El compositor, cantant i actor Lin-Manuel Miranda és el
creador d'aquest fenomen que ha batut rècords
Cada cert temps apareixen obres artístiques (bé siguin
pel·lícules, obres de teatre o llibres) que sobrepassen la categoria d’èxit i
es converteixen en un fenomen. La gent torna a veure-les una vegada i una
altra, compra tot tipus de productes relacionats, etcètera. Al terreny del
teatre musical, l’últim que podríem incloure en aquesta categoria és Hamilton,
un espectacle fresc, original i renovador en el qual s’explica una lliçó
d’història sobre un personatge del segle XVIII... amb temes de hip-hop. Es va estrenar
el 2015 i ha arrasat a totes les cerimònies de premis, a la taquilla i ara pot
veure’s a tot el món gràcies a la seva estrena a Disney+. No obstant, s’ha de
destacar que no està doblat, lògicament, però és que únicament ofereixen els
subtítols en anglès. En aquest cas és especialment difícil ja que els
personatges no paren de cantar gairebé sense pausa i resulta una mica més
complicat del compte. No obstant, per disfrutar-la amb subtítols en castellà
n’hi ha prou amb fer un volt per algunes pàgines que sí que l’ofereixen així.
Duel entre dos líders des de l’inici
El creador és Lin-Manuel Miranda, compositor (‘Vaiana’),
cantant i actor (‘El regreso de Mary Poppins’) d’origen porto-riqueny que va
tardar set anys a acabar-la i es va adjudicar el paper principal, el
d’Alexander Hamilton, un emigrant ambiciós que va participar decisivament en la
guerra d’independència nord-americana, va arribar a les altes esferes de la
política i va tenir una vida personal bastant polèmica. Un apassionant
personatge polièdric, apassionat, impacient i resolutiu. El seu oposat és Aaron
Burr, interpretat per Leslie Odom Jr. (Smash, Harriet: a la recerca de la
llibertat), que també és el narrador, un tipus que navega entre dues aigües
intentant aprofitar la seva oportunitat, que odia i admira alhora el seu rival.
La seva relació és equiparable a la de Judes amb Jesús a Jesus Christ Superstar
o la de Salieri amb Mozart a Amadeus.
L’escenari està dividit en dos nivells amb escales però
aprofita també el cercle central rotatori. El primer número, Alexander
Hamilton, és tot un espòiler en si mateix, ens explica els seus orígens, la
seva trajectòria i fins a qui el mata mentre repeteix que ara encara no és
ningú però «just you wait (espera i veuràs)». S’uneix als revolucionaris i
junts als ballarins treuen el màxim partit de l’escenari giratori. Per cert,
les coreografies també són un altre dels seus punts forts i sorprenen a l’estar
pròximes a les danses urbanes. Una frase es converteix en el seu leitmotiv: «I
am no throwin’ away my shot», que podria traduir-se com «no desaprofitaré la
meva oportunitat» o «no desaprofitaré el meu tret», un lema que es repetirà en
diverses ocasions utilitzant els dos significats.
Les dones, el rei i les millors escenes
Apareixen en escena les dones, les tres germanes Schuyler,
la més gran, Angelica (Renée Elise Goldsbery, que sorprèn per la seva potent
veu) mantindrà una estreta relació amb ell però deixarà que sigui la seva
germana Eliza (Phillipa Soo, amb una tessitura molt més dolça) qui es
converteixi en la seva dona i en la seva cançó aprofiten per reivindicar el
paper femení. L’espectacle també té moments de comèdia i un bufó, l’amanerat
rei Jordi III que és ridiculitzat mentre que George Washington és a l’altre
costat, és l’heroi que porta als seus a la victòria.
També hi ha escenes originals com Satisfied, quan després
del casament, Angelica rebobina l’acció i confessa els motius que la van portar
a cedir-li Hamilton a la seva germana, els duels amb pistola i els seus
manaments, la batalla escenificada amb ball o el cant a la paternitat en
paral·lel interpretat per Hamilton i Burr. El primer acte finalitza amb la
victòria i els plans per començar a construir un nou país començant per la
Constitució.
La vida privada i el desenllaç
La segona part se centrarà en el complex encaix de la
política on la rivalitat entre els protagonistes anirà creixent. Alguns actors
dobleguen papers i apareixen nous personatges com un lúdic Jefferson convertit
en tot un ‘divo’ i les seves discussions amb Hamilton es converteixen en
autèntiques baralles de galls, micròfons en mà i amb ‘scratchs’. La vida
privada de Hamilton i el desenllaç de la seva vida ocupen els moments més
dramàtics de la història fins a arribar a un final emocionant.
Una mica més de dues hores i mitja per descobrir un musical
que ha remogut les essències de Broadway amb un repartiment mixt en el qual
alguns personatges blancs són interpretats per afroamericans, amb coreografies
revolucionàries (mai millor dit), una vintena d’artistes en escena donant-ho
tot i una banda sonora presidida pels ritmes urbans tot i que també inclou
alguns temes més convencionals. Els nous autors demanen pas i, com Hamilton, no
desaprofitaran la seva oportunitat.
+ info – publicat per
Eduardo de Vicente
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada