12 de juliol 2012

Un ocell ferit vola al Romea




'Senyoreta Júlia' sedueix amb el seu elenc i efectista posada en escena

Aquesta senyoreta Júlia que ha cuinat Josep Maria Mestres al Romea és un ocell ferit incapaç d'aixecar el vol. El personatge del mestre August Strindberg ens arriba traslladat a l'Anglaterra del 1945, segons la versió del britànic Patrick Marber del 2003, que sembla sobrevolar les heroïnes traumatitzades i histèriques de Tennessee Williams, amb aterratge forçós en la lluita de classes.
Hi havia expectació a la platea pel voltatge d'aquest estira-i-arronsa entre la senyoreta Júlia i el criat John, a qui sedueix. Entre Cristina Genebat (també traductora de l'obra) i Julio Manrique, director artístic de la sala. No hi va haver foc, més enllà d'algun intens forcejament en la seva recargolada relació, però el repartiment va convèncer la majoria, començant per Genebat, que va anar guanyant altura a mesura que avançava el drama. Mireia Aixalà -la cuinera i promesa de John- tanca amb nota el triangle de Senyoreta Júlia, una tragèdia sobre el poder, la passió sexual, les dificultats d'ubicar-se més enllà dels límits de la classe social i la crueltat d'utilitzar l'altre per traspassar-los.
L'acció transcorre en una cuina instal·lada en un semisoterrani. A les finestres s'hi projecten imatges del jardí, per on es passegen els personatges, dels quals només es veuen les cames -un dels grans encerts del muntatge-. Unes faldilles de casa bona es mouen buscant el mascle. Ballen i, a l'instant, John apareix a la cuina, ja davant del públic, on l'espera la seva nòvia. Poc després la senyoreta Júlia inicia el seu descens a l'infern.
Marber, present en l'estrena, va sortir molt content amb aquesta adaptació de la seva obra. «M'ha agradat molt», va dir, i va destacar la posada en escena amb el brillant efecte audiovisual. Això sí, va sobrar humor. «És un drama, però també amb el meu muntatge hi ha algunes rialles, però no tantes».

publicat per
foto :  David Ruano
Imma Fernández
6 de juliol de 2012