21 de novembre de 2006
La Sala Muntaner acull un muntatge que va néixer d'un elaborat exercici de dramatúrgia, creat, escrit i dirigit per Javier Daulte
Éssers 'Automàtics' plens de sentiments
Teresa Bruna
"Automàtics és la gènesi de La felicitat. Hi reconeixereu personatges joves que a La felicitat ja són adults, de la mateixa manera que en retrobareu que allà no se sap ben bé d'on surten i ara ho sabreu. Recordeu el robot? Doncs també va néixer a Automàtics!". Ho explica Víctor Muñoz, ajudant de direcció de Javier Daulte en aquest muntatge del qual el dramaturg argentí és també l'autor. El títol fa referència a uns ginys, humans o no, que s'allotjaran a la Sala Muntaner a partir de divendres fins al 17 de desembre. L'obra es va estrenar al Temporada Alta 2005, però és la primera vegada que s'atura en un teatre de manera estable.
L'argument parteix d'una base molt semblant a l'origen de l'obra. Un mestre proposa equips per desenvolupar un taller de ciències naturals i en un últim grup aplega una colla d'estudiants que no acaben d'encaixar en cap altre. Després de donar voltes i més voltes a quin tema tractar, se'ls acut que una pila d'andròmines podrien prendre vida. I ja no es pot explicar res més.
Pel que fa a l'obra, va néixer en un taller de final de carrera que va dirigir Daulte a l'Institut del Teatre. Amb aquest vehicle viatja cap a un exercici dramatúrgic: treballar la inexpressivitat de l'actor lligada als robots, un tema que, unit a la ciència-ficció, l'apassionava i tenia interès a tractar.
El resultat és aquí, en un gènere que descriuen com a "teatre de terror, amb elements de comèdia i de drama", sorgit d'un sistema de treball innovador. Daulte volia treure dels actors el mínim d'expressions i el màxim d'emocions. La idea és que no som del tot humans, som una mica com màquines, amb horaris.
Éssers 'Automàtics' plens de sentiments
Teresa Bruna
"Automàtics és la gènesi de La felicitat. Hi reconeixereu personatges joves que a La felicitat ja són adults, de la mateixa manera que en retrobareu que allà no se sap ben bé d'on surten i ara ho sabreu. Recordeu el robot? Doncs també va néixer a Automàtics!". Ho explica Víctor Muñoz, ajudant de direcció de Javier Daulte en aquest muntatge del qual el dramaturg argentí és també l'autor. El títol fa referència a uns ginys, humans o no, que s'allotjaran a la Sala Muntaner a partir de divendres fins al 17 de desembre. L'obra es va estrenar al Temporada Alta 2005, però és la primera vegada que s'atura en un teatre de manera estable.
L'argument parteix d'una base molt semblant a l'origen de l'obra. Un mestre proposa equips per desenvolupar un taller de ciències naturals i en un últim grup aplega una colla d'estudiants que no acaben d'encaixar en cap altre. Després de donar voltes i més voltes a quin tema tractar, se'ls acut que una pila d'andròmines podrien prendre vida. I ja no es pot explicar res més.
Pel que fa a l'obra, va néixer en un taller de final de carrera que va dirigir Daulte a l'Institut del Teatre. Amb aquest vehicle viatja cap a un exercici dramatúrgic: treballar la inexpressivitat de l'actor lligada als robots, un tema que, unit a la ciència-ficció, l'apassionava i tenia interès a tractar.
El resultat és aquí, en un gènere que descriuen com a "teatre de terror, amb elements de comèdia i de drama", sorgit d'un sistema de treball innovador. Daulte volia treure dels actors el mínim d'expressions i el màxim d'emocions. La idea és que no som del tot humans, som una mica com màquines, amb horaris.
Un text canviant
Els joves intèrprets d'Automàtics valoren els assajos com un preuat experiment. "El text evolucionava, s'anava construint sobre la marxa". Expliquen que Daulte portava l'ordinador als assajos i, si sortia alguna cosa que l'inspirava, els enviava a esmorzar. "Al tornar, potser hi havia un nou personatge. El final de l'obra no ens va condicionar mai perquè no existia, no va estar escrita del tot fins a 15 dies abans d'estrenar-la". Així, personatges i actors van créixer junts i tots estan d'acord que, si no hi ha expressivitat, la veritat emocional surt sola. "És un regal, fas autènticament el que sents, ho estàs vivint i, a més, Daulte és súperrespectuós amb els actors".
J.M. Coll, director de la Sala Muntaner, diu que Automàtics "és una experiència que agradarà als joves" i que encaixa en una programació adreçada a aquest segment que té en projecte al remodelat teatre. Joves, però no gaire: "Una nena de 10 anys va passar tanta por a Girona, que va haver de sortir!".
Els joves intèrprets d'Automàtics valoren els assajos com un preuat experiment. "El text evolucionava, s'anava construint sobre la marxa". Expliquen que Daulte portava l'ordinador als assajos i, si sortia alguna cosa que l'inspirava, els enviava a esmorzar. "Al tornar, potser hi havia un nou personatge. El final de l'obra no ens va condicionar mai perquè no existia, no va estar escrita del tot fins a 15 dies abans d'estrenar-la". Així, personatges i actors van créixer junts i tots estan d'acord que, si no hi ha expressivitat, la veritat emocional surt sola. "És un regal, fas autènticament el que sents, ho estàs vivint i, a més, Daulte és súperrespectuós amb els actors".
J.M. Coll, director de la Sala Muntaner, diu que Automàtics "és una experiència que agradarà als joves" i que encaixa en una programació adreçada a aquest segment que té en projecte al remodelat teatre. Joves, però no gaire: "Una nena de 10 anys va passar tanta por a Girona, que va haver de sortir!".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada