'L'illa del tresor', d'Ollé i Barril, muta i es passa a l'escena

el periodico

13 gener 2006

ELENA HEVIA

BARCELONA

El director d'escena Joan Ollé i el periodista JoanBarril es coneixen des de fa 40 anys. "De quan els nens encara jugaven al carrer", apunta l'articulista d'EL PERIÓDICO. Així que quan es troben, no és rar que tornin a aquelles gresques infantils. En aquesta línia, fa vuit anys van crear un programa a Televisió de Catalunya de títol evocador i stevensonià, L'illa del tresor, situat, segons Ollé, "entre la poesia i la tonteria, la mímica i la presa de pèl". Un espai --recentment guardonat amb el Nacional de Televisió-- dedicat a recargolar-li el braç a les paraules fins a treure'ls l'enginy.Ara, paral.lelament a la seva reposició a El 33 la idea salta a l'escenari. Després d'estrenar-se a Temporada Alta, l'obra, que ha fet passar el protagonisme a les actrius Isabelle Bres, Georgina Cardona i Karla Junyent --comparses en el programa televisiu-- es pot veure a partir de demà al Club Capitol (sala 2), transformat en aquesta ocasió en un cabaret de paraules sota la direcció d'Ollé i de la seva habitual col.laboradora Ester Nadal. Aquest muntatge cohabitarà en sessió golfa (23.00) amb Lorca eran todos.En la seva mutació escènica, L'illa del tresor segueix sense tenir un fil argumental però sí un de conductor. "Són tres noies tancades amb una sola joguina, el llenguatge, que juguen amb l'únic que tenen", diu Ollé. Les tres dones desgranen des d'un sofà tota classe de jocs de paraules "gamberros" que farien les delícies de Brossa o Duchamp.Poemes de Handke i Neruda s'alternen amb enginyosos llistats de paraules, coreografies per a dits, missatges quotidians --"¡Viva Honduras!" o "¡Váyase señor González!"-- i la música de Manos Hadjidakis i Ennio Morricone, components tots ells d'aquest "trankimazín teatral", com el defineix Ollé.

Noticia publicada a la pàgina 59 de l'edició de 13/1/2006 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF