www.elperiodico.cat
28 de març de 2010
• Mario Gas lloa el poder transformador de les arts escèniques
El públic (amb la Lloll a l’esquerra, de negre) va llançar roses al monument a Margarida Xirgu.
Foto: GUILLERMO MOLINER
GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA
Capitanejats per Lloll Bertran, una vintena d’actors es van espolsar ahir la fama de bohemis nocturns per assistir a la cita de les dotze del migdia als jardins de William Shakespeare, a les Corts, on es va celebrar l’acte institucional del Dia Mundial del Teatre. Joan Pera, Amparo Moreno, Enric Boixadera i Álex Casanovas, entre d’altres, van fer pinya amb directors com Sergi Belbel, Carme Portacelli i Ricardo Szwarcer, empresaris com Daniel Martínez (Focus), i el tinent d’alcalde Carles Martí i el delegat de cultura Jordi Martí (en representació de la política municipal), en la primera celebració unitària del Dia del Teatre.
«És cert que hi ha crisi, però quan jo vaig començar fa 25 anys ja es parlava de la crisi del teatre
–va afirmar la Lloll–. Som una raça de supervivents». De fet, els teatres catalans sumen aquesta temporada 2,5 milions d’espectadors, una de les millors xifres dels últims anys i l’acte va tenir un to més eufòric que reivindicatiu.
Risc o màrqueting
Mario Gas, en nom de l’Associació de d’Actors i Directors, va ser l’encarregat de rebaixar l’eufòria i plantejar preguntes: «¿Continuem creient en el poder transformador del teatre encara que sigui en petites dosis? –va dir–. ¿Arrisquem en les propostes escèniques perquè hi creiem o creiem més en el màrqueting de les idees?». Amb aquestes preguntes en l’aire, un grup d’actors amb Manel Barceló al capdavant va recitar un fragment de Ricard II de Shakespeare. El públic, assegut a la gespa, patia quan el fort vent transportava molt lluny d’allà les paraules del dramaturg.
La segona part del Dia Mundial del Teatre va tenir lloc a la tarda en un escenari més popular: el Raval i la Rambla. Lloll Bertran va invitar el públic a llançar roses al monument a l’actriu Margarida Xirgu i Shakespeare va cedir el seu tron a la companyia de teatre d’improvisació Xerraires. Els joves actors van capitanejar una cercavila durant la qual van repartir programes de mà de tots els teatres. Els programes estaven tallats per la meitat i la gent havia de trobar l’altra meitat durant el recorregut. Al final, les persones qui presentessin les dues meitats guanyaven quatre entrades per a la funció de la nit d’aquell espectacle. Hi va haver qui desitjava veure Alterio i Sacristán al Poliorama i va obtenir butlletes per als pallassos de Slava’s Snowshow. Potser el gènere del nas vermell hagi guanyat uns quants fans.
