'Senyoreta Júlia' sedueix amb el seu elenc i efectista
posada en escena
Aquesta senyoreta Júlia que ha cuinat Josep Maria Mestres al
Romea és un ocell ferit incapaç d'aixecar el vol. El personatge del mestre
August Strindberg ens arriba traslladat a l'Anglaterra del 1945, segons la
versió del britànic Patrick Marber del 2003, que sembla sobrevolar les heroïnes
traumatitzades i histèriques de Tennessee Williams, amb aterratge forçós en la
lluita de classes.
Hi havia expectació a la platea pel voltatge d'aquest
estira-i-arronsa entre la senyoreta Júlia i el criat John, a qui sedueix. Entre
Cristina Genebat (també traductora de l'obra) i Julio Manrique, director
artístic de la sala. No hi va haver foc, més enllà d'algun intens forcejament
en la seva recargolada relació, però el repartiment va convèncer la majoria,
començant per Genebat, que va anar guanyant altura a mesura que avançava el
drama. Mireia Aixalà -la cuinera i promesa de John- tanca amb nota el triangle
de Senyoreta Júlia, una tragèdia sobre el poder, la passió sexual, les
dificultats d'ubicar-se més enllà dels límits de la classe social i la crueltat
d'utilitzar l'altre per traspassar-los.
L'acció transcorre en una cuina instal·lada en un
semisoterrani. A les finestres s'hi projecten imatges del jardí, per on es
passegen els personatges, dels quals només es veuen les cames -un dels grans
encerts del muntatge-. Unes faldilles de casa bona es mouen buscant el mascle.
Ballen i, a l'instant, John apareix a la cuina, ja davant del públic, on
l'espera la seva nòvia. Poc després la senyoreta Júlia inicia el seu descens a
l'infern.
Marber, present en l'estrena, va sortir molt content amb
aquesta adaptació de la seva obra. «M'ha agradat molt», va dir, i va destacar
la posada en escena amb el brillant efecte audiovisual. Això sí, va sobrar
humor. «És un drama, però també amb el meu muntatge hi ha algunes rialles, però
no tantes».
publicat per
foto : David Ruano
Imma Fernández
6 de juliol de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada