25 de novembre de 2006
'El mètode Grönholm' va adoptar el 2003 el nom d'un campió de ral·lis; després de tres anys d'èxits, gairebé es pot dir que Marcus Grönholm és 'el pilot del mètode'
Teresa Bruna
El mètode Grönholm torna a omplir el Poliorama en la seva tercera temporada, amb l'equip -Roser Batalla, Jordi Boixaderas, Jordi Díaz i Lluís Soler- que va pilotar Sergi Belbel. En aquests anys, els actors han fet doblet al teatre, a la televisió... Jordi Díaz té fins i tot mig armari a TV3, on presenta Toca el 2 cada tarda i col·labora a El Club. És un mètode de campions!
I és que va ser el pilot Marcus Grönholm qui va inspirar el títol de l'obra de Jordi Galceran. "S'havia de dir Selecció natural per la idea darwiniana que el més fort sobreviu, però no m'agraden els títols que expliquen l'obra", diu Galceran. Com que els llibres de selecció de personal solen portar un nom: mètode X per al que sigui... i passa a Suècia, a l'autor, per proximitat, li va passar pel cap el corredor finlandès. "Vaig tenir sort: va guanyant, l'anomenen a les notícies i ens fa propaganda!".
Però Galceran diu que els productors que l'han adaptat a altres idiomes no ho tenien tan clar: "Ningú volia estrenar amb aquest nom, el trobaven rar i deien que semblava teatre experimental. He d'admetre que costa de pronunciar: un dia, una senyora, a Madrid, va demanar entrades per a eso de El método Ogino".
Tres anys més tard, aquell corredor de ral·lis que es diu com el del mètode continua a primera línia i El mètode Grönholm, a tot arreu. Ni l'un ni l'altre es poden queixar: ara els coneixen de tots dos bàndols.
Teresa Bruna
El mètode Grönholm torna a omplir el Poliorama en la seva tercera temporada, amb l'equip -Roser Batalla, Jordi Boixaderas, Jordi Díaz i Lluís Soler- que va pilotar Sergi Belbel. En aquests anys, els actors han fet doblet al teatre, a la televisió... Jordi Díaz té fins i tot mig armari a TV3, on presenta Toca el 2 cada tarda i col·labora a El Club. És un mètode de campions!
I és que va ser el pilot Marcus Grönholm qui va inspirar el títol de l'obra de Jordi Galceran. "S'havia de dir Selecció natural per la idea darwiniana que el més fort sobreviu, però no m'agraden els títols que expliquen l'obra", diu Galceran. Com que els llibres de selecció de personal solen portar un nom: mètode X per al que sigui... i passa a Suècia, a l'autor, per proximitat, li va passar pel cap el corredor finlandès. "Vaig tenir sort: va guanyant, l'anomenen a les notícies i ens fa propaganda!".
Però Galceran diu que els productors que l'han adaptat a altres idiomes no ho tenien tan clar: "Ningú volia estrenar amb aquest nom, el trobaven rar i deien que semblava teatre experimental. He d'admetre que costa de pronunciar: un dia, una senyora, a Madrid, va demanar entrades per a eso de El método Ogino".
Tres anys més tard, aquell corredor de ral·lis que es diu com el del mètode continua a primera línia i El mètode Grönholm, a tot arreu. Ni l'un ni l'altre es poden queixar: ara els coneixen de tots dos bàndols.
Brometes per refrescar
Al cap de tres anys d'estar en cartell, El mètode de Belbel camina sol i el director els visita molt de tant en tant. Però Antonio Calvo, ajudant de direcció, hi va més sovint: "Faig el seguiment de l'obra des que es va estrenar perquè no es desviï del que es va decidir als assajos a força de tantes funcions. Sóc el cangur que vigila les criatures".
L'Antonio té molt sentit de l'humor i aprofita algunes gires per infiltrar aire fresc a l'escenari: "La bústia que s'obre de tant en tant no és automàtica. Algú l'aguanta fins que es torna a tancar. Quan hi sóc, ho faig jo i els dic coses tipus: "Oído paella per a 8!". La bústia dóna per a molt: "La regidora i jo ens vam fer fotos amb tots els barrets, i cada vegada que s'obria la bústia tenien una foto nostra al davant. S'ho van passar molt malament aquell dia aguantant-se el riure!
Amb l'Antonio, tothom ha rebut: "Lluís Soler es passa l'obra traient mentolins d'un paquet. Li vaig omplir la cartera de paquets precintats i, és clar, li costava trobar l'obert. Treia mentolins... sense treure mentolins". Al Jordi Boixaderas li van canviar el diari per una revista de l'Ana Rosa Quintana i va haver de corregir els comentaris.
Aquestes bromes són molt comunes fins i tot entre actors dalt l'escenari, perquè refresquen sense recórrer a les morcillas. Però cal que l'obra estigui rodada i que els actors no s'enfadin. "Ells es deixen, tenen molt de bagatge i riem molt després, comentant-ho."
