publicat per
8 de febrer de 2015
Jordi Bordes
La directora Natalia Menéndez ha volgut girar com un mitjó
el poder dels aristòcrates francesos de mitjan segle XIX). En la mirada de
Musset, el poble els serveix i pateix els capricis dels magnats. En la mirada
d'avui, el poble sap riure de les excentricitats ridícules dels seus amos. I,
en tot cas, proven de marcar distàncies per no sortir-ne malparats
personalment. Així, el cor es mou per sobre del baró, que és ridícul ballant de
content o agarrotat perquè els plans no es concreten com voldria i lamenta haver
de renunciar al carnaval. És un joc que tergiversa i que distreu amb uns canvis
d'escena que tenen molt de pausa líquida, amb heures que es desplacen
harmònicament mentre entren i treuen la font amb sortidor inclòs, talment com
si fos una roda Cyr.
Però la trama de Musset prova de confrontar dues
generacions. La dels pares i la dels fills. La dels que han disposat de tot el
que els cal per consolidar la seva comoditat i la dels que han aprofitat
aquestes ordres per trobar moments per a l'esbarjo i la frivolitat. I quan
tenen opció d'emancipar-se volen tastar la coqueteria, tenen necessitat de
sentir-se adulats, de ser orgullosos i amagar el seu amor per gronxar-se amb la
seva pròpia trampa. Aquests altres dos plànols es marquen pel caràcter de la
interpretació. Els adults són grotescos, exagerats, de traç gros. L'un,
borratxo; l'altre, envejós i golafre. L'un, capriciós; l'altra, devota i que es
nega al fet que la titllin d'alcavota. Són uns quadres divertits, amables, que
contrasten amb els jocs de flirteig dels joves. Aquí és on brilla Anna Moliner
(Camille), amb una jove pura, sortida del convent, que ha après a fer-se valdre
a partir dels sacrificis morals. Aquí és on Ramon Pujol (Perdican) apareix
sincer, frívol, persuasiu, adulador i finalment abatut. Aquí és on Clara de
Ramon (Rossette) broda un paper d'un personatge ingenu, feliç, enamoradís i,
finalment, traït fins a la desesperació. Aquesta trama és la que atrapa perquè,
a part de la submissió de la dona respecte a l'home, encara s'evidencia més el
doble escalafó social: Rossette no podrà suportar mai l'ultratge que Camille ho
entendria només com una broma amorosa. Per això és una tragèdia que entreté
(per les pauses i la farsa). La pregunta és si una cosa ajuda a l'altra.
Probablement, no.
No feu bromes amb l'amor
Autor: Alfred de Musset
Directora: Natalia Menéndez
Intèrprets: Carles Martínez, Ramon Pujol, Ferran Rañé,
Albert Pérez, Anna Moliner, Carmen Balagué, Clara de Ramon, Júlia Barceló,
Xavier Capdet, Amanda Delgado, Oriol Escursell, Jordi Sanosa, Jordi Serra,
Tomás Taboada.
Dijous, 5 de febrer (fins al 22 de març), a la Sala Petita
del TNC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada