«No ens en volem anar», diu 'Semolina' Tomik, directora de
la sala, davant l'amenaça de tancament per la negativa de la propietat del
local a renovar-li el lloguer
L’Antic Teatre s’ha guanyat un lloc tant al barri on va
sorgir el 2003 –alguns veïns han participat en algunes de les seves creacions– com
entre els amants del teatre, la dansa i la ‘performance’ que van descobrir
aviat aquesta singular sala amb jardí situada al carrer de Verdaguer i Callís,
molt a prop del Palau de la Música. Julijana ‘Semolina’ Tomic (Osijek, antiga
Iugoslàvia, avui Croàcia, 1966), fundadora i directora d’aquest espai, és una
dona amb caràcter que va picar fort fa unes temporades amb ‘Anarchy’,
espectacle entre l’ordre i el caos en el qual cada espectador descobria la seva
vena punk gràcies a una guitarra elèctrica.
«No ens en volem anar», assenyala ‘Semolina’ disposada a pressionar les
administracions perquè actuïn. El seu contracte de lloguer vigent s’acaba el
2026. Però la propietat els ha proposat
renegociar-lo a principis d’aquest any allargant-lo 15 anys més i apujant-lo a
7.500 euros al mes, cinc vegades més de la mensualitat actual, una cosa
inassumible per a una sala amb 70 places que potencia la nova creació emergent.
Artistes com Agnès Mateus, Conde de Torrefiel i Azkona&Toloza van tenir el
suport de la sala quan no eren tan coneguts.
Sense interlocutors
«No hi ha diàleg amb el propietari des de fa mesos, no hi ha
cap negociació, no li interessem. De l’ajuntament tampoc en tenim notícies»,
reconeixia ‘Semolina’ a aquest diari durant el Grec, festival en què van
presentar diverses propostes en ‘streaming’. Les coses no han canviat, tot està
aturat. ‘Semolina’ es pregunta quin criteri segueix l’ajuntament a l’hora de
salvar espais culturals. «Les administracions semblen no tenir pressa perquè el
contracte actual és vàlid fins al 2026, però necessitem estabilitat per poder
treballar a llarg termini». Tant la Generalitat com la Diputació estan al
corrent de la problemàtica. «¿Els importem? ¿Quins criteris se segueixen a
l’hora de protegir els espais culturals de la ciutat?», es pregunta aquesta
dona, que ha sigut capaç de capgirar un espai abans anomenat ‘el forat de les
rates’. #L’anticNoEsToca,
#CulturaDeBAseBCN i #L’AnticTeatre, els tres eixos de la seva lluita, són lemes
que es poden llegir-se en un cartell penjat en un balcó de l’edifici al costat
de l’entrada.
El teatre Tantarantana va ser convertit en fàbrica de
creació, La Seca-Espai Brossa, també. A la Beckett, amenaçada pel picot
immobiliari, li van cedir el local d’una antiga cooperativa a Poblenou molt més
ampli i espaiós que la seva sala a Gràcia. La Muntaner, el Club Capitol, antic
Can Pistoles, han desaparegut del mapa. I l’Apolo continua tancat, com l’Arnau.
Els que regenten l’Antic lluitaran per mantenir-se on són.
Primer perquè l’any 2008 es va fer una profunda reforma estructural de
l’edifici per complir les normatives de seguretat i accessibilitat. Mig milió
d’euros pressupostats inicialment que al final van ser gairebé el doble, dels
quals 700.000 van ser pagats amb diners públics. Segon, perquè aquest espai ha
sigut sempre un imam per a l’associacionisme que ha donat cabuda a l’esperit
revolucionari i reivindicatiu, com el Cercle Barceloní d’Obrers San José i
l’Agrupació Ciclista Independent, que encara es reuneix allà i hi guarda alguns
trofeus. Potser per això l’Antic ha apostat pel Parlament ciutadà de cultura de
base que reivindica més transparència en el repartiment de recursos i la
protecció d’aquells espais que no s’adapten al model actual. «Els diners
públics van a l’elit», denuncia ‘Semolina’.
A l’espera de tornar a reobrir la sala aquesta temporada
després dels cinc mesos d’aturada provocats per la Covid-19, l’únic que ha
funcionat aquest estiu ha sigut el bar amb consumicions a preus raonables en un
tranquil pati.
Llestos per aixecar el teló
Amb la meitat de l’aforament permès a causa de la pandèmia,
tot es complica per a l’Antic, que encara així reprèn la programació la setmana
vinent. L’1 de setembre obrirà el polifacètic monologuista Roger Peláez, que
com és tradició actuarà cada primer dimarts de mes. Després arribarà ‘WiCh’,
una contundent peça contra els clixés de gènere enquistats, una original
proposta de teatre dansa d’ Adoctrinades-Virginia Gimeno Folgado que planta un
vàter al mig de l’escena. Altres espectacles cancel·lats per la pandèmia es
recuperaran a partir del setembre i l’octubre.
+ info – publicat per
Marta Cervera
elperiodico.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada