www.elperiodico.cat
7 abril 2010
L’autor Albert Mestres.
I. F.
BARCELONA
Es diuen Zw i Du i viuen units per les seves enormes barbes. Tots dos busquen amb desesperació alliberar-se de les seves misèries amb una mort digna. Però no és una tasca fàcil. Les peripècies d’aquests dos curiosos personatges arriben avui a la Sala Beckett de Barcelona, que rescata dues obres del dramaturg i director barceloní Albert Mestres: l’esmentada Zwdu o el dubte /Le doute/ Der zweifel (fins al 25 d’abril) i Un altre Wittgenstein, si us plau o l’holocaust (els dimarts fins al 20 d’abril). Dues peces, explica l’autor, que coincideixen a explorar el sentit del silenci: l’una només amb gestos i l’altra amb «paraules que aboquen al silenci».
La primera obra –una coproducció de Temporada Alta– és una proposta de teatre gestual
que «juga amb el llenguatge dels pallassos; mostra com es pot dir molt sense paraules», explica Mestres. Palino Marc Bruner i Xavier Mestres, dels quals va sorgir la idea, són Zw i Du, els infeliços barbuts que planegen introduir-se al seu propi taüt per descansar tranquils. «Són dos éssers atrapats en la seva quotidianitat;
aquesta rutina que per una part ens mata i per una altra ens ajuda a viure», diu Mestres, que converteix les desgràcies dels dos personatges beckettians en una tragèdia grotesca sobre la condició humana. «Hi ha moments còmics, gags, però en un context seriós».
Més filosòfic és Un altre Wittgenstein..., monòleg a càrrec d’Elies Barberà, acompanyat per quatre músics –el Broosa Quartet de Corda–. Mestres recrea, amb retalls autobiogràfics i ficticis, dos moments vitals del filòsof austríac i, al seu torn, s’inspira en el mite d’Àiax, l’heroi de Sòfocles. «Volia fondre dues idees: la bogeria d’Àiax i una confrontació entre el Wittgenstein jove i el del final». En escena apareix el protagonista sumit en la reflexió mentre un assassí massacra els estudiants del campus de Cambridge. És el xoc entre el vagabundeig de les paraules i la violència.