publicat per
www.totmataro.cat
31 de gener de 2014
Comas Soler
La companyia Dei Furbi versiona 'La flauta màgica'
servint-se només de la veu
Amb el Monumental ben ple, diumenge passat s'obria la segona
tanda de la programació estable de la temporada, que porta l'epígraf genèric de
"Teatre i universos". Aquest títol, que ve a subratllar la capacitat
que té l'art de l'escena d'aportar maneres singulars de narrar el que s'esdevé
al món, englobarà els sis espectacles que es podran veure fins a l'abril.
Justament el primer, plagat de màgia i d'ensonyaments, ja va
oferir facetes insòlites. Anunciat com 'La flauta màgica', era una adaptació
peculiar que la companyia Dei Furbi ha fet de la conegudíssima òpera de Mozart.
Teatralització meritòria
Dei Furbi és un col·lectiu fundat l'any 2002. Sota la
direcció de Gemma Beltran, professora d'entrenament actoral i de tècniques de
Commedia dell'Arte de l'Institut del Teatre, totes les seves produccions es
caracteritzen per un ampli ventall de recursos interpretatius i per un estil
dominat per l'humor. A 'La flauta màgica' han teatralitzat una versió
abreujada, original i molt lliure de l'obra mozartiana. El seu mèrit és que se
suporta plenament en la veu dels sis actors i actrius que la protagonitzen,
tant els fragments dialogats, com els números cantats, com fins i tot els
passatges en què se simulen els acompanyaments orquestrals. Així, els grans
trets de la complexa trama i de l'encanteri d'aquesta peça mestra de la lírica
de tots els temps es van desenvolupant davant l'espectador d'una manera àgil i
divertida, gràcies al dinamisme i a la riquesa de registres de la posada en
escena.
Els sis
intèrprets fan de tot i ho fan bé: cant "a cappella", gest, mim i
moviment. A més, quan cal, doblen personatges. Perquè en aquesta
'Flauta' tot és sobri, senzill i reduït. Tant, que sense treure-li cap
mereixement dels molts que té, sí que s'ha de dir que el conjunt del seu
dispositiu escènic quedava massa curt en les dimensions del Teatre Monumental.
També la dramatúrgia, pròpia d'un format més petit. Llàstima, doncs, d'aquesta
escassetat.
Vals mataroní
També el cap de setmana, a Can Gassol i dintre el cicle
"Fet a Mataró", es va presentar un espectacle de moviment, música i
circ de la companyia Daraomai-Zuid que responia al nom de ‘Vals Blessé(e)’.
D'aquesta proposta ja se n’havia vist allà mateix un assaig obert l’octubre
passat. La música en directe de Fèlix Cucurull, les evolucions i acrobàcies de
Martí Soler amb roda Cyr i l'afegitó de projeccions d’animació componen una
creació suggerent que va ser molt celebrada pel públic que omplia a vessar la
nau del carrer de Prat de la Riba. Probablement un cop passats els nervis de
l’estrena oficial la peça guanyarà en ritme i cohesió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada