Negre sobre negre

el punt
24 gener 2006

PEP ANDREU.

Els que no som de la capital acostumem a desplaçar-nos a Barcelona per veure les estrenes teatrals i visitar les millors exposicions del moment. Això no vol dir que a la resta del país no s'hi faci teatre interessant o que no s'hi puguin veure bones exposicions. Però, vist des de la capital, tot el que es fa lluny de Barcelona -i que no siguin fires i festes- es veu com a provincià, de poca volada i destinat al públic local. Barcelonines i barcelonins, surtin de les seves muralles! Vinguin, per exemple, a Mataró, on també s'hi pot veure art amb majúscules. Com l'exposició que té lloc fins al 5 de febrer a l'Ateneu de Caixa Laietana. L'artista mataroní Perecoll celebra 30 anys pintant negre sobre negre. És extraordinari poder contemplar les immenses tonalitats d'aquest color, el joc que dóna. Perecoll sap trobar tots els tons, tots els volums del negre i transmetre unes sensacions que van de la placidesa a la denúncia de la guerra. A mi em tenen el cor robat unes pintures del Mediterrani i l'Atlàntic. Tots els treballs són quadres de grans dimensions, que necessiten distància per ser contemplats. Això fa que, a més, prenguin moviment. Les onades del mar, per exemple, tenen vida. Visitin l'exposició, dinin, posem per cas, al Caminetto de la Rambla -hi fan una excel·lent amanida de faves de collita pròpia- i acabin la jornada amb Els Pastorets de Sala Cabañes. Tornaran a Barcelona amb la sensació de no haver perdut el temps.