www.elperiodico.cat
6 abril 2010
L’actor dirigeix i protagonitza l’obra de Joan Lluís Bozzo al Poliorama
Pep Cruz, a ‘Còmica vida’.
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
Ja fa tres anys que Pep Cruz, Noël Olivé i Jordi Coromina –integrants de la companyia Per-versions– es passegen pels pobles i ciutats d’Espanya amb la seva Còmica vida. Han representat més de 150 funcions i ara, per fi, porten aquesta sarcàstica mirada a l’ofici de l’actor –que dirigeix el mateix Cruz– a la cartellera barcelonina, al Poliorama, del 7 d’abril al 16 de maig.
Es tracta del debut com a autor teatral, pròpiament dit, de Joan Lluís Bozzo, director, llibretista i guionista de Dagoll Dagom, que va escriure la història a partir del seu llibre de relats Còmica tribu, un compendi de vivències entre bastidors. «El Pep el va llegir i li va agradar: em va trucar una matinada per demanar-me que escrivís una obra per a la seva companyia amb un estil semblant», explica Bozzo, que dibuixa, amb pinzellades d’humor àcid, un retrat de les «hipòcrites relacions entre el teatre professional i l’amateur». Al seu parer, els professionals miren «amb complaença» els aficionats i aquests professen una certa admiració per ells, però «en el fons hi ha moltes mentides inconfessables».
El creador de la sèrie televisiva La sagrada família (TV-3) es va inspirar en el cas real d’un home que va invertir una herència a fer realitat el seu somni de representar una obra. En la seva ficció, Bozzo reuneix tres personatges que es troben en un poble de mala mort: Laura (Olivé) i Paco (Cruz), una parella d’actors «pervertits per la vida, amargats i vividors» que hi van de vacances, i Eloi (Coromina), un policia de muntanya fascinat per les bambolines que dirigeix un grup de teatre aficionat. Junts decideixen representar el clàssic Fedra i acaben en una deriva tragicòmica que els porta a reflexionar sobre l’ambició, la vanitat i la superficialitat del seu ofici. «És una obra que parla del teatre i els seus protagonistes però també de persones molt soles i fràgils», sosté l’artífex de musicals mítics com Mar i cel i El Mikado.
La peça també és un reconeixement al teatre amateur, «el planter on s’ha mantingut l’esperit teatral al nostre país», manifesta Cruz, que en un gest de complicitat al seu perfil professional encarna en l’obra una estrella de culebrons. Al dolent de Vendelplà, que aquesta Setmana Santa ha estat recitant poemes de Miguel Hernández a Hanoi (Vietnam), se li acumulen els bolos i els rodatges televisius. Requerit en múltiples projectes (recentment l’hem vist a la comèdia d’Eduardo de Filippo Natale in Casa Cupiello, a la Biblioteca de Catalunya), l’actor i director prossegueix les seves aventures intermitents amb Per-versions, que va formar el 2001.
FORMAT DE BUTXACA / La companyia ja ha estrenat tres obres –(Per)versions, Còmica vida i Top model–, amb un mateix ideari escenogràfic: tot just tres cadires plegables, un format de butxaca ideal per a les seves vides de còmics. «Així podem arribar fàcilment a qualsevol poble; hem actuat davant de 800 persones i davant de quatre gats. El més important és arribar a la gent i que aquesta surti de la funció millor del que ha entrat». I és que, postil•la Cruz, al cap i a la fi «el teatre és un senyor parlant i altres escoltant».