20 de febrer 2014

Créixer entre carpes, homes bala i acròbates: la vida en un circ



Per a qui neix en un espectacle itinerant cap dia no s’assembla a cap altre

publicat per
www.ara.cat
16 de febrer de 2014
BERTA VILANOVA  

HERÈNCIA
Luis Raluy és l’artífex de tot un llinatge d’artistes de circ: gairebé tota la família actua al circ itinerant Raluy.
“Senyores i senyors, petits i grans, benvinguts al llarg viatge!”, anuncia el hit de l’últim disc de Txarango, dedicat al món del circ. En les paraules d’aquest grup de música català, que han fet entusiasmar i ballar milers de persones, hi ha la veritable essència del circ: un estil de vida diferent, un viatge permanent que omple de fantasia pobles i ciutats. Pallassos, saltimbanquis, acròbates, trapezistes i tot de personatges entranyables que transmeten una mena de màgia esperançadora i ens captiven amb tot de coses impossibles que fan realitat dins d’una carpa, en una pista rodona amb llum tènue i acollidora.

“Mai m’ha passat pel cap dedicar-me a una altra cosa que no sigui el circ. No sabria per on començar. És l’únic que he fet a la meva vida i com que m’agrada tant no ho visc com un ofici sinó més aviat com un joc, una passió”, explica Carlos Raluy, un dels fundadors i l’actual speaker del conegut Circ Raluy. Una actitud molt comprensible en algú que ja des de petit ha viscut rodejat de circ. El seu pare, Luis Raluy Iglesias, ja era un artista molt conegut pel seu número d’home bala i, admirat per aquest món de fantasia, el Carlos, de nen, s’entretenia muntant carpes de circ amb llençols que trobava per casa o fent viatjar caravanes en miniatura. És per això que el 1972, juntament amb els seus altres tres germans, Luis, Eduardo i Francis, i els seus pares, va fundar aquest circ.

Artistes nòmades

Comptant els membres de la família Raluy, els artistes contractats que vénen de fora i tot el personal, actualment viuen al circ unes 50 persones. “Cadascú té la seva família, viu a la seva caravana i es fa el seu menjar. Igual que a totes les cases de fora del circ”, explica el Carlos, el segon dels quatre germans Raluy, nascut a Sant Adrià de Besòs. I afegeix: “La diferència és que normalment es viu en una casa fixa i estable, i aquí al circ estem en constant moviment, cosa que afecta la rutina diària. Potser en un poble tenim la botiga de menjar al costat i en un altre hem de caminar més”. El Carlos considera que la vida al circ és molt enriquidora i interessant: “És de tot menys monòtona. Viatgem molt i tenim molts amics per tot arreu. Cada poble és una nova aventura”. Tot i que li agrada molt fer aquesta vida, també considera que té algun desavantatge. “Has de deixar enrere gent que t’importa”, diu com a exemple.

Fins fa poc a Barcelona i actualment al Prat de Llobregat, el Raluy presenta el seu nou espectacle, que han anomenat Boom perquè fan un número especial amb un canó. “Sempre s’està una mica nerviós quan s’estrena un nou espectacle. Però per més que ho preparis i ho practiquis, en un circ sempre hi ha imprevistos perquè és en directe i no sempre surt com un vol. Cada número canvia segons com se sent cadascú. A vegades ens oblidem d’alguna cosa o cometem errors, però com més vegades ho fem més bé ens surt, i al final acaba sent quasi una rutina”, explica el Carlos.

Les més joves del circ

Encara més intensament han viscut el circ els fills i néts dels germans Raluy, i també més literalment. “Jo he viscut aquí des que vaig néixer. Des de petita que assajo, m’han posat en aquest món i m’agrada. Mai no m’he plantejat fer una altra cosa”, explica la Kimberley, de 16 anys, la besnéta de Luis Raluy Iglesias.

Ella i la seva germana Jilian, de 14 anys, que actualment presenten un nou número d’acrobàcia, són les més joves de tots els que actuen a la pista. “El meu pare és qui ens n’ensenya. Des de petites hem començat per la base, fent estirament, ponts i, a poc a poc, exercicis d’acrobàcia. Ja fa tres anys que actuo i set que m’entreno. Abans d’estrenar un número li dediquem tres hores al dia, i un cop l’hem estrenat una hora i mitja més o menys. Els exercicis són durs i, si ho féssim massa temps, els ossos se’n ressentirien”, explica la Kimberley.

Com que viatgen constantment, la Kimberley i la Jilian no poden estudiar sempre al mateix lloc, i van canviant d’escola cada vegada que canvien de ciutat. “Diem que som del circ i normalment més o menys ja s’organitzen per a una o dues setmanes que hi som; ens posen cadira i taula. L’important és que fem la classe”, explica la jove. Ser nòmada no és un problema per a ella, ja que d’aquesta manera coneix altres cultures i països i creu que s’avorriria si es quedés sempre al mateix lloc. A més de viatjar, li agrada molt actuar. “A vegades estic cansada quan sóc darrere la pista, abans de començar, tinc son i estic sense força, però quan surto a la pista, amb els aplaudiments i la música, em ve tota la força”, diu la Kimberley.

El circ d’abans i el d’ara

El Raluy, a més de traslladar-nos a un món de fantasia, amb les seves caravanes antigues i els vestits tradicionals dels personatges, ens fa viatjar uns quants anys enrere. “Nosaltres volem recuperar l’essència del circ, volem tornar als anys 20 i 30, els seus anys de glòria, quan el circ era un esdeveniment molt important, perquè a part del teatre no hi havia pràcticament cap altre espectacle. Quan arribava a un poble, era la gran festa esperada i hi anava tothom. Devia ser increïble”, explica el Carlos.

Actualment el Raluy és un dels cinc circs que queden amb aquest format itinerant i de carpa gran a Catalunya. “Normalment es caracteritzen perquè els seus membres són de la mateixa família i es mantenen fidels al circ tradicional, tant en la forma com en el contingut -explica Alfred Fort, gerent de l’Associació de Professionals del Circ a Catalunya-. Ara predominen les companyies itinerants de format més petit”. El tipus de circ que fan aquestes companyies també és diferent. Es tracta d’un circ més contemporani, un estil que sorgeix als anys 70 arran de la crisi del circ de tradició, que busca nous camins expressius i vol combinar les tècniques circenses amb disciplines com la dansa, el teatre i altres arts escèniques. A més de preocupar-se per la tècnica, té la voluntat d’explicar una història, i els artistes normalment surten d’escoles de circ. “Jo no crec que hagi de desaparèixer un dels dos tipus de circ. Crec que poden conviure els dos perfectament. Moltes vegades s’han fet coses mixtes i han funcionat molt bé”, explica Fort.

Escarlata Circus és un exemple de companyia itinerant de petit format de Catalunya. “Ara vivim en un lloc estable i ens desplacem quan tenim funció, però, com que és força sovint, tenim una vida bastant nòmada. Va haver-hi una època que sí que anàvem en caravana”, explica Jordi Aspa, un artista de circ que el 1987 va crear juntament amb la seva dona, Bet Miralta, aquesta companyia. “Ens vam conèixer a París. Els dos havíem anat allà a estudiar circ perquè aquí no hi havia estudis homologats. Després vam decidir tornar a Catalunya i crear la nostra companyia”, diu Aspa. Actualment el Jordi i la Bet actuen en diversos espais, com teatres, però també disposen d’una petita carpa on caben unes 50 persones.

“Jo parlo de circ genèric; no m’agrada posar etiquetes. No hi ha una manera clara de fer circ, però evidentment que canvia i evoluciona. El circ tradicional té una estètica més rígida, normalment és una successió de números amb un presentador. Potser el contemporani trenca amb aquest format i dóna més importància a l’estètica i a explicar alguna cosa. Tot i així, sense el circ tradicional el contemporani no seria possible”, reflexiona l’artista. El Jordi considera que actualment és difícil viure del circ perquè el sector cultural gairebé no té pressupost: “A vegades és dur perquè hem de fer grans esforços per trobar llocs per actuar”. Però, tot i així, dedicar-se al circ li és molt gratificant. “Per a mi el circ és més que una combinació de disciplines, és una forma de vida, una manera de relacionar-me amb el món”, conclou el Jordi, que el 22 de febrer estrena el nou espectacle d’Escarlata Circus, Cabaret petrificat, al Teatre Alegria de Terrassa.

Creació i formació de circ a Barcelona

Ateneu Popular 9 Barris

L’Ateneu és un dels impulsors més importants del circ a Catalunya. Des que els veïns del barri van decidir ocupar l’edifici el 1977 i convertir-lo en una seu cultural i artística, l’Ateneu té una forta vinculació amb aquesta disciplina artística. Actualment, a més de ser una escola de circ, promou també diversos espectacles.

www.ateneu9b.net

La Central del Circ - Fàbrica de Creació de Circ de Barcelona

És al Parc del Fòrum i es va crear l’any 2008. Es tracta d’un espai de creació, assaig i entrenament per a professionals del circ. Té com a objectiu acompanyar el professional en totes les àrees i fases del seu treball, des de l’entrenament o la cessió d’espais i material fins a l’assessorament per a la creació i producció d’espectacles de circ. www.lacentraldelcirc.cat

Rogelio Rivel


Creat el 1999, es tracta d’un espai dedicat principalment a la formació d’artistes i a la creació de circ, un lloc de trobada, d’entrenament i d’intercanvi. Es tracta d’una de les escoles de circ més reconegudes a Espanya i imparteix tota mena de tallers dedicats a les divereses especialitats de les arts circenses. www.escolacircrr.com

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...