L'OPONIÓ A ESCENA - ELS PIRATES DEL MARESME -

CAP GROS
24 maig 2005

L'OPINIÓ A ESCENAper Enric Hernàndez i Benito, llicenciat en art dramàtic
S'entén bé i sona millor

Sala Cabañes torna a donar una lliçó de maneres aquests dies amb la posada en escena de l'adaptació de l'adaptació de l'opereta de Gilbert i Sullivan que, fa uns quants anys, Dagoll Dagom va posar de moda als nostres escenaris. En aquesta ocasió ho fa de la mà de Joan Peran i Genís Mayola. Primer encert: fent-se els Pirates més propers, del Maresme, amb referències geogràfiques i noms fàcilment reconeixibles per tothom. Ben trobat el rodolí del Mariscal en Sant Gabriel. Segon encert -no necessàriament en aquest ordre-: el càsting de veus. El paper interpretat en el seu moment pel desaparegut Carles Sabater queda prou defensat musicalment amb la veu del protagonista masculí. No es pot dir el mateix de la seva part actoral que deixa molt a desitjar, per la linialitat i la sincopació de les seves intervencions textuals. Prou bé, de totes maneres, per ser el primer cop que s'hi troba. Aquestes mancances, en tot cas, queden compensades amb escreix pels seus companys d'escena. I sobretot per les seves dues principals companyes: la Marta, interpretada amb molta seguretat i soltura per una Lourdes Fabrés brillant amb uns registres alts i a la vegada sòlids; i la seva Tata, construïda per una veterana Encarnita Hernández que fa molta fila i borda el paper musicalment i actoral. Per altra banda és una llàstima no haver treballat la mirada perifèrica d'alguns cantants a l'hora de seguir les pautes del director. Fragilitat a les notes allargades i a les pujades de to del Pirata Rei. Descuit d'en Sam a una escena de grup, amb el "parxe" de l'ull al front. Aprovat pelat de la ronda presto agitato del Mariscal no gaire més ràpida que la primera, compensat amb el retret lleons/pastors/capgrossos als pirates. Magnífics moments corals plens de contrastos i colors gràcies a un disseny de vestuari bàsic però combinat de manera intel·ligent, amb alguna aclucada d'ull, que dona presència als pirates (potser caldria resoldre la consistència de les seves botes) i feminitat a les noies (encertats vestits i tons pastissos). Aconseguida ridícula patxoca del Mariscal i la benemèrita.Grans moments de grup. A destacar l'escena de platja, sobretot el moment "esquitxadetes", i la primera escena dels pirates, amb l'arribada per platea inclussive. Una Guàrdia Civil divertidíssima que aconsegueix fer molt bé el que ha de fer malament: a destacar l'amenaça a platea per fer-la cantar i el seu apoteòsic i trencador "full monty".Deixant de banda els petits problemes de l'audio en off del principi i la mitja part, tota la resta sona meravellosament bé degut a una gairebé perfecta amplificació de les veus amb micros inalàmbrics i a la magistral interpretació dels sis músics dirigits per en Mayola. Cal agrair també als actors que ens permetessin entendre tot el que deien i cantaven en tot moment. Chapeau. Queda clar que no es pot pretendre que tot sigui perfecte, però aquest muntatge té molts aspectes dignes d'admiració. No oblidem que parlem de teatre amateur... Ja voldrien molts... Totalment aconsellable. Molt interessant l'oportunitat de diàleg amb els actors i la resta de l'equip que es va oferir al final de la funció.Els Pirates del Maresme. Sala Cabañes. Dissabte dia 21.