www.avui.cat
15 abril 2010
TERESA BRUNA
Pep Anton Muñoz assajant el seu personatge de Feste a 'Nit de Reis', que dirigeix Josep Maria Mestres
FRANCESC MELCION
Cinema, teatre, televisió, doblatge, musicals... Pep Anton Muñoz és un artista total. I ho fa tan bé que el segresten i es queda 9 anys fent un personatge. No serà el cas d'aquest Feste, el bufó de la Comtessa Olívia (Anna Ycobalzeta) de Nit de Reis (o el que vulgueu), que s'estrena avui al TNC amb data d'acabament. Encara que mai se sap, perquè en una obra coral, plena de primeres figures (Lluís Soler, Quimet Pla, Sílvia Bel, Mercè Comas, Carles Martínez, Pep Planas...), ell és el diferent, l'únic que no és boig, el que canta, el que els explica acudits i, sobretot, el que ho sap tot. Per això parlem amb ell.
Vol dir que no el cridaran per fer de bufó a La Riera ara?
Al programa Divendres ja sóc una mica el bufó! Ara miro la sèrie des de l'altre costat. Però per bé o per mal, el Peris encara és molt present al cap de la gent. Vaig pel carrer i ningú no em diu pel meu nom. Suposo que trigaré a sortir en un altre producte de ficció, almenys fins que no es dilueixi. Bé, podria ser que algú digués: "Aquest li va que ni pintat al Pep Anton"... Però crec que em deixaran descansar una mica. Ara visc al teatre, sóc aquí des de bon matí.
Doncs parlem de l'obra. Per què es diu Nit de Reis, si no ho és?
Crec que ni el mateix Shakespeare ho sabia. El subtítol ja ho diu: posa-hi el que vulguis. Suposo que la va acabar la dotzena nit de l'any tal... Però t'asseguro que dels muntatges clàssics que he fet o del mateix Shakespeare és dels que té més condicions per ser dels més divertits i dels més embolicats. És per xalar, per disfrutar.
Diuen que s'enfronten dos bàndols...
Vaja i t'ho he d'explicar jo, que jo no estic ni a un ni a l'altre! Bé, els diem els lírics i els grotescos però és un llenguatge privé inventat per Josep Maria Mestres, el director, per distingir els personatges de la cort, d'elit, educats i distingits, dels més populars, que estarien més a prop del que seria el pallasso. I jo estic al mig. En Feste està fora d'òrbita, observa tot el que succeeix des de fora.
I uns parlen en vers i els altres en prosa. Són dues classes socials?
No, no. Tots pertanyen a la mateixa cort, però n'hi ha que ho són de bressol, descendents de gent de grau i d'altres que són com parents arribats de lluny, o gent de servei amb una certa distinció. La diferència no és d'estatus sinó d'actitud. Els lírics són els que, quan parlen, les seves metàfores estan per sobre del bé i del mal. Els grotescos tenen un llenguatge molt més planer.
I què fa un bufó?
Tothom pensa que és un boig rematat i justament aquí es l'únic que toca de peus a terra i posa una mica de seny a les situacions que van succeint. El bufó té la capacitat de distanciar-se i no implicar-se en les coses. Ell va fent acudits amb les seves frases, que normalment són sentències, i amb les seves cançons contribueix a donar llum a la quantitat de situacions equívoques que succeeixen, que són una delícia i l'ànima de la funció.
I tots empaiten la comtesseta!
Ella és encantadora, jove, rica, es caracteritza per les seves bondats, perquè li passen totes les desgràcies del món i les que s'han d'inventar... Tots parlen del seu físic però els pretendents de debò són per una banda el Duc Orsino i per l'altra un noble cavaller, l'Andreu Galtalleu, pretendent a la força. No és que no li agradi, però està instigat per l'oncle d'ella, que és un dels grotescos, perquè aquest tio té pasta. I el que fa el tiet és escurar-lo, xuclar-li fins a l'última moneda, ja que festeja la noia.
Hi ha un gran equívoc. Es pot dir?
I tant! S'ensenya de seguida i el públic és el primer còmplice. La Viola (Sílvia Bel) s'ha de guanyar la vida i se li acut fer de dama de companyia de la comtessa, però li diuen que la noia va perdre el pare i el germà i està tancada a casa en dol rigorós. No rep ningú ni vol més servei. Llavors intenta fer-se passar per un home i entrar al servei del Duc Orsino. I com que aquest està enamorat de la comtessa, ella li fa de pont i llavors l'Olívia s'enamora del missatger. I embolica que fa fort!
Una pregunta personal. ¿És cert que Hugh Grant vol que el dobli vostè?
És molt senzill. És producte del càsting per a Cuatro bodas y un funeral, que vaig doblar jo, i va tenir un gran èxit arreu del món. Immediatament en va fer una altra que es va doblar a Madrid i va ser un fracàs. Llavors aquest home, que es bastant perepunyetes, s'encén i diu: "No vull que em torni a doblar ningú que no sigui el tio de les Cuatro bodas". I és cert que en una entrevista a la tele li van fer la pregunta típica aquella que si quan se sent la veu doblada és una merda i tal i, ja fos per cortesia o perquè realment ho pensa, va dir: "L'actor que em dobla a Espanya és millor que jo, i la seva veu, més bonica que la meva. De què coi m'he de queixar?".
