Em sorprèn —i cada vegada més— el pensament d’alguns periodistes que sembla que considerin que, si no ets del gremi, la teva opinió ja és menys vàlida, menys fiable o directament no mereix ser escoltada.
Però… amb quin criteri?
Ser periodista no converteix en experts universals. No dona una mena de carnet que acrediti que se sap de tot. I, sobretot, no atorga el monopoli de la raó.
Perquè resulta curiós que alguns qüestionin l’opinió d’algú simplement perquè «no és periodista», mentre després els veiem opinant amb tota tranquil·litat sobre qüestions que no coneixen, que no han investigat o de les quals només tenen una informació superficial.
I llavors, què passa? Que quan opina un periodista és opinió experta i quan opina un ciutadà és només «una opinió»?
Això sí que fa pena.
L’ofici no converteix ningú en infal·lible. I no tenir un carnet de periodista tampoc converteix ningú en ignorant.
Una opinió no hauria de tenir més valor perquè la pronuncia un periodista. Hauria de tenir valor pels arguments que aporta, pel coneixement que hi ha al darrere i per la capacitat de contrastar allò que es diu.
Perquè, al final, “no és qui opina el que dona valor a una opinió. És el que és capaç d’argumentar”
I potser alguns haurien de recordar-ho abans de mirar per sobre l’espatlla els qui no formen part del gremi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada