www.elperiodico.cat
6 abril 2010
Un moment de l’espectacle Flamenco hoy, en què el ball i l’impacte visual són els grans protagonistes.
Foto: JULIO CARBÓ
NÚRIA MARTORELL
BARCELONA
La fructífera relació entre el flamenc i el cineasta Carlos Saura ha agafat una nova dimensió. Es tracta d’un acurat musical dirigit per ell mateix i que ha volgut titular Flamenco hoy perquè la seva intenció és donar una visió «de com està avui aquest gènere» que a ell el va captivar «sent jove». El director saragossà s’instal•larà del 15 d’abril al 2 de maig al Barcelona Teatre Musical (BTM) amb aquest espectacle en què la direcció musical va a càrrec del pianista Chano Domínguez i les coreografies són de Rafael Estévez i Nani Paños.
No hi ha cap fil argumental, «només la presència del pas del temps, que es reflecteix de manera que els primers números succeeixen al fer-se de dia i els últims de matinada. Intentem simplificar les coses dins de la màxima bellesa i elegància, per donar als artistes l’oportunitat que s’expressin amb llibertat i valorar el que fan», subratlla. Amb aquest muntatge diu que vol retre homenatge a grans figures com la cantaora Imperio Argentina –el seu primer ídol flamenc– i el bailaor Antonio Gades, amb qui el 1981 va iniciar la seva primera col•laboració amb la guardonada pel•lícula Bodas de sangre (després van venir Carmen i El amor brujo). «En aquest musical hi ha cante i instrumentistes però sobretot ball», aclareix.
A l’obra no hi falten palos tan nobles com la soleá i la seguiriya, així com la injustament oblidada petenera (molts gitanos pensen que porta mala sort), cantes d’anada i tornada, referències al jazz i a les sevillanes, la copla i el pasdoble. I en el cartell destaca sobretot la presència de Pastora Galván (germana del transgressor Israel Galván), si bé s’hi troba a faltar una altra jove i destacada figura del ball, Rocío Molina, que sí que va poder estar present en l’estrena a Madrid (agost del 2009). «Tenir un elenc fix és complicat perquè tots tenen els seus respectius compromisos», argumenta.
PRIMER ACOSTAMENT EL 1955 / Pocs saben que el primer curt que Saura va rodar el va titular precisament com la pel•lícula amb què va arrasar el 1995: Flamenco. Era l’any 1955 i el va filmar «en 16 mil•límetres. Hi sortia el meu germà Antonio pintant –recorda–,
amb música flamenca de fons. Però
es va perdre quan se li va cremar la casa.Després a Barcelona vaig rodar un documental sobre La Chunga que havia de dirigir Leopoldo Pomés, però es va fer enrere en l’últim moment i va recaure en mi, que era l’assessor tècnic. El productor era Pere Portabella». Però, ¿d’on li ve aquesta tirada pel flamenc? ¿Hi ha antecedents familiars? «I ara. A casa no s’escoltava mai flamenc. El meu pare era un buròcrata del Ministeri d’Hisenda i la meva mare, pianista clàssica. Va ser durant la guerra quan vaig sentir que ho cantaven els milicians a Madrid i va néixer el meu interès. És més, et confessaré una cosa: vaig arribar a plantejar-me ser bailaor», assegura, entre rialles.