La segona generació d'«El Mikado»

el punt
28 gener 2006

Dagoll Dagom reposa la comèdia de Gilbert & Sullivan 20 anys després al Teatre Apolo de Barcelona
JORDI BORDES. Barcelona

Gran part del repartiment que interpreta avui la reposició d' El Mikado fa 20 anys que estava en l'edat de primera comunió. La versió original que ara porten a escena la van veure, molt més tard, gràcies a la televisió i al DVD. La companyia Dagoll Dagom va estrenar la revisió al novembre a Santurce en castellà i ahir i avui es fan a Girona les primeres representacions en castellà. El musical, escrit per Gilbert & Sullivan el 1885, farà temporada a l'Apolo del Paral·lel durant dos mesos. Fa 20 anys només hi havia un restaurant japonès a Barcelona. Ara, els divendres i dissabtes se servirà sushi al vestíbul del Paral·lel.
+ L'equip d'actors que recupera El Mikado, ahir al matí, al vestíbul del teatre del Paral·lel. Foto: ANDREU PUIG El primer que va veure Toni Viñals, (de 27 anys, Nanki-Poo a l'escena) de Dagoll Dagom va ser Mar i cel en vídeo. Com a treball de fi de carrera, a l'Institut del Teatre, va reposar T'odio, amor meu, amb els directors d'aquesta companyia, «que és el referent» dels musicals a Catalunya. També Dulcinea Juárez (28 anys, Yum-Yum) va ser companya de Viñals en la primera promoció de musicals a l'Institut del Teatre. Ella, que ha presentat a Madrid La bella y la bestia i la gira de The Queen, va decidir presentar-se a les audicions, després que un company li recomanés l'opereta i li passés el DVD. És el primer treball que fa en català. El musical que va marcar el destí professional de Mariona Blanch (29 anys, Katisha) va ser Sweney Todd, tot i que també es va deixar enamorar per les emissions de Flor de nit, Mar i cel i El Mikado a la televisió. Per Jaume Ortanobas (32 anys, Pistach), aquesta obra és la seva primera experiència professional i també va ser, als 13 anys, la primera que va anar a veure amb l'escola. Josep Maria Gimeno (47 anys, Ko-ko) és dels pocs que quasi coincideixen amb la dels responsables de Dagoll Dagom (Joan Lluís Bozzo, Ana Rosa Cisquella, Miquel Periel). Per l'actor, la diferència entre les dues generacions és que la d'ara està més preparada i, a més, té més possibilitats d'actuar. La prova més evident és, recorda Bozzo, que van necessitar quatre mesos d'assaig per preparar la primera versió («vam fer una companyia amb actors que cantaven i actors que debutaven interpretant i ens ensenyàvem els uns als altres»). Ara han aixecat la producció en sis setmanes d'assaig i, comenta la coreògrafa Anna Briansó, s'ha pogut avançar més en l'apartat de dansa.El Mikado parla d'un emperador japonès que prohibeix el flirteig prematrimonial sota l'amenaça d'execució. Per esquivar la condemna, al poble de Titipú decideixen elevar al rang d'Honorable Senyor Botxí un sastre que és el primer dels condemnats a mort: d'aquesta manera, mai podrà executar-ne cap altre si abans no es mata a si mateix. Per Cisquella, el mèrit d'aquest llibret de finals del segle XIX és que manté la modernitat gràcies a l'humor absurd. No és d'estranyar que el mateix Groucho Marx fes una versió d'aquest clàssic en què «hi ha un botxí que no vol matar ningú».La versió de Xavier Bru de Sala (lletra) i Joan Vives (música) han actualitzat els gags musicals. Bru de Sala celebra l'avantatge de traduir de l'anglès perquè permet trobar l'humor en el context actual. Si el 1986 la cançó es reia de l'eslògan Barcelona, més que mai, avui el vers s'ha canviat pels fòrums del carai. Evidentment, l'Estatut, («determinada emissora de ràdio», insinua Periel), el pla del civisme, els MP3 i els metrosexuals són motius d'escarni en aquesta opereta, que critica la hipocresia del poder.