publicat per
Traducció d'Arnau Vilardebó, Isabelle Bres i Josep Rubio.
Intèrprets: Empar
Capilla, Clara de Ramon, Àurea Màrquez, Almudena Lomba i Xavier Ripoll.
Veu en off: Francesc Luchetti.
Vestuari: A les Golfes de la Bohéme.
Disseny il·luminació: Joaquín Guirado.
Disseny escenografia: Xavi Saló.
Disseny so: Lurdes Barba i Adrià Gómez Suau.
Ajudant direcció: Ariadna Castedo.
Direcció: Lurdes Barba.
Companyia A les Golfes de la Bohéme.
Teatre Tantarantana, Barcelona, 6 abril 2014.
Cinc gronxadors, un joc de micros, quatre dones, un home i
unes quantes mortes ofegades. Tot en setanta minuts. I de propina, la salsa de
'Ya no estás más a mi lado, corazón', potser per treure dramatisme a la trama
negra.
Tothom sap qui va ser Barbablava. Un personatge sinistre de
castell que col·leccionava esposes fins a assassinar-les. Els lectors des de
Charles Perrault fins aquí han sabut sempre que per la curiositat d'una de les
dones, el món ha sabut la sanguinària història que, curiosament, ha estat
aliment de contalles per a infants. Aquell Barbablava, però, va ser degollat
pels germans de la seva última esposa.
En aquest cas, Enric Barbablava (interpretat per Xavier
Ripoll en un paper que li exigeix un remarcat dramatisme), protagonista de
l'obra, no viu en un castell ni té una cambra tancada amb pany i clau amb
cadàvers d'esposes sinó que va escampant la seva dèria assassina per diferents
espais urbans i metafòrics. Els urbans: un zoològic de Munic, un pub de
matinada, un metro solitari... Els metafòrics: els diversos viaranys de l'amor.
Sis dones a la recerca d'un home són les seves víctimes que busquen l'amor fins
a la mort. Totes cauran degollades. Fins que l'última —com els germans
venjadors de l'ancestral Barbablava— se n'alliberarà i serà qui el matarà.
L'autora Dea Loher (Traunstein, Alta Baviera, Alemanya,
1964) fa amb aquesta tragicomèdia d'humor negre una obra de lletra menuda que
requereix una posada en escena tan atrevida com suggerent. La nova companyia A
Les Golfes de la Bohéme aconsegueix no deixar-se ofegar pel discurs de l'obra,
que pot semblar críptic, i manté un prudent equilibri entre la profunditat de
l'obra (solitud, existencialisme, amor, mort, recerca personal...) i la manera
de fer-lo arribar als espectadors sense que aquests se sentin tampoc aliens a
les inquietuds dels personatges.
Perquè hi fa més d'un paper i per què té algunes de les
escenes més importants de la trama, l'actriu Àurea Màrquez es guanya una altra
de les seves bones interpretacions, des del pròleg inicial, als diàlegs interns
de les dones que representa, fins a l'última peça de salsa coral. Empar Capilla
i Almudena Lomba, fundadores de la companyia, interpreten algunes de les altres
dones —inclosa la cega que desencalla l'instint assassí del venedor de sabates
que és Enric Barbablava—, i la jove Clara de Ramon, que va des de l'obra
'Agost' (TNC) fins a la filla de l'obra 'Els nostres tigres beuen llet',
d'Albert Espinosa (TNC) o la filla del detectiu Kubala de la sèrie de TV3,
'Kubala, Moreno i Manchon', es desdobla aquí primer en una Lolita precoç i
després en una dona aspirant a ser degollada que ja s'espavila sola, amb dos
registres diferents que remarquen la seva capacitat versàtil.
Lurdes Barba ha dirigit l'obra amb un notable respecte pel
text, per la intenció de l'autora i per no desvirtuar ni el perfil dels
personatges ni l'atmosfera entre intrigant i tenebrosa. Austeritat escènica que
ni la presència dels cinc gronxadors ni el joc de micròfons contradiuen,
deixant que sigui el discurs i la veu dels personatges els que guiïn tota
l'acció. Malgrat la salsa, no és un musical. En tot cas, els personatges ballen
i s'entenen sols amb els seus conflictes interns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada