Individu i bé comú

Miguel del Arco munta 'Un enemic del poble' amb un gran repartiment de 15 actors que lidera Pere Arquillué

El famós director madrileny s'estrena en català amb el drama d'Ibsen

PUBLICAT PER

WWW.ELPERIODICO.CAT

JOSÉ CARLOS SORRIBES

BARCELONA

DIJOUS, 23 DE GENER DEL 2014

FOTO :  ROS RIBAS

Henrik Ibsen va escriure Un enemic del poble el 1882, però Miguel del Arco té la sensació que va ser ahir. «No deixo de trobar l'enemic quan obro un diari. Els seus conflictes estan més vius que mai», explica el director madrileny, responsable de la versió que estrena avui el Lliure de Montjuïc. Ho fa amb un enorme repartiment de 15 intèrprets, amb Pere Arquillué al capdavant, que per aquesta dimensió avui tan inusual és qualificat per Lluís Pasqual, «com una producció de Cecil B. de Mille».

Aquests nefastos temps que vivim són també un motiu sobrat per recuperar l'obra. Teatres de mig món han muntat els últims anys el drama polític i social de l'autor noruec. Sense anar més lluny, i amb molts menys mitjans, la companyia Les Antonietes en va estrenar la temporada passada una elogiada versió reduïda, Stockmann. I el Tívoli també va presentar el 2007 un muntatge del Centro Dramático Nacional amb Francesc Orella com a protagonista.

Firmava la versió Juan Mayorga i és la mateixa, amb retocs del seu director, que posarà en escena Del Arco, bon amic de Mayorga. «Necessitava fer-la meva allunyant-la dels principis morals del XIX», comenta el director, nom de referència en el teatre espanyol actual. Per exemple, donant «veu i vot» a les dones del text. I respecte de la de Ma­yorga hi ha una aposta més gran per la fluïdesa de la paraula, «per la part rítmica, per com flueix».

Stockmann i el balneari

Un enemic del poble narra la història de Thomas Stockmann, director mèdic en una petita ciutat d'un balneari que és la seva font de recursos. Un dia, Stockmann descobreix que les aigües estan contaminades i ho denuncia, de manera que posa en perill el benestar del seu poble. Aquí neix un conflicte al voltant de l'individu i el bé comú, esquitxat per la circumstància familiar que l'alcalde és germà de Stockmann.

«És una pugna d'un individu contra la societat, amb una reflexió que és un home lliure. Ibsen no vol arribar a cap conclusió i fomenta que es produeixi aquell diàleg que fa del teatre un punt de trobada», recorda Del Arco. El director avisa que Stockmann és un heroi, és veritat, però les seves decisions també el poden convertir «en un fanàtic». Decisions que, a més, afecten el seu entorn familiar. Quan se li pregunta on és avui aquesta figura irreductible, Del Arco cita tan aviat els veïns de Gamonal com la plataforma antidesnonaments. «Però Ibsen és molt intel·ligent i no enfronta només instàncies públiques, l'alcalde i el metge, sinó que també porta el conflicte a una lluita entre la cosa privada i la cosa pública, i això dóna una idea de la dimensió de la tragèdia».

Una Passió gran

Arquillué, mentrestant, elogia la valentia del text. «En l'obra es diuen coses que potser avui encara ens costa escoltar». I malgrat el títol tan personalitzat, l'actor destaca que és un obra coral. «L'enemic del poble és una Passió gran».

Aquesta consideració no evita que Del Arco mostrés davant l'oferta del Lliure el seu desig de treballar amb Arquillué, sense importar-li que s'hagués d'estrenar en llengua catalana. «M'impressiona més el Lliure que la direcció en català». Diu que era tan admirador del vell Lliure que de jove es va apuntar a classes en català. «Aquell era el teatre que jo volia fer i encara tinc el llibre del Digui, digui. El Lliure és un lloc per quedar-s'hi a viure».