Al cap de tres anys d'estar en cartell, El mètode de Belbel camina sol i el director els visita molt de tant en tant. Però Antonio Calvo, ajudant de direcció, hi va més sovint: "Faig el seguiment de l'obra des que es va estrenar perquè no es desviï del que es va decidir als assajos a força de tantes funcions. Sóc el cangur que vigila les criatures".
L'Antonio té molt sentit de l'humor i aprofita algunes gires per infiltrar aire fresc a l'escenari: "La bústia que s'obre de tant en tant no és automàtica. Algú l'aguanta fins que es torna a tancar. Quan hi sóc, ho faig jo i els dic coses tipus: "Oído paella per a 8!". La bústia dóna per a molt: "La regidora i jo ens vam fer fotos amb tots els barrets, i cada vegada que s'obria la bústia tenien una foto nostra al davant. S'ho van passar molt malament aquell dia aguantant-se el riure!
Amb l'Antonio, tothom ha rebut: "Lluís Soler es passa l'obra traient mentolins d'un paquet. Li vaig omplir la cartera de paquets precintats i, és clar, li costava trobar l'obert. Treia mentolins... sense treure mentolins". Al Jordi Boixaderas li van canviar el diari per una revista de l'Ana Rosa Quintana i va haver de corregir els comentaris.
Aquestes bromes són molt comunes fins i tot entre actors dalt l'escenari, perquè refresquen sense recórrer a les morcillas. Però cal que l'obra estigui rodada i que els actors no s'enfadin. "Ells es deixen, tenen molt de bagatge i riem molt després, comentant-ho."
Tres anys compartits
Moltes nits i una colla de viatges junts creen hàbits. "Mantenen els personatges amb les seves conyes -diu l'Antonio-. El que porta el ceptre és el Boixaderas, de bon rotllo, eh? El Lluís ho veu tot des de fora, observa les converses i, quan vol, dictamina sentència. Jordi Díaz rep bromes de tots, li fan sortir els colors sempre que poden i li diuen nen. I la Batalla és la lluitadora que sap el que vol". Jordi Díaz ho confirma: "Doncs sí, la Roser i jo som els tetes! el Jordi és el pare que condueix i el Lluís, el tiet que ens dóna consells perquè no distraiem el papa". El Jordi és un gastrònom feliç d'anar de gira amb els amics: "Ho aprofitem per fer una gira paral·lela de gastronomia. Estem on estem, investiguem restaurants". Han trobat autèntiques perles: "En un poble hi havia un cartell d'aquells que estan enganxats als arbres, amb un serrell de telèfons. El cartell deia: Necessito entrades per a El mètode!".
Moltes nits i una colla de viatges junts creen hàbits. "Mantenen els personatges amb les seves conyes -diu l'Antonio-. El que porta el ceptre és el Boixaderas, de bon rotllo, eh? El Lluís ho veu tot des de fora, observa les converses i, quan vol, dictamina sentència. Jordi Díaz rep bromes de tots, li fan sortir els colors sempre que poden i li diuen nen. I la Batalla és la lluitadora que sap el que vol". Jordi Díaz ho confirma: "Doncs sí, la Roser i jo som els tetes! el Jordi és el pare que condueix i el Lluís, el tiet que ens dóna consells perquè no distraiem el papa". El Jordi és un gastrònom feliç d'anar de gira amb els amics: "Ho aprofitem per fer una gira paral·lela de gastronomia. Estem on estem, investiguem restaurants". Han trobat autèntiques perles: "En un poble hi havia un cartell d'aquells que estan enganxats als arbres, amb un serrell de telèfons. El cartell deia: Necessito entrades per a El mètode!".
L'empresa, sorpresa
El mètode Grönholm ha trencat tots els esquemes. Galceran és un dels autors vius més representats, amb més de 2 milions d'espectadors. La versió castellana és a Madrid des de fa tres anys i tots els teatres de l'Estat espanyol el reclamen. S'està fent per Llatinoamèrica, i a Roma, Reykjavíc, Copenhaguen, Estocolm i en diverses ciutats d'Alemanya. Hi ha més de 20 produccions signades per als propers dos anys. L'última notícia és que anirà a Nova York i a Londres, les grans capitals del teatre.
El mètode Grönholm ha trencat tots els esquemes. Galceran és un dels autors vius més representats, amb més de 2 milions d'espectadors. La versió castellana és a Madrid des de fa tres anys i tots els teatres de l'Estat espanyol el reclamen. S'està fent per Llatinoamèrica, i a Roma, Reykjavíc, Copenhaguen, Estocolm i en diverses ciutats d'Alemanya. Hi ha més de 20 produccions signades per als propers dos anys. L'última notícia és que anirà a Nova York i a Londres, les grans capitals del teatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada