www.elperiodico.cat 11 de novembre de 2006
Sergi Belbel, director del centre, potenciarà l'oferta amb autors autòctons clàssics i nous
Els 170 espectacles de les tres sales del teatre han reunit més d'un milió i mig de persones
Acte de presentació dels 10 anys del TNC.
Els 170 espectacles de les tres sales del teatre han reunit més d'un milió i mig de persones
Acte de presentació dels 10 anys del TNC.
BARCELONA
El Teatre Nacional de Catalunya (TNC), que demà celebrarà els deu anys de l'estrena del primer espectacle a les seves instal.lacions, acaba d'iniciar una nova etapa amb el director i dramaturg Sergi Belbel (Terrassa, 1963) com a responsable artístic. El gestor s'enfronta als reptes d'una institució plenament establerta a la realitat cultural catalana i que ja ha superat el rebuig inicial que va plantejar un projecte del govern de Pujol sense tenir en compte els criteris del sector teatral."Una dècada d'existència és poc temps per a un teatre, pràcticament res si ho comparem amb la trajectòria d'altres centres públics. La Comédie-Française, per exemple, té segles", explica el director, que té quatre anys de coll per desenvolupar les seves idees i un marc favorable per fer noves propostes que serveixin per dinamitzar un espai que necessita, diu, "més evolució que revolució".Enrere queden els convulsos primers passos de la imponent estructura del TNC, creada per Ricardo Bofill per encàrrec del Govern sense concurs públic. Josep Maria Flotats --director-fundador de la institució amb poders plenipotenciaris fins que es va desencadenar la crisi creada per un decret que retallava les seves funcions com a programador-- va estrenar a la Sala Tallers Àngels a Amèrica de Tony Kuschner. Aquest primer muntatge, al qual va seguir la mateixa temporada Company de Sondheim, es va presentar deu mesos abans de la inauguració oficial de la Sala Gran, l'11 de setembre de 1997, amb L'auca del senyor Esteve, de Rusiñol.
El Teatre Nacional de Catalunya (TNC), que demà celebrarà els deu anys de l'estrena del primer espectacle a les seves instal.lacions, acaba d'iniciar una nova etapa amb el director i dramaturg Sergi Belbel (Terrassa, 1963) com a responsable artístic. El gestor s'enfronta als reptes d'una institució plenament establerta a la realitat cultural catalana i que ja ha superat el rebuig inicial que va plantejar un projecte del govern de Pujol sense tenir en compte els criteris del sector teatral."Una dècada d'existència és poc temps per a un teatre, pràcticament res si ho comparem amb la trajectòria d'altres centres públics. La Comédie-Française, per exemple, té segles", explica el director, que té quatre anys de coll per desenvolupar les seves idees i un marc favorable per fer noves propostes que serveixin per dinamitzar un espai que necessita, diu, "més evolució que revolució".Enrere queden els convulsos primers passos de la imponent estructura del TNC, creada per Ricardo Bofill per encàrrec del Govern sense concurs públic. Josep Maria Flotats --director-fundador de la institució amb poders plenipotenciaris fins que es va desencadenar la crisi creada per un decret que retallava les seves funcions com a programador-- va estrenar a la Sala Tallers Àngels a Amèrica de Tony Kuschner. Aquest primer muntatge, al qual va seguir la mateixa temporada Company de Sondheim, es va presentar deu mesos abans de la inauguració oficial de la Sala Gran, l'11 de setembre de 1997, amb L'auca del senyor Esteve, de Rusiñol.
TEMPESTA INICIAL
El transatlàntic de l'escena catalana era una realitat 17 anys després que el conseller Max Cahner i Marta Ferrusola haguessin anat a París per exposar a Flotats la idea d'un teatre nacional dotat amb tota classe de mitjans, un pressupost inicial per construir-lo de 2.000 milions de pessetes i un cost final de 8.000 milions.De la tempestuosa sessió inaugural d'aquell 11 de setembre, no en queda sinó el que és a les hemeroteques. Els atacs previs de Flotats qualificant de "traïció" la decisió del conseller Joan Maria Pujals d'impulsar la disposició que obligava el director del teatre a incloure a la programació un 35% de companyies de teatre i dansa catalanes, van ser el preludi del discurs pronunciat abans de la representació. El director va carregar contra "els quatre gats cridaners" de sectors teatrals contraris al projecte del TNC i va irritar la professió.L'etapa iniciada després de la destitució de Flotats, el mateix mes de setembre, i el nomenament de Domènec Reixach, que va elaborar un nou projecte per al centre, ha donat els seus fruits. I el balanç dels deu anys aporta xifres significatives: 170 espectacles, un acceptable 68,11% d'ocupació i més d'un milió i mig d'espectadors a les tres sales, a més dels 700.000 que han vist coproduccions amb el TNC en altres teatres. El 2004, Sergi Belbel va ser elegit nou director, però amb l'encàrrec d'iniciar la seva tasca aquesta temporada.Després de treballar durant un any al costat del seu antecessor, el dramaturg egarenc apareix tranquil i confiat. Es mou com un peix a l'aigua entre la maquinària d'un equip d'un centenar de persones que qualifica de "perfectament greixat" i treballa sense el vertigen que li hauria produït una immediata immersió en un TNC que remena un pressupost per a aquesta temporada de 15.506.405 euros, dels quals la Generalitat n'assumeix 11.826.302.Belbel és conscient del "compromís" que ha assumit "amb l'Administració i amb els catalans". Però no li tremola el pols. "He de respondre amb els resultats artístics de la programació", diu convençut que el treball en equip farà realitat les seves idees com a gestor, malgrat que es consideri "més director de teatre que de teatres".I respecte al pla artístic, considera que "el centre neuràlgic" de la línia de treball del TNC ha de ser, "sense menysprear altres teatralitats com l'espanyola" --recorda que Tirso de Molina, Lope de Vega i Calderón han passat per la Sala Gran--, la dramatúrgia catalana. I una vegada aconseguit aquest objectiu, la seva aspiració és implantar "un teatre de qualitat, que no es quedi en una sola via i on tots els sectors de la societat es vegin reflectits a la programació". I això inclou "potenciar i estimar des de l'escenari els autors catalans i sentir-los com a propis". I trencar el tòpic que el nostre teatre és "cursi", encara que, això sí, reinterpretant-lo i actualitzant-lo perquè pugui ser atractiu per al públic jove.Afirma que és "molt positiu" que entre els 10 espectacles més vistos els últims 10 anys hi hagi tres obres de Guimerà i una de Sagarra si es considera que, comparada amb altres dramatúrgies, "la catalana és molt petita". Per això estima com a "vital" insistir en la línia del projecte T6, que dóna a conèixer nous autors, encara que aquest és un esforç que necessita més participació d'altres teatres i aquest any el TNC s'ha associat amb les sales alternatives per ampliar la recerca.
DECLARACIÓ D'INTENCIONS
El fet d'haver programat a l'inici d'aquesta temporada Valentina, de Carles Soldevila, i que el primer muntatge de Belbel com a director del TNC sigui En Pólvora, de Guimerà, és una aposta "pensada" i una declaració d'intencions de cara al futur. També la selecció de directors i autors per començar aquests quatre anys. El dramaturg és conscient que hi haurà opinions per a tots els gustos a l'hora de jutjar la seva elecció, però el contracte li dóna llibertat per elegir d'acord amb els seus criteris artístics: "Hi ha gent que per la seva trajectòria pensa que té dret a estar al TNC i això és normal, però també que un teatre té prestància i se solidifica quan hi ha una sèrie de persones que s'entenen a l'hora de formular projectes". En l'elecció inicial ha optat per directors amb molta força com Oriol Broggi, Toni Casares i Ramon Simó, però per afinitat creativa i sense sentit de capella.L'espectacularitat dels muntatges estarà sempre lligada, comenta, a la Sala Gran per les seves condicions tècniques, mentre que la Sala Petita accepta més varietat de propostes i la Sala Tallers serà "la de les novetats" i els muntatges més experimentals. No perd de vista la presència de companyies internacionals com un altre dels objectius, així com també el paper que la dansa, la música i els espectacles multidisciplinaris han de tenir en la programació. "Però sempre partint de la idea que el més important és el teatre de text i la dramatúrgia catalana", recalca.Una altra de les decisions preses per Belbel és el canvi d'horari de l'inici de les funcions, que situa a les vuit del vespre. "És un risc --reconeix--, i ja hem rebut algunes queixes, però es tracta de facilitar que el públic arribi més fresc a la representació i també que pugui estar abans a casa seva. Això és bo si, per la seva vida laboral, ha de matinar i de fet són els horaris que es fan servir en altres països, però si no va bé, rectificarem".El que, en canvi, no veu factible ara mateix és la creació d'una companyia estable dins del TNC. "Crearia problemes en el sector", diu, i a més, per la situació de treball dels actors, que combinen la feina al teatre amb la de la TV, seria difícil. "És millor poder atraure'ls amb propostes concretes i, de fet, ja existeix un nucli de primers intèrprets que amb certa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada