¿TEATRE DE SEGONA DIVISIÓ?

el periodico

6 gener 2006

L'escena pública ha de recuperar els autors oblidats que ja programen les sales alternatives

Jordi Coca

Escriptor

A diversos teatres dits alternatius de Barcelona s'ha iniciat una experiència interessant: recuperar un seguit d'autors que, per raons diverses, els darrers anys han estat absents de la vida escènica del país. El títol genèric d'aquesta iniciativa és L'alternativa dels 70 i els noms que han estat seleccionats tenen el pes i la vàlua de Jordi Teixidor, Alexandre Ballester, Manuel Molins, Rodolf Sirera i Ramon Gomis, a més a més d'unes lectures dramatitzades de Jaume Melendres, Carles Reig i de Josep Maria Muñoz Pujol que tindran lloc a la SGAE.Es podrien fer molts comentaris al voltant dels criteris de la tria (centrada en aquesta ocasió en la dita generació dels autors que van guanyar els premis Sagarra de teatre), però, en tot cas, cal saludar aquest projecte com un primer pas per fer justícia a una bona part de la dramatúrgia catalana. Felicito, doncs, la Coordinadora de Sales Alternatives per la feina feta, la SGAE, pel suport que ofereix, i la Conselleria de Cultura, que hi ha col.laborat econòmicament.Dit això, cal recollir una cita del text de presentació que ha fet Enric Gallén on encertadament remarca el següent: L'Alternativa dels 70 és un gran què, però no n'hi ha prou. No ens enganyem. El gest sense precedents de les sales alternatives hauria de ser acollit i recollit pel conjunt de les plataformes i instàncies professionals catalanes. Absolutament per totes, però, i sense distinció. Pel teatre públic, per les empreses privades de mitjà o gran format, i per les sales alternatives, com en determinats casos ja han hagut de fer". La llàstima és que Gallén no digués això mateix durant els vuit anys que ha fet d'assessor del Teatre Nacional de Catalunya, que casualment és una institució clarament responsable en la desaparició pública d'aquests autors.PERÒ, això de banda, Gallén té tota la raó del món, ja que si la recuperació d'aquests autors fins ara injustament marginats queda únicament en un esforç de les sales alternatives, estarem definint un altre i nou nivell d'injustícia: hi haurà uns teatres de primera divisió (els teatres públics, amb molts recursos i una considerable capacitat de difusió internacional) i uns altres teatres amb pocs recursos i una àrea d'influència local que, en teoria, podríem dir que són de segona divisió, per bé que sovint és on es fa el millor teatre.Dit d'una altra manera: els autors ara recuperats amb aquesta iniciativa no han estrenat regularment per causes diverses, però en última instància és evident que durant els darrers anys han estat marginats del Teatre Nacional, on sí que estrenaven altres autors. Si no m'erro, l'únic nom dels ara proposats per les sales alternatives que també ha estat al Nacional és Rodolf Sirera, però ho va haver de fer a l'anomenat T6, que és una mena d'espai menor cedit a becaris i amics. La resta d'autors fins ara no han existit per als teatres públics, i el perill és que després d'aquesta aventura deixin d'existir una altra vegada i tots plegats ens quedem amb la consciència tranquil.la ja que finalment s'haurà fet alguna cosa.La qüestió de fons és la següent: les obres de Josep Maria Benet i Jornet o Sergi Belbel (que sí que han estrenat al Nacional) ¿són millors que les obres d'aquests autors que no hi han estrenat i que ara són recuperats a les sales dites alternatives? Sembla que s'hauria de dir que sí, ja que ningú estrena al Nacional per sorteig. Però la gran sorpresa que tindrà el lector no especialment informat en aquestes qüestions és que gairebé només han tingut accés al Nacional els que han format part de la comissió assessora i els seus amics més íntims.Parlant clar: els que han pogut triar s'han triat a ells mateixos i han deixat la resta en la cara oculta de la realitat. Una part d'aquesta cara oculta i no afortunada ara es recupera a les sales de poc aforament i, com dèiem, amb escassa capacitat d'influència. Molt bé, hem d'estar contents, però també cal advertir que qui ha decidit les pertinences a la primera o a la segona divisió, si és que es pot parlar així de teatre, són els que estan sempre a primera i els mateixos que en bona mesura han ocultat o oblidat els altres. Sento vergonya aliena, però, si més no, fins ara la cosa ha anat així.DES DEL Teatre Nacional no s'ha dit ni una sola paraula en el sentit d'assumir responsabilitats pels desgavells que ens obliguen a viure. Des de la conselleria es dóna suport a L'Alternativa dels 70 però tampoc es diu que la situació actual és conseqüència en bona mesura de la gestió que hi ha hagut en els darrers vuit anys del TNC. L'únic que sembla adonar-se del que s'ha fet és l'antic assessor Gallén, com un sant Pau que cau del cavall. Resumint: els autors que ara estrenen a les sales alternatives han d'estrenar al Nacional, i si no hi estrenen com a mínim que aquesta decisió no la prengui qui sí que hi estrena.

Noticia publicada a la pàgina 8 de l'edició de 6/1/2006 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF