publicat per
4 de febrer de 2015
Imma Fernández
'Animals de companyia' arriba al Capitol després de triomfar
en domicilis
foto : Edu Buch i
Martina Tresserra, en la comèdia 'Animals de companyia'. ORIOL PAGES
De casa en casa, amb el públic arremolinat als menjadors.
Així va començar l'aventura, molt a l'estil argentí, de la comèdia Animals de
companyia, el debut en la dramatúrgia de l'actriu i poeta Estel Solé, que
arriba avui al Club Capitol. Culminat el procés creatiu amb l'elenc, el 2013
Solé va trucar a les portes de les sales alternatives. Però l'obra, «un joc de
mentides i veritats entre un grup d'amics», no va trobar valedor. «Vaig rebre
tres nos i mesos després, davant l'absència de teatre, vam poder estrenar-la al
domicili de la dissenyadora Bárbara Aurell, que organitzava cites culturals», explica
l'autora. En una d'aquelles quatre funcions, un espectador els va demanar
representar-la a casa seva. El boca-orella va fer la resta.
Elisenda Roca, Nausicaa Bonnin, Joaquim Oristrell, Lluís
Gavaldà... i anònims amfitrions de tot Catalunya l'han acollit als seus
domicilis particulars i a altres espais (des d'un castell fins a restaurants i
jardins) fins a sumar 70 funcions (també va passar per la Nau Ivanow). Per uns
mil euros, les mascotes de Solé van anar seduint el públic. El productor Carles
Roca va veure que aquella comèdia «collonuda» es mereixia arribar a les sales i
va auspiciar una minigira per Centreamèrica. Josep Domènech, de Bitó, es va
sumar al carro i el Grup Balañá finalment els ha obert el Club Capitol.
Jacob Torres i Mercè Martínez (en substitució de la mateixa
Solé) s'han sumat al repartiment inicial, amb Eduard Buch, Míriam Tortosa i
Martina Tressera. L'acció comença amb quatre amics que li organitzen un sopar
sorpresa a una noia que torna a casa després de dos mesos ingressada en un
psiquiàtric. Un d'ells pretén ocultar-li que el seu nòvio se'n va anar a viure
a les Antípodes i demana a la resta que comparteixin la mentida piadosa. «És
una comèdia amarga que explora els jos socials, els rols grupals, els límits de
la sinceritat i la hipocresia. ¿Què és millor, viure enganyat o assumir la
realitat?», planteja Solé, que va optar per emborratxar els seus personatges
perquè anessin vomitant bilis i veritats. «La soledat i la necessitat d'afecte
ens porta a tots a convertir-nos en animals de companyia», postil·la.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada