'Per què?'

Mar Ulldemolins busca, a '20 de novembre', les raons d'una violència sense sentit aparent Fa només uns dies que un francès d'origen algerià colpia França després d'una matança contra soldats i nens d'una escola jueva. L'incident suposa un nou gir en l'escalada de violència del terrorisme islamista però, més enllà dels motius concrets de l'assassí, ha tornat a posar damunt la taula el debat sobre la facilitat amb què, de tant en tant, un individu amb les facultats més o menys pertorbades irromp en un lloc públic i acaba amb la vida d'un grup com més gran millor de persones. Una violència que Lars Lorén retrata a '20 de novembre', l'obra que fins al 6 de maig es pot veure a la sala Àtrium de Barcelona. Dirigida per Moisès Maicas, '20 de novembre' és una obra punyent, un text que va més enllà de narrar uns determinants episodis violents i que demana a l'espectador que miri als ulls de la realitat, que s'enfronti als fantasmes d'una societat malalta. No és casual que el text sigui obra del dramaturg suec Lorén perquè, sota la seva aparença civilitzada i ordenada, els països nòrdics amaguen un substrat d'una enorme violència sostinguda, l'escenari que explica l'aparició de fenòmens com l'inspector Wallander. El punt de partida per a l'obra de Lorén arrenca el 20 de novembre de 2006 a la ciutat alemanya d’Emsdetten. Aquell dia de tardor Sebastian Bosse, un jove de divuit anys, surt de casa disposat a matar tots els seus companys i professors d'escola. La matança que havia planejat no va tenir lloc finalment, i ell en va ser l'única víctima mortal de la massacre. Amb tot, la notícia va fer que milions de persones es demanessin, arreu del país, què havia passat, què havia fallat? I una vegada més les respostes no van ser fàcils de trobar: en teoria Bosse era un noi normal, educat en una família normal i vivint la vida de milions de joves. L'únic factor que el feia singular als ulls de la premsa era el fet que s’havia entrenat en la pràctica de la guerra jugant amb videojocs. Com acostuma a ser habitual en personatges que planegen matances Bosse va escriure un text abans de sortir de casa carregat amb una arma. És un text que demostra la determinació del jove, el seu fred convenciment, la seva preocupant lucidesa. Quan es produeix algun fet pel qual la societat no troba sentit sempre es qualifica el seu autor de boig. Però aquesta lucidesa qüestiona la teoria de la bogeria i fa que sigui encara més difícil trobar una resposta a la pregunta 'per què?'. És a partir d'aquesta carta, en la qual Bosse es presenta com la víctima d'un sistema educatiu que considera alienant, que Lorén construeix una obra teatral que explora, de manera hipnòtica i poètica, les contradiccions i els fracassos de la nostra societat. Uns fracassos posats de manifest en aquest monòleg intens i colpidor, que a Barcelona interpreta l'actiu Mar Ulldemolins. publicat per Isidre Estévez http://www.lamalla.cat 5 abril de 2012