No sé si sabeu que a Mataró fem els millors Pastorets de Catalunya. De sempre. És així. Els més espectaculars, amb un text ric ( l’Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies – menys conegut que el de Folch i Torres o el de Pitarra) ) i la música més espectacular ( del mestre Torra). Teatre total.
Però noi, aquest any el director s’ha proposat tant sí com no fer uns Pastorets ben diferents. Canviar-los. Treure’n el pes religiós i convertir-los en un conte. Donar-los un punt de modernitat (???) i els ha fet agnòstics!!!
I jo em pregunto, la modernitat és agnòstica??? Uns Pastorets explicats com un conte? ( com un conte més o com un conte xino...). Un conte per divertir només i sense voluntat de moralitzar? Un passatemps simpàtic per les tardes de Nadal?? Treure’n el pes religiós??? Com es menja això, amb cullera o bé amb forquilla? Però si els Pastorets és el relat popular d’un fet religiós!
No comparteixo doncs aquesta voluntat del director de negar la major. Crec que en aquest cas o són Pastorets o són agnòstics, però les dues coses juntes no quadren. Per exemple, recordeu Jesus Christ Superstar: és una versió moderna i molt intel•ligent sobre la Passió. Però no nega la Passió. L’explica d’una manera absolutament diferent i en funció dels signes dels temps del moment.
Que resulta que el director és agnòstic i creu que s’ha de fer un relat laic per explicar els missatges humanístics implícits en el Nadal? Perfecte! Som-hi! Però creant un conte, una història, un relat, absolutament nou. Diferent. En el fons i en la forma. En els continguts, en la llengua i en el llenguatge.
Aquesta sí hagués estat una opció radical i moderna!
http://ivanpera.blogspot.com
8 de gener de 2010
