22 de novembre de 2006
El dramaturg argentí juga a 'Automàtics' amb l'emoció de la inexpressivitat
Roser Bundó (esquerra) i Bàrbara Garcia, en el muntatge de Daulte. Foto: EL PERIÓDICO
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
"Els éssers humans som màquines xerraires". Així ens defineix l'argentí Javier Daulte, un dels creadors més sorprenents de la nova escena teatral, que demà porta a la Sala Muntaner Automàtics, muntatge estrenat fa un any al festival Temporada Alta de Girona en què experimenta amb la idea de la inexpressivitat artística."Per mi, l'actor no ha d'intentar ser expressiu sinó emocional. Si un actor pretén en tot moment ser expressiu, l'emoció al final desapareix. De fet, en les nostres vides intentem ocultar els nostres afectes i emocions, i aquesta incapacitat expressiva provoca riquíssims equí- vocs", assenyala el director i dramaturg a l'explicar la seva proposta.Sota aquesta premissa de "màxim impacte emocional amb el mínim d'expressivitat" es mouen els nou joves actors de l'obra (Joan Dausà, Bàrbara Garcia, Evelyn Arévalo, Belén Bouso i Jordi Centelles, entre altres). Les ganyotes i escarafalls les deixa per al públic. "Daulte ens va proposar el muntatge com si fos un joc, una improvisació. El text anava canviant a mesura que avançaven els assajos i no sabíem com acabaria l'obra. D'aquesta manera l'emoció sortia sola", declara Joan Dausà, un dels automàtics.
"Els éssers humans som màquines xerraires". Així ens defineix l'argentí Javier Daulte, un dels creadors més sorprenents de la nova escena teatral, que demà porta a la Sala Muntaner Automàtics, muntatge estrenat fa un any al festival Temporada Alta de Girona en què experimenta amb la idea de la inexpressivitat artística."Per mi, l'actor no ha d'intentar ser expressiu sinó emocional. Si un actor pretén en tot moment ser expressiu, l'emoció al final desapareix. De fet, en les nostres vides intentem ocultar els nostres afectes i emocions, i aquesta incapacitat expressiva provoca riquíssims equí- vocs", assenyala el director i dramaturg a l'explicar la seva proposta.Sota aquesta premissa de "màxim impacte emocional amb el mínim d'expressivitat" es mouen els nou joves actors de l'obra (Joan Dausà, Bàrbara Garcia, Evelyn Arévalo, Belén Bouso i Jordi Centelles, entre altres). Les ganyotes i escarafalls les deixa per al públic. "Daulte ens va proposar el muntatge com si fos un joc, una improvisació. El text anava canviant a mesura que avançaven els assajos i no sabíem com acabaria l'obra. D'aquesta manera l'emoció sortia sola", declara Joan Dausà, un dels automàtics.
ROBOTS HUMANS
L'obra arrenca quan un grup d'estudiants, els més pàries de la classe, es reuneixen en una casa per preparar un treball experimental de ciències naturals. A partir d'aquí, Daulte travessa com vol la frontera entre el que és viu i el que no és viu (hi ha maniquins i electrodomèstics que cobren vida, afectats per un estrany virus), i dispara els ressorts d'humor, terror i misteri que caracteritzen el seu teatre."Moltes vegades no ens diferenciem gaire d'una torradora. La majoria de les nostres accions són au- tomàtiques: ens despertem, esmorzem, ens raspatllem les dents, ens dutxem... I enmig d'aquest embull d'automatismes ens entestem a ser feliços", addueix el jove director escènic del Villarroel Teatre, autor també de la dramatúrgia textual de la Metamorfosis de La Fura, un altre muntatge sobre la deshumanització, que actualment es representa al Teatre Lliure.Automàtics, que va ser un encàrrec de l'Institut de Teatre de Terrassa per a un taller dels estudiants de quart curs, recupera l'afició de Daulte pels robots, el terror i la ciència- ficció que ja va apuntar lleument en el seu espectacle 4D Óptico. L'artífex de muntatges com Ets aquí? i La felicitat es permet ara algunes bromes --com la d'introduir el personatge de Brad Pitt, que interpreta un Jordi Vaqué amb molta semblança amb l'original-- per desengreixar el mecanisme d'una trama, entre macabra i misteriosa, que transcorre en un magatzem
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada