11 de novembre de 2006
Flotats, Reixach i ara Belbel han dirigit un teatre que ha atret més d'un milió i mig d'espectadors i ha ofert 170 obres, de les quals 72 han estat de producció pròpia
Teresa Bruna
1976. 12 de novembre. El majestuós edifici aixecat per Ricard Bofill obre les portes de la Sala Tallers -amb polèmica engegada- per estrenar l'efectista drama de Kushner Àngels a Amèrica. S'havia assajat amb els paletes encara treballant, amb llençols per les parets per millorar l'acústica... 2006. 10 Novembre. Hi ha força moviment pels passadissos del TNC. Els últims dies han estat intensos: reunions, preparatius... Finalment, tres pastissos llestos per compartir. Els dos primers es van bufar junts, l'un, la presentació del llibre commemoratiu, un elegant volum de més de 500 pàgines que repassa amb tot detall aquesta primera dècada: textos institucionals, un pròleg de Domènec Reixach i dues pàgines, amb fitxa artística i fotos, de cada una de les 170 obres que s'hi han estrenat. L'altre pastís és una exposició dels cartells, des d'Àngels a Amèrica fins a J'arrive, de Marta Carrasco, l'última estrena de la temporada passada. "Si no has vist una funció, el cartell porta més records que una foto. I tot són vivències, ha estat una molt bona idea", ens comentava un abonat. Un acte formal, amb autoritats, brindis i propòsits.
El tercer pastís, dilluns: una festa a la qual estan convidats actors i directors que han passat pel teatre en aquests deu anys. I també el públic que s'ha fet notar com a fidel a la casa. Belbel, el vell conegut
L'aniversari coincideix amb la incorporació de Sergi Belbel com a director artístic. "Conec la casa, he dirigit moltes obres aquí, estava al T6 amb l'equip de Domènec...". Això el va ajudar a acceptar el càrrec perquè "no he tingut mai vocació de dirigir un teatre, sinó de dirigir teatre". "Dirigir personatges, no persones. Però em puc recolzar i delegar en un equip que en aquests 10 anys ha ajudat a consolidar aquesta casa, un equip sòlid i molt ben organitzat que funciona com un rellotge".
És l'equip coordinat per Joan Francesc Marco, conseller delegat. Va entrar amb el primer tripartit i la seva feina és gestionar una casa que té mes de 100 treballadors i un pressupost de més d'11 milions d'euros. "Si em permets, vull dir una cosa que, com que no és mèrit propi, la puc dir sense posar-me vermell. Tots sabem com va començar aquesta casa, amb problemes, mal rotllo... Amb 10 anys s'han aconseguit 1.600.000 espectadors i una ocupació mitjana del 68%. Quan va néixer el TNC era el teatre públic més jove d'Europa. És una gran virtut la feina que s'ha fet". De 170 obres, 72 són produccions del TNC. "La nostra missió és posar a l'abast de tots el patrimoni teatral català, buscar nous públics, consolidar els que tenim, mimar el públic familiar... El TNC és una institució que els ciutadans han fet seva i així ha de seguir. I és mèrit de tots: de Josep Maria Flotats, de Domènec Reixach, de Josep Maria Busquets...". Un anar i venir pel temps
A principis dels 80, Josep Maria Flotats va rebre l'encàrrec d'arrencar un teatre nacional. El projecte es va tirar endavant amb Max Cahner com a comissari l'any 1985. L'enclavament va costar de decidir: el Teatre Principal de la Rambla, la finca Sentmenat de Sarrià, fins i tot el Palau Reial... Només una cosa estava clara: l'arquitecte seria Ricard Bofill. Va guanyar el solar que van deixar els tallers de l'Estació del Nord.
Aquell enclavament va espantar una mica el públic. Avui ja ha perdut la por. Per Marco, "té molt a veure amb l'urbanisme, l'espai ja està incorporat a la trama urbana". "A més, hi ha el Bus de les Arts, que va fins a la plaça Catalunya, i hem posat un servei d'atenció al ciutadà per demanar taxi a qui el necessiti".
Els objectius artístics també han fet un salt des d'aquell trencament entre Flotats, que volia un teatre exclusiu, i el departament de Cultura, que reservava un 35% a les companyies privades. El projecte T6 per a autors emergents ha estat el gran encert: "El mètode Grönholm surt del T6, Albert Espinosa passa pel T6 , Uuuu...! és T6... És un projecte molt arriscat que ens ha donat moltes alegries. En aquesta nova etapa era bàsic implicar-hi les alternatives, que també s'han dedicat a promoure autors catalans. Julio Álvarez del Tantarantana i Toni Casares, de la Beckett, fan un seguiment de les obres, treballen amb nosaltres... La clau del T6 és que l'autor no estigui sol", diu Belbel.
La nova temporada ha engegat amb tres autors catalans: "L'etiqueta de teatre català és una cosa que no puc defugir i ho he de fer amb il·lusió. No faré un Guimerà per quota, sinó perquè estic apassionat amb el producte, la complicitat del director amb el text ha de ser màxima. Si detecto que un director em fa una proposta només per treballar al TNC, retiraré el projecte".
Per Belbel, el canvi amb Reixach no ha estat gens traumàtic: "Jo ja era aquí, no era algú que venia de fora a posar-ho tot potes enlaire". I Reixach s'afegeix al brindis amb la satisfacció d'una etapa ben acabada: "Hi he deixat les hores, la salut, la feina... m'hi he entregat en cos i ànima 8 anys. Me l'estimo moltíssim i els desitjo a tots 10 anys millors del que han estat aquests". Només li ha quedat una cosa pendent: "Hauríem d'haver sortit més, ensenyar més el teatre que fem. És un tema que deixo per a Belbel, a veure si ho pot tirar endavant millor que jo".
Els brindis continuen en un ambient relaxat. Tot apunta que el TNC ja no tindrà cap crisi, està consolidat.
Teresa Bruna
1976. 12 de novembre. El majestuós edifici aixecat per Ricard Bofill obre les portes de la Sala Tallers -amb polèmica engegada- per estrenar l'efectista drama de Kushner Àngels a Amèrica. S'havia assajat amb els paletes encara treballant, amb llençols per les parets per millorar l'acústica... 2006. 10 Novembre. Hi ha força moviment pels passadissos del TNC. Els últims dies han estat intensos: reunions, preparatius... Finalment, tres pastissos llestos per compartir. Els dos primers es van bufar junts, l'un, la presentació del llibre commemoratiu, un elegant volum de més de 500 pàgines que repassa amb tot detall aquesta primera dècada: textos institucionals, un pròleg de Domènec Reixach i dues pàgines, amb fitxa artística i fotos, de cada una de les 170 obres que s'hi han estrenat. L'altre pastís és una exposició dels cartells, des d'Àngels a Amèrica fins a J'arrive, de Marta Carrasco, l'última estrena de la temporada passada. "Si no has vist una funció, el cartell porta més records que una foto. I tot són vivències, ha estat una molt bona idea", ens comentava un abonat. Un acte formal, amb autoritats, brindis i propòsits.
El tercer pastís, dilluns: una festa a la qual estan convidats actors i directors que han passat pel teatre en aquests deu anys. I també el públic que s'ha fet notar com a fidel a la casa. Belbel, el vell conegut
L'aniversari coincideix amb la incorporació de Sergi Belbel com a director artístic. "Conec la casa, he dirigit moltes obres aquí, estava al T6 amb l'equip de Domènec...". Això el va ajudar a acceptar el càrrec perquè "no he tingut mai vocació de dirigir un teatre, sinó de dirigir teatre". "Dirigir personatges, no persones. Però em puc recolzar i delegar en un equip que en aquests 10 anys ha ajudat a consolidar aquesta casa, un equip sòlid i molt ben organitzat que funciona com un rellotge".
És l'equip coordinat per Joan Francesc Marco, conseller delegat. Va entrar amb el primer tripartit i la seva feina és gestionar una casa que té mes de 100 treballadors i un pressupost de més d'11 milions d'euros. "Si em permets, vull dir una cosa que, com que no és mèrit propi, la puc dir sense posar-me vermell. Tots sabem com va començar aquesta casa, amb problemes, mal rotllo... Amb 10 anys s'han aconseguit 1.600.000 espectadors i una ocupació mitjana del 68%. Quan va néixer el TNC era el teatre públic més jove d'Europa. És una gran virtut la feina que s'ha fet". De 170 obres, 72 són produccions del TNC. "La nostra missió és posar a l'abast de tots el patrimoni teatral català, buscar nous públics, consolidar els que tenim, mimar el públic familiar... El TNC és una institució que els ciutadans han fet seva i així ha de seguir. I és mèrit de tots: de Josep Maria Flotats, de Domènec Reixach, de Josep Maria Busquets...". Un anar i venir pel temps
A principis dels 80, Josep Maria Flotats va rebre l'encàrrec d'arrencar un teatre nacional. El projecte es va tirar endavant amb Max Cahner com a comissari l'any 1985. L'enclavament va costar de decidir: el Teatre Principal de la Rambla, la finca Sentmenat de Sarrià, fins i tot el Palau Reial... Només una cosa estava clara: l'arquitecte seria Ricard Bofill. Va guanyar el solar que van deixar els tallers de l'Estació del Nord.
Aquell enclavament va espantar una mica el públic. Avui ja ha perdut la por. Per Marco, "té molt a veure amb l'urbanisme, l'espai ja està incorporat a la trama urbana". "A més, hi ha el Bus de les Arts, que va fins a la plaça Catalunya, i hem posat un servei d'atenció al ciutadà per demanar taxi a qui el necessiti".
Els objectius artístics també han fet un salt des d'aquell trencament entre Flotats, que volia un teatre exclusiu, i el departament de Cultura, que reservava un 35% a les companyies privades. El projecte T6 per a autors emergents ha estat el gran encert: "El mètode Grönholm surt del T6, Albert Espinosa passa pel T6 , Uuuu...! és T6... És un projecte molt arriscat que ens ha donat moltes alegries. En aquesta nova etapa era bàsic implicar-hi les alternatives, que també s'han dedicat a promoure autors catalans. Julio Álvarez del Tantarantana i Toni Casares, de la Beckett, fan un seguiment de les obres, treballen amb nosaltres... La clau del T6 és que l'autor no estigui sol", diu Belbel.
La nova temporada ha engegat amb tres autors catalans: "L'etiqueta de teatre català és una cosa que no puc defugir i ho he de fer amb il·lusió. No faré un Guimerà per quota, sinó perquè estic apassionat amb el producte, la complicitat del director amb el text ha de ser màxima. Si detecto que un director em fa una proposta només per treballar al TNC, retiraré el projecte".
Per Belbel, el canvi amb Reixach no ha estat gens traumàtic: "Jo ja era aquí, no era algú que venia de fora a posar-ho tot potes enlaire". I Reixach s'afegeix al brindis amb la satisfacció d'una etapa ben acabada: "Hi he deixat les hores, la salut, la feina... m'hi he entregat en cos i ànima 8 anys. Me l'estimo moltíssim i els desitjo a tots 10 anys millors del que han estat aquests". Només li ha quedat una cosa pendent: "Hauríem d'haver sortit més, ensenyar més el teatre que fem. És un tema que deixo per a Belbel, a veure si ho pot tirar endavant millor que jo".
Els brindis continuen en un ambient relaxat. Tot apunta que el TNC ja no tindrà cap crisi, està consolidat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada