EL PERIODICO
1 octubre 2005
La Mostra de Teatre compleix 10 anys i s'obre a nous espais • Mercat de les Flors, Teatreneu i L'Antic Teatre s'incorporen al festival
Els participants de la 10a Mostra de Teatre, ahir al Mercat. Foto: RICARD CUGAT
HELENA HEVIA
BARCELONA
La Mostra de Teatre de Barcelona compleix 10 anys i, segons afirmen els mateixos organitzadors, "surt del gueto". Aquesta iniciativa va néixer a força de voluntarisme amb la pretensió d'oferir un punt de suport a espectacles de petit format i a actors i directors joves per saltar a les programacions regulars de les sales alternatives. Tornarà l'11 d'octubre que ve, i es desenvoluparà fins al dia 13 de novembre, no solament en els seus espais habituals, els teatres Tantarantana i Versus, sinó també al Mercat de les Flors, L'Antic Teatre i el Teatreneu. En total es presentaran 21 espectacles, que aspiraran als premis destinats al millor espectacle, millor actor i actriu, així com al reconeixement especial del jurat.La novetat aquest any és el reforç en el suport econòmic de la Generalitat, via ICAC, a la proposta, que es tradueix en 18.000 euros, cosa que als ulls d'Empar López, impulsora de la mostra, encara resulta "insuficient", malgrat haver-se triplicat l'ajuda. Pel que fa a la creació, es detecta un augment en el nombre d'autors locals, que aquest any, segons va fer notar Julio Álvarez, representant de la coordinadora de sales alternatives, s'eleva a un 90%.GRAN PES DE L'HUMOREn la programació hi abunden les comèdies. N'hi ha sense pretensions, com Venuts, d'Àngel Amazares; Vicisuà, que vincula gastronomia i estupefaents, i Canta tú, d'Enric Colomer --"un concert que comença seriosament i s'acaba fatal", segons l'autor. Però també, humor satíric i quotidià com el d'El hombre invisible, amb tècnica de clown; Diumenge tarda, d'Albert Plans --guionista de Plats bruts, De moda i Porca misèria--, i Odio, odio bastante, de Miriam Escurriola i Marta Betriu, o cosa que és el mateix, la Compañía Las Perras, que va néixer com un grup d'agitació de carrer.La mostra també recull espectacles de text com Ser un altre, de Jordi Faura, que s'inspira en un cas de canibalisme com a culminació d'un radical joc eròtic i que va commoure Alemanya fa un parell d'anys, i Match Ball, una semblança de la figura del periodista i poeta Carles Sindreu. Autors com Lluïsa Cunillé (Dotze treballs), Ionesco (Pim, pam, pum), Jean Allouch (Pasaje al acto, basat en el crim real que va inspirar a Genet Les criades) o el canadenc Michel Oullette (El testamento del sastre) tindran també el seu lloc en la programació.Noticia publicada a la pàgina 82 de l'edició de 10/1/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada