16 de novembre de 2006
L'aclamat Watermill Theatre torna a Salt, dins del Temporada Alta, amb 'L'amansiment de la fúria', interpretada per un repartiment íntegrament masculí
Marta Monedero
Reconeguts per la crítica com el millor grup teatral que l'any passat actuava a l'Estat espanyol, gràcies a una magnífica versió del Conte d'hivern de Shakespeare, el Watermill Theatre torna avui i demà a Salt per estrenar-hi l'adaptació d'una de les primeres comèdies del bard, L'amansiment de la fúria, en què els actors, tots homes, interpreten també els personatges femenins.
La idea no és nova. Ja ho feia el teatre elisabetià. "Tampoc és que vulguem fer arqueologia", diu Simon Scardifield, un dels actors de Propeller, la companyia sorgida del Watermill, un centre de creació i exhibició especialitzat a adaptar Shakespeare des d'una mirada jove i enèrgica, però des del rigor profund, que en cinc anys ha transferit més espectacles al West End que cap altre teatre britànic.
Que juga a la Premier League ho demostra que coprodueix amb l'Old Vic, on L'amansiment de la fúria hi farà temporada el 2007. Una altra temporada que també juga a primera és l'Alta de Girona, que s'apunta un punt en portar altre cop els Propeller dirigits per Edward Hall. "Ell ens ha ensenyat que el teatre no pot ser realista". Per això, quan a Scardifield li va proposar el paper de Kate, la dona maltractada pel seu marit, no s'ho va rumiar, encara que "l'obra és difícil de representar perquè aborda la violència domèstica". De fet, a Catalunya no en recordem cap muntatge professional i el referent cinematogràfic, amb Richard Burton i Elizabeth Taylor, té ben poc a veure amb l'original.
Sigui com sigui, costa de pair que la protagonista claudiqui davant les exigències del seu marit, però Scardifield s'escuda en el fet que aquest és el setè muntatge del grup. "Diria que a Shakespeare el coneixem una mica, ho aboca tot en el text i no se'l pot entendre sense conèixer la seva ironia". Posats a dir, l'actor no es talla: "És una obra feminista", tot i admetre'n "la crueltat". A l'escenari, "la violència s'aguditza de tal manera que és gairebé real, si la intèrpret fos una actriu, no es podria fer". Autobiogràfics... o no!
Els Propeller no han entrat en les teories que veuen elements autobiogràfics en L'amansiment de la fúria. "Vés a saber...", comenta l'actor, que participarà en el pròxim muntatge dels Propeller, Nit de reis, amb què aniran de gira per mig món, demostrant que la tradició teatral anglesa considera Shakespeare un valor actiu integrat en el discurs actual.
I això és així perquè institucions públiques com la BBC han inundat els televisors britànics amb versions canòniques de les seves obres. Amb arrels tan sòlides, es pot créixer, ramificar-se i entendre la riquesa d'una proposta com aquesta.
Marta Monedero
Reconeguts per la crítica com el millor grup teatral que l'any passat actuava a l'Estat espanyol, gràcies a una magnífica versió del Conte d'hivern de Shakespeare, el Watermill Theatre torna avui i demà a Salt per estrenar-hi l'adaptació d'una de les primeres comèdies del bard, L'amansiment de la fúria, en què els actors, tots homes, interpreten també els personatges femenins.
La idea no és nova. Ja ho feia el teatre elisabetià. "Tampoc és que vulguem fer arqueologia", diu Simon Scardifield, un dels actors de Propeller, la companyia sorgida del Watermill, un centre de creació i exhibició especialitzat a adaptar Shakespeare des d'una mirada jove i enèrgica, però des del rigor profund, que en cinc anys ha transferit més espectacles al West End que cap altre teatre britànic.
Que juga a la Premier League ho demostra que coprodueix amb l'Old Vic, on L'amansiment de la fúria hi farà temporada el 2007. Una altra temporada que també juga a primera és l'Alta de Girona, que s'apunta un punt en portar altre cop els Propeller dirigits per Edward Hall. "Ell ens ha ensenyat que el teatre no pot ser realista". Per això, quan a Scardifield li va proposar el paper de Kate, la dona maltractada pel seu marit, no s'ho va rumiar, encara que "l'obra és difícil de representar perquè aborda la violència domèstica". De fet, a Catalunya no en recordem cap muntatge professional i el referent cinematogràfic, amb Richard Burton i Elizabeth Taylor, té ben poc a veure amb l'original.
Sigui com sigui, costa de pair que la protagonista claudiqui davant les exigències del seu marit, però Scardifield s'escuda en el fet que aquest és el setè muntatge del grup. "Diria que a Shakespeare el coneixem una mica, ho aboca tot en el text i no se'l pot entendre sense conèixer la seva ironia". Posats a dir, l'actor no es talla: "És una obra feminista", tot i admetre'n "la crueltat". A l'escenari, "la violència s'aguditza de tal manera que és gairebé real, si la intèrpret fos una actriu, no es podria fer". Autobiogràfics... o no!
Els Propeller no han entrat en les teories que veuen elements autobiogràfics en L'amansiment de la fúria. "Vés a saber...", comenta l'actor, que participarà en el pròxim muntatge dels Propeller, Nit de reis, amb què aniran de gira per mig món, demostrant que la tradició teatral anglesa considera Shakespeare un valor actiu integrat en el discurs actual.
I això és així perquè institucions públiques com la BBC han inundat els televisors britànics amb versions canòniques de les seves obres. Amb arrels tan sòlides, es pot créixer, ramificar-se i entendre la riquesa d'una proposta com aquesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada