Pau Miró retrata a 'Els jugadors' la facilitat amb què
l'home s'enganya a ell mateix
Pau Miró, un dels autors i directors teatrals revelació de
la passada dècada, torna als escenaris després de l'èxit de la seva trilogia
('Girafes', 'Lleons', 'Búfals'). Ho fa amb 'Els jugadors', una timba de pòquer
entre quatre homes que es reuneixen per jugar però que ni tan sols recorden
quan van guanyar per última vegada. I no són quatre homes qualsevol, sinó
quatre de les figures més importants del teatre català: Jordi Boixaderas, Jordi
Bosch, Boris Ruiz i Andreu Benito. Un pòquer d'assos teatrals, de grans
triomfadors de l'escena que, en aquesta ocasió, es conformen amb perdre. La
timba es juga, fins al 20 de maig, al teatre Lliure de Gràcia.
En un pis antic, al voltant d’una taula, sota d’una làmpada,
quatre homes -un barber, un enterramorts, un actor i un professor de
matemàtiques- juguen una partida de cartes. El pis és un refugi per a
fracassats, perquè allà tothom hi és acceptat, tothom té la porta oberta. De
fet, juguen per perdre, perquè en aquesta timba el fracàs és la regla, no pas
l’excepció. Els diners han desaparegut, com també ho ha fet qualsevol
possibilitat d’èxit personal. Però, asseguts allà, perden com sempre,
decideixen arriscar-se. En aquest moment, el joc es torna perillós.
A 'Els jugadors' Pau Miró retrata la facilitat amb què l'home
s'enganya a ell mateix, la facilitat amb què pensa que, aquesta vegada sí,
aconseguirà triomfar. Diu Miró que els seus protagonistes s'han quedat en
blanc, com un autor que surt a escena i s'ha oblidat de les seves línies. També
aquests homes s'han quedat en blanc, sense saber què fer. No saben per on tirar
perquè aquests quatre homes són molt més que simples jugadors. Són, abans que
res, quatre persones que veuen com el món ha canviat, com els al·licients han
desaparegut, com les regles i els valors són uns altres. I ells, cap d'ells, no
l'entenen aquest món nou.
Paradoxalment, en aquest context d'homes perduts i
desconcertats, addictes i perdedors, Miró troba espai per a la comèdia. 'Els
jugadors', presentada al Temporada Alta, és com un conte de contes, perquè en
la història de cadascun d'aquests homes, de com, en l'intent desesperat per
adaptar-se a un món nou i amenaçador, hi ha l'esforç humà de canviar, de no ser
arrossegat per l'onada. Mai el joc ha estat tan seriós, tan perillós. Ni tan
còmic, perquè si hi ha algú capaç de barrejar realitat i ironia aquest és en
Pau Miró, sempre interessat a dir i a callar, a mostrar i a amagar.
publicat per
foto : Ros Ribas
24 abril 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada