el periodico
12 gener 2006
ELENA HEVIA
BARCELONA
Quan al jove director Iñaki Garz li van oferir dirigir la peça teatral Un baül groc per a Nofre Taylor, l'autor, Alexandre Ballester, no li sonava de res. El desconeixement es fa extensiu a la majoria d'espectadors nascuts després de la mort de Franco, cosa que el cicle L'alternativa dels 70, que està dedicat als autors que amb prou feines estrenaven en aquella dècada, intenta solucionar.L'obra formarà part del cicle i es podrà veure a partir de dissabte al Tantarantana. Ballester, nascut a Gavà però vinculat a la població mallorquina de Sa Pobla, on viu, va cultivar entre altres temes la sàtira política contra la dictadura franquista.Aquest és el missatge que transmetia Un baül groc... quan va ser escrita el 1971. La peça és una "farsa una mica ingènua" --en opinió de Garz-- sobre un tirà, símbol del poder capitalista, que en el moment de la seva estrena no era difícil equiparar amb el dictador però avui "podria ser el president de Microsoft o George Bush" Interpretada per Xisco Segura, Quim Dalmau, Jordi Andújar, Susana Egea, Bealia Guerra i Carles Olivella, l'obra ha estat actualitzada pel director amb la pertinent benedicció del seu autor. El lífting ha passat, en opinió de Garz, per radicalitzar l'estridència de la farsa original "portant-la al terreny del còmic i també del musical".Hi ha, entre altres, dues grans raons per a l'acoblament final del jove director amb la peça. La primera és que no és un mer reducte literari, "sinó una obra escrita per a l'escena, amb una gran plasticitat". La segona té a veure amb l'empatia. Les condicions desfavorables amb les que sempre es va enfrontar Ballester van fer que Garz --que diu haver-hi lidiat també-- s'identifiqui "plenament amb la seva lluita".
Noticia publicada a la pàgina 68 de l'edició de 12/1/2006 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada