www.lamalla.cat
24 de març de 2010
Sacristán i Alterio tornen als escenaris per protagonitzar amb humor els darrers dies de vida de dos malalts terminals
JORGE CEBRIÁN
Barcelona
Dos dels mites vivents dels escenaris més importants dels darrers anys, Héctor Alterio (80 anys) i José Sacristán (72 anys), se'ls pot trobar aquests dies al teatre Poliorama de Barcelona on tornen a representar Dos Menos, una obra que en el darrer any i mig els ha portat de gira per Argentina, València i, per partida doble, a Madrid i a Barcelona. En total, més de 360 representacions, “que equivalen a un pati de butaques permanentment ple el que implica que continuem amb la mateixa il•lusió”, remarca Alterio a lamalla.cat. Sense cap mena de dubte, del milloret que es pot trobar actualment a la cartellera teatral barcelonina.
A Dos Menos, Alterio i Sacristán, encarnen a dos malalts terminals ingressats a la unitat de cures pal•liatives d'un hospital on reben la notícia de que els queden pocs dies de vida. És llavors quan decideixen fer la seva última gira. Una trama molt semblant a la que recentment es va poder veure al cinema on Jack Nicholson i Morgan Freeman vivien una experiència semblant a Ahora o nunca. El dia de la presentació espanyola, el director de Dos Menos, Óscar Martínez, va denunciar que era “un autèntic plagi” de la peça teatral. En aquest sentit, Sacristán evita entrar en polèmiques i considera que “és una coincidència. És el mateix punt de partida, però el recorregut que ells fan és molt diferent”.
Sigui com sigui, un tema tan delicat com l'arribada de la mort es tracta amb tendresa i amb humor, un humor que a vegades és del mateix color que la mort. Vostès la temen?
Alterio: “el ser humà mai sap quan arriba la seva fi i nosaltres comptem amb això. De qualsevol manera la proposta de Benchetrit la matitza amb un humor molt particular que fa que l'espectador rebi un estat d'ànim. No estem dictaminant que és el que s'ha de fer. Simplement oferim un estat d'ànim a l'espectador. Aquesta aparent prevenció que és té quan es parla d'estats terminals aquí provoca un bon estat d'ànim que implica que al dia següent aquestes persones (els espectadors) avisin als que vindran de que ho passaran bé”.
Sacristán: “és una estupidesa témer-la perquè ha d'arribar. Jo temo a l'incapacitat, a la humiliació, temo al servilisme d'un cos que no respon a instruccions. Però témer a la mort és força inoperant perquè et posis com et posis t'arribarà. Només li demano que no arribi amb mala llet”.
Els dos actors sumen més de 150 pel•lícules, desenes d'obres teatrals i sèries de televisió, i han estat guardonats amb els premis més importants (la Conxa de Plata del festival de cinema de San Sebastià, Alterio fins i tot té un Òscar compartit a la millor pel•lícula no anglesa...). Assenyalen que continuen amb la mateixa il•lusió que el primer dia. Però quins són els seus projectes de futur?
Sacristán: (ironitza) “farem la vida de Maria Estuardo i d'Isabel d'Anglaterra estem en això. El que passa és que encara no sabem qui farà d'Estuardo i qui d'Isabel. Però quan ho resolguem aquest serà el nostre projecte més immediat. També tenim en cartera fer la vida de Pili i Mili, ja d'adultes.... Mira, per a mi toca l'operació Peralejo, que és donar de menjar al peixos que tinc a casa i ja veurem més endavant...”, “i jo a les ovelles!!”, conclou Alterio.
Ara que es parla tant de la crisi econòmica... Vostès la pateixen? Noten que va menys gent als escenaris?
Alterio: “No, no, ve gent. No sé si és per la crisi o no, però ve gent, molta gent”
Sacristán: “De totes formes la crisi és una paraula que sempre ha estat relacionada amb el món de l'espectacle des de principis dels temps. El meu amic Sòfocles ja és queixava. Joder Pepe com està això de malament!!!. Sempre a alguns els hi va bé, a altres malament... però nosaltres no ho hem notat en absolut”.
Però a la petita pantalla fa temps que no se'ls veu. Tenen arraconats els projectes televisius?
Alterio: “la televisió és la que ens té arraconats a nosaltres”.
Sacristán: “la llei d'oferta i demanda on ens movem és així. Et truquen o no et truquen, t'interessa o no t'interessa...”.
A Dos Menos, els crítics destaquen sobretot als actors per sobre del guió...
Sacristán: “ens costa uns diners subornar a tos els crítics. Estem molt contents i agraïts de que es reconegui el nostre treball. La veritat és que amb el pas dels anys anem aprenent”.
I dels que estan aprenent... quina obra recomanarien anar a veure a Barcelona?
Sacristán-Alterio: “Hi ha una funció sobre Pirandello que molta gent la recomana. Que vagin al Villarroel, a veure Por Hacer on hi ha uns nois fantàstics amb un gran talent que fan una excel•lent funció”.
Escoltim, de debò que no tenen cap projecte a la vista...
Sacristán: “No insisteixis, són secrets inconfessables. Ens queda el circ, Héctor és menjarà les bombetes i s'empassarà les espasses, i jo faré de contorsionista... perquè pujar a un elefant ens fa una mica de por. Fins i tot estem oberts a iniciar una carrera política”.
Dos Menos es podrà veure al teatre Poliorama fins els proper dia 4 d'abril, posteriorment es representarà a San Sebastià, León i Marbella. Seran més de dos anys i mig de gira amb una garantia total d'èxit.