Coherència a la Beckett

Bàrbara Mestanza, Les Impuxibles, Denise Duncan i el txec Jaroslav Rudiš, al cartell de la sala del Poblenou per a la tardor

Denise Duncan torna a incidir en la denúncia contra el racisme a ‘El combat del segle’

El direc­tor de la Sala Beckett, Toni Casa­res, sem­pre parla que no interes­sen tant obres pun­tu­als que poden ser de molt èxit, com tra­jectòries de les auto­ries. Per això, es pot par­lar de coherència en la pro­gra­mació de tar­dor quan repe­tei­xen Les Impu­xi­bles (Suite TOC núm 6 va ser una peça que va exhau­rir loca­li­tats de seguida i que ha tin­gut de les millors accep­ta­ci­ons de la seva tra­jectòria). Aquesta tar­dor tor­narà també Bàrbara Mes­tanza (mem­bre de The Mam­ze­lles) i s’estre­narà la pro­ducció pre­vista per al Grec de Denise Dun­can, l’autora resi­dent de la tem­po­rada pas­sada. La Beckett dona sego­nes opor­tu­ni­tats a auto­ries emer­gents tot sumant a la seva llista noves auto­ries que ini­cien relació amb aquesta sala.

Mes­tanza va fer un solo des­mi­ti­fi­cant l’uni­vers de Dis­ney: Poca­hon­tas o la ver­da­dera his­to­ria de una tra­vi­esa, el 2018, durant només tres set­ma­nes. Poques set­ma­nes abans havia estre­nat La mujer más fea del mundo, en què la crítica era a l’ideal de bellesa arquetípic i la bui­dor de l’estètica. Ara pre­senta Todas las flo­res, el tre­ball de com­pa­nyia resi­dent amb sis actrius en escena.

Dun­can estre­narà El com­bat del segle, que la Covid ha tras­lla­dat al De Grec a Grec. L’autora rein­ci­deix en el racisme (després de Negrata de merda) per la manera de llui­tar del boxe­ja­dor Jack John­son (1878-1946), que se’l va tit­llar de covard perquè estava sem­pre a la defen­siva fins que detec­tava un error del con­trin­cant. La polèmica per ser el pri­mer negre a obte­nir el títol mun­dial de pesos pesants el va fer aban­do­nar el seu país i, fins i tot, dei­xar-se vèncer per poder tor­nar-hi.

Final del Fabu­la­mundi

Avin­guda Naci­o­nal, del dra­ma­turg txec Jaros­lav Rudiš, és la cul­mi­nació del pro­jecte inter­na­ci­o­nal de cre­ació escènica Fabu­la­mundi, Playw­ri­ting Europe. La Beckett en forma part con­jun­ta­ment amb tea­tres d’Ale­ma­nya, Àustria, França, Itàlia, Polònia, la República Txeca i Roma­nia. A l’obra, Van­dam (Josep Julien) és un heroi, un guer­rer, que té una opinió sobre tot. La política. Les dones. El món. El 1989, a Praga, va mar­xar per l’avin­guda Naci­o­nal, on el 17 de novem­bre va tenir lloc una mani­fes­tació que va por­tar a la cai­guda del règim comu­nista a l’antiga Txe­cos­lovàquia.​Ara, la seva segona casa és el bar Severka, on dis­cu­teix de política, on renega, on a vega­des aixeca el braç dret, evo­cant la salu­tació dels romans, o trenca les dents d’algú i dona lliçons sobre la vida.

LA XIFRA

97%

d’ocupació

va obtenir la proposta de Les Impuxibles a la sala de dalt. L’anterior treball de Mestanza (‘Pocahontas’) va arribar al 73%

+ info – publicat per

J. Bordes – Barcelona

elpuntavui.cat