20 de novembre de 2006
La cartellera de Nova York s'ha omplert de sàtires que apunten contra l'administració nord-americana
Lara Bonilla
Poc després d'esclatar l'escàndol Watergate, la cartellera teatral novaiorquesa acollia Un vespre amb Ri-chard Nixon i... escrita per Gore Vidal. Fa cinc anys, dues dones pujaven a l'escenari per llegir extractes de les converses entre Mònica Lewinsky i la seva confident Linda Tripp sobre les aventures sexuals de la primera amb Bill Clinton. I ara que als EUA acaben de celebrar-hi les eleccions legislatives, el president George W. Bush és a tots els teatres de Nova York. Bush és dolent i Les guerres de Bush encapçalen la cartellera independent novaiorquesa. Tots dos són musicals satírics amb lletres provocadores que ataquen les polítiques més controvertides de l'actual administració.
Només cal llegir el títol de les cançons per fer-se una idea de per on van els trets: Mai en tens prou de Bush o Desperta'm quan sigui el 2009. Els immigrants indocumentats, el frau electoral o la violació dels drets civils són algunes de les qüestions que s'aborden a l'escenari amb humor i molta mala llet.
Bush és dolent, de Joshua Rosenblum, és una actualització de la mateixa obra estrenada el 2005, però ara s'hi han inclòs escenes com la de l'escàndol Foley, l'excongressista republicà que intercanviava missatges eròtics amb menors d'edat. A Les guerres de Bush, de Nancy Holson i Jay Falzone, el president nord-americà és convertit en una marioneta controlada pel vicepresident Dick Cheney, el qual, a la vegada, comparteix llit, literalment, amb les dues principals companyies petrolieres del país, que responen als noms de Hallie Burton i Becca Tell. La crítica ha estat generosa amb els actors però troba a faltar més mala bava. "Ni jo ni la major part del públic de Nova York discutim les idees de Les guerres de Bush, però em sap greu que un musical com aquest faci bromes que ja coneixíem fa temps", diu el crític teatral Gregory Wilson.
La crítica tampoc ha estat plàcida per a l'obra d'Eric Diamond Dumbya's Rapture, que dramatitza els esdeveniments que segons l'autor van conduir als atemptats de l'11-S i a la invasió de l'Iraq. El crític teatral Larry Kunofsky considera que dramatitzar-ho era "necessari", però una obra "ha de ser més que una bona idea". Un tema recurrent, el de la dependència de les empreses petrolieres, apareix a The Cartells, de Douglas Carter Beane, que s'inspira en serials com Dinastia.
També la cartellera cinematogràfica sembla fer-se ressò d'aquest ambient. Des de Mort d'un president, el docudrama de l'assassinat fictici de Bush que alguns cines es neguen a projectar, fins a Bobby, d'Emilio Estévez, basada en l'assassinat de Bob Kennedy. Molt apropiat és L'home de l'any, de Barry Levinson, on una estrella televisiva es presenta de broma a les eleccions i les acaba guanyant.
Lara Bonilla
Poc després d'esclatar l'escàndol Watergate, la cartellera teatral novaiorquesa acollia Un vespre amb Ri-chard Nixon i... escrita per Gore Vidal. Fa cinc anys, dues dones pujaven a l'escenari per llegir extractes de les converses entre Mònica Lewinsky i la seva confident Linda Tripp sobre les aventures sexuals de la primera amb Bill Clinton. I ara que als EUA acaben de celebrar-hi les eleccions legislatives, el president George W. Bush és a tots els teatres de Nova York. Bush és dolent i Les guerres de Bush encapçalen la cartellera independent novaiorquesa. Tots dos són musicals satírics amb lletres provocadores que ataquen les polítiques més controvertides de l'actual administració.
Només cal llegir el títol de les cançons per fer-se una idea de per on van els trets: Mai en tens prou de Bush o Desperta'm quan sigui el 2009. Els immigrants indocumentats, el frau electoral o la violació dels drets civils són algunes de les qüestions que s'aborden a l'escenari amb humor i molta mala llet.
Bush és dolent, de Joshua Rosenblum, és una actualització de la mateixa obra estrenada el 2005, però ara s'hi han inclòs escenes com la de l'escàndol Foley, l'excongressista republicà que intercanviava missatges eròtics amb menors d'edat. A Les guerres de Bush, de Nancy Holson i Jay Falzone, el president nord-americà és convertit en una marioneta controlada pel vicepresident Dick Cheney, el qual, a la vegada, comparteix llit, literalment, amb les dues principals companyies petrolieres del país, que responen als noms de Hallie Burton i Becca Tell. La crítica ha estat generosa amb els actors però troba a faltar més mala bava. "Ni jo ni la major part del públic de Nova York discutim les idees de Les guerres de Bush, però em sap greu que un musical com aquest faci bromes que ja coneixíem fa temps", diu el crític teatral Gregory Wilson.
La crítica tampoc ha estat plàcida per a l'obra d'Eric Diamond Dumbya's Rapture, que dramatitza els esdeveniments que segons l'autor van conduir als atemptats de l'11-S i a la invasió de l'Iraq. El crític teatral Larry Kunofsky considera que dramatitzar-ho era "necessari", però una obra "ha de ser més que una bona idea". Un tema recurrent, el de la dependència de les empreses petrolieres, apareix a The Cartells, de Douglas Carter Beane, que s'inspira en serials com Dinastia.
També la cartellera cinematogràfica sembla fer-se ressò d'aquest ambient. Des de Mort d'un president, el docudrama de l'assassinat fictici de Bush que alguns cines es neguen a projectar, fins a Bobby, d'Emilio Estévez, basada en l'assassinat de Bob Kennedy. Molt apropiat és L'home de l'any, de Barry Levinson, on una estrella televisiva es presenta de broma a les eleccions i les acaba guanyant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada