19 de novembre de 2006
'Pels pèls', un 'thriller' interactiu amb assassins a la carta, que vol pentinar tot Barcelona des del Borràs
Teresa Bruna
"Però què donen aquí, tanta gernació? Ei, el Francino! Oh, i la Gimpera! S'ha aprimat molt l'Amparo Moreno, oi? Es veu més prima que a El cor. Guaita: Pels pèls. Deu estar bé, no?" Converses de semàfor. És 16 de novembre a la nit, la de l'estrena oficial de Pels pèls al Teatre Borràs, el dia dels convidats. A l'entrada, somriures, petons i les càmeres d'El club de l'Albert Om enregistrant-ho. Algú reclama: "L'altra vegada hi havia una perruqueria i em van tenyir els cabells de color rosa fúcsia!" Es refereix a la versió que es va estrenar al Victòria l'any 1987. "Al Borràs, la perruqueria no ha pogut ser interactiva perquè les dimensions del teatre no ho permeten", havia dit Abel Folk, el director.
La perruqueria és dalt de l'escenari, oberta de bat a bat, amb el perruquer treballant-hi, tot i que sense públic. La ràdio de la perruqueria deixa anar notícies: batudes als proxenetes, reunió entre Zapatero i Chirac, la Segolène... Vaja, el que va passar dijous. És el programa de Xavier Graset de Catalunya Ràdio, el de debò... a estones. Aquí res és del tot veritat. La perruqueria, disseny de Montse Amenós, és una monada. Té gravats, color... És al Gai Eixample, els gats del perruquer es diuen Sergio i Estíbaliz i la Comes canta I will survive. Com ho faria un gai! L'Amenós ho sap tot d'escenaris.
S'apaguen els llums. Comença l'espectacle, diguem-ne de text. És una adaptació de Guillem-Jordi Graells a l'obra de Paul Pörtner, posada al dia rigorosament: fins i tot es promociona un disc de la Beth, que no és l'aprenenteta que l'està escoltant (Beth Rodergas, actriu).
A una hora del començament, uns mossos d'Esquadra (Àlex Casanovas i Pep Planas) demanen que s'encenguin els llums i es dirigeixen als espectadors. "Hi ha hagut un assassinat. Necessitem la seva col·laboració, vostès ho han vist tot". I comença l'altre guió, el que escriu cada nit el públic. No ha calgut trencar cap gel, tothom es mostra disposat a col·laborar.
Mitja part, que tampoc ho és del tot: un mosso surt a prendre notes, no es vol perdre cap comentari: el que diu la gent pot ser una pista! La barreja entre la ficció i la realitat s'aguditza amb les discussions i intents de tenir raó que tenen els espectadors entre ells. Llàstima dels esprais fúcsia!
El mosso convida els seus nombrosos ajudants a tornar al lloc. Respon preguntes, dóna més paraules i, finalment, s'acaba el joc: cal tirar pel dret i descobrir l'assassí... democràticament, és a dir, votant, i a mà alçada, perquè tothom pugui comptar. El 16 de novembre s'emporta el marron la dependenta sense que ningú proposi cap pacte perquè guanyi un altre. Elemental, inspector. ¿No es va adonar que surten uns guants tacats de sang, que l'aprenenta de les rastes diu que són d'un tint que va demanar la Gimpera? Li puc jurar que jo la tenia al davant, la Gimpera, i anava rossa i prou!
S'apaguen els llums. És el retorn al text de Pörtner-Graells, dedicat a una perruquera assassina. Si avui es vota l'antiquari (Enric Majó), el perruquer (Eduard Farelo) o la clienta pija (Mercè Comas) el desenllaç serà un altre. Per veure Pels pèls del tot s'hi ha d'anar 4 vegades i, a la mitja part, intoxicar la resta de públic perquè voti un dels que no heu vist. O arriscar-se com als parts: tard o d'hora sortirà nen/a, però, mentre es gesta, disfrutem-ne!
Una pregunta, inspector. Quin grup sanguini té, vostè? I què hi feia a les 4 de la tarda disfressat de cambrer a un bar de Sants?
