Somnis al Teatro Real

avui

10 gener 2006

Ramon Palomeras

Des de novembre de 1997 -any de la inaguració del Teatro Real-, en què es va representar Peter Grimes, el coliseu madrileny no escenificava cap peça del compositor britànic Benjamin Britten. Però, lluny de la immediatesa comunicativa d'aquella, ara el Real presenta fins al 26 de gener la poètica fantasiosa d'El somni d'una nit d'estiu, basada en l'obra teatral homònima de Shakespeare, i amb llibret del mateix Britten en col·laboració amb el tenor i alhora company sentimental Peter Pears.
Sembla, segons el director d'escena, escenògraf i figurinista italià Pier Luigi Pizzi, que havia arribat l'hora de recuperar una de les peces més complexes i imaginatives de Britten, estrenada al 1960. "En aquest moment de confusió, convulsió i fressa mediàtica eixordadora en què la quotidianitat s'ha vestit de vulgaritat prefereixo el sentit poètic de les coses. I aquesta òpera ho és", argüeix.
En aquesta peça res no és el que sembla, tothom s'enamora de la persona equivocada, fa allò que no hauria de fer i és allà