorgiment cultural català en les acaballes del franquisme (com la creació del grup La Tartana al mateix Orfeó), marca una fita en la recuperació de la popular representació nadalenca, a càrrec de Celestí Torres, amb la versió primigènia de Morera, que se seguí representant al llarg dels 80 i 90, amb renovada saga d'actors i cantaires orfeonencs, sota el nom de Joventut de la Casa.
L'any 2003, la Secció de Teatre de l'Orfeó Reusenc celebra el setanta-cinquè aniversari amb una representació extraordinària, al Teatre Fortuny. Les noves formes teatrals van prenent cos a l'Orfeó Reusenc i els anys 2004 i 2005, el col•lectiu teatral Natural Clown Killers fa una actualització escènica del text de Folch i Torres. Actualment, formen part de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, amb una vuitantena de grups estables en tot el país.
Enguany, com a novetat, superada la primera dècada del segle XXI, sota la direcció dels guionistes Enrique Novials i May Roca, i la direcció musical de de Jordi Gomis, la trentena d'actors orfeonistes, majoritàriament adolescents i joves, han presentat uns "Pastorets per als nens", amb paraules de Gomis, on l'escena es desenvolupa en una escola-institut. La professora narra la història sagrada del Naixement als alumnes, els quals es transformen en els protagonistes que veurem tot seguit: unes pastoretes molt joves, femenines, fan de Lluquet i Rovelló, amb uns diàlegs exhortatius i dinàmics; una arcàngel Sant Miquel amb vestit juvenil, també femenina, o un Satanàs modern, que fa un paper d'entre provocador i divertit, jugant en tot moment amb la sensualitat del públic, i acompanyat de set fúries de l'infern, que realitzen una excel•lent i treballada coreografia musical.
D'altres personatges: Llucifer, Jeremies, Jetsé, Sant Gabriel, l'ajudant de bruixot, altres pastors i, evidentment, Sant Josep i la Mare de Déu, completen el quadre escènic, de decorat auster (a l'inici, una taula de professor amb ordinador, amb tres modestes figuretes de la Sagrada Família), acompanyat de sintonies de Bob Dylan i un text essencialment de Folch i Torres, amb afegitons, però, d'estricta actualitat. Un 'mestre jubilat' clou la representació com qui acaba una classe, mentre el dimoni escuat, representació del mal i el pecat, és vençut per l'arcàngel Sant Gabriel, símbol del bé i la redempció, mentre es fan presents la perplexitat i el capteniment d'un públic que comprèn com passen els temps, es transforma l'expressió i es manté, alhora, més que inalterable, el secular i potent missatge de Nadal.

publicat per
Anton Baiges Gras
foto : Anton Baiges ( Membres de l'Orfeó Reusenc )
www.reusdigital.cat
10 de gener de 2010

El pipican del Pati del Café Nou

La tarda vespre del divendres 1 de novembre vaig estar a punt de ser agredit (no sé si és la paraula correcte) per un gos mentre el propieta...