Teresa Bruna
"Però què donen aquí, tanta gernació? Ei, el Francino! Oh, i la Gimpera! S'ha aprimat molt l'Amparo Moreno, oi? Es veu més prima que a El cor. Guaita: Pels pèls. Deu estar bé, no?" Converses de semàfor. És 16 de novembre a la nit, la de l'estrena oficial de Pels pèls al Teatre Borràs, el dia dels convidats. A l'entrada, somriures, petons i les càmeres d'El club de l'Albert Om enregistrant-ho. Algú reclama: "L'altra vegada hi havia una perruqueria i em van tenyir els cabells de color rosa fúcsia!" Es refereix a la versió que es va estrenar al Victòria l'any 1987. "Al Borràs, la perruqueria no ha pogut ser interactiva perquè les dimensions del teatre no ho permeten", havia dit Abel Folk, el director.
La perruqueria és dalt de l'escenari, oberta de bat a bat, amb el perruquer treballant-hi, tot i que sense públic. La ràdio de la perruqueria deixa anar notícies: batudes als proxenetes, reunió entre Zapatero i Chirac, la Segolène... Vaja, el que va passar dijous. És el programa de Xavier Graset de Catalunya Ràdio, el de debò... a estones. Aquí res és del tot veritat. La perruqueria, disseny de Montse Amenós, és una monada. Té gravats, color... És al Gai Eixample, els gats del perruquer es diuen Sergio i Estíbaliz i la Comes canta I will survive. Com ho faria un gai! L'Amenós ho sap tot d'escenaris.
S'apaguen els llums. Comença l'espectacle, diguem-ne de text. És una adaptació de Guillem-Jordi Graells a l'obra de Paul Pörtner, posada al dia rigorosament: fins i tot es promociona un disc de la Beth, que no és l'aprenenteta que l'està escoltant (Beth Rodergas, actriu).
A una hora del començament, uns mossos d'Esquadra (Àlex Casanovas i Pep Planas) demanen que s'encenguin els llums i es dirigeixen als espectadors. "Hi ha hagut un assassinat. Necessitem la seva col·laboració, vostès ho han vist tot". I comença l'altre guió, el que escriu cada nit el públic. No ha calgut trencar cap gel, tothom es mostra disposat a col·laborar.
Mitja part, que tampoc ho és del tot: un mosso surt a prendre notes, no es vol perdre cap comentari: el que diu la gent pot ser una pista! La barreja entre la ficció i la realitat s'aguditza amb les discussions i intents de tenir raó que tenen els espectadors entre ells. Llàstima dels esprais fúcsia!
El mosso convida els seus nombrosos ajudants a tornar al lloc. Respon preguntes, dóna més paraules i, finalment, s'acaba el joc: cal tirar pel dret i descobrir l'assassí... democràticament, és a dir, votant, i a mà alçada, perquè tothom pugui comptar. El 16 de novembre s'emporta el marron la dependenta sense que ningú proposi cap pacte perquè guanyi un altre. Elemental, inspector. ¿No es va adonar que surten uns guants tacats de sang, que l'aprenenta de les rastes diu que són d'un tint que va demanar la Gimpera? Li puc jurar que jo la tenia al davant, la Gimpera, i anava rossa i prou!
S'apaguen els llums. És el retorn al text de Pörtner-Graells, dedicat a una perruquera assassina. Si avui es vota l'antiquari (Enric Majó), el perruquer (Eduard Farelo) o la clienta pija (Mercè Comas) el desenllaç serà un altre. Per veure Pels pèls del tot s'hi ha d'anar 4 vegades i, a la mitja part, intoxicar la resta de públic perquè voti un dels que no heu vist. O arriscar-se com als parts: tard o d'hora sortirà nen/a, però, mentre es gesta, disfrutem-ne!
Una pregunta, inspector. Quin grup sanguini té, vostè? I què hi feia a les 4 de la tarda disfressat de cambrer a un bar de Sants?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada