'Ballant a la sorra', de Maria Rovira, recorda la mítica
'bailaora' catalana
Maria Rovira s'avança a la celebració del centenari del
naixement de Carmen Amaya i al 50è aniversari de la mort de la mítica bailaora
catalana amb Ballant a la sorra. L'espectacle, un recorregut poètic sobre la
vida de l'artista i una de les poques coproduccions de dansa del Grec,
s'estrena aquesta nit a l'amfiteatre de Montjuïc amb un gran equip artístic.
Dansa contemporània i flamenc s'uneixen en una coreografia de Maria Rovira,
directora i ànima de la veterana companyia Trànsit, amb una dramatúrgia de Victoria
Szpunberg i música jonda servida en directe per un grup liderat pel magnífic
tocaor Juan Gómez, Chicuelo. Ell s'ha encarregat de la composició musical i
arranjaments.
Rovira, que l'any passat ja es va acostar a la figura de
Carmen Amaya amb Somorrostro, integra dos cossos de ball, un de contemporani i
un altre de flamenc, que dialoguen sense parar. Cristina Chacón, bailaora
catalana, assumeix el repte d'encarnar la potència de Carmen Amaya i les seves
formes transgressores aplaudides a tot el món i criticades pels defensors de la
tradició. El genial bailaor Vicente Escudero va dir d'ella, per exemple, que
era «la revolució del ball flamenc». Segons Escudero, sintetitzava la fusió
genial de dos grans estils, «el de la bailaora antiga, de la cintura al cap,
amb un braceig impressionant i la magnètica brillantor dels seus ulls; i
l'estil trepidant del bailaor en les seves variacions de peus prodigiosos».
HABITACIÓ BUIDA
L'obra consta de quatre parts. S'inicia amb el lament per la
mort de l'artista, que va morir a Mas Pi, a casa seva a Begur, el 1963, amb la
imatge de la seva habitació buida i l'impacte de la seva mort.
A partir d'aquesta imatge comencen a desfilar moments de la
seva vida. Primer apareix la seva infància al Somorrostro gitano, una etapa de
llum i alegria. Els primers èxits de l'artista a Barcelona, que abans de fer
els 14 va debutar al Teatro Español, acaben amb la guerra civil.
La fugida de la família a l'Argentina marca l'inici de la
seva carrera internacional. La seva sobtada mort, que va arribar poc després de
rodar Los Tarantos, acomiada l'espectacle amb un doble homenatge a dos grans
del flamenc, Carmen Amaya i Enrique Morente. Serà amb Sacerdotes, la versió per
tangos que el granadí va fer d'una cançó de Leonard Cohen.
publicat per
Marta
Cervera
foto :
David Ruano
4 de juliol de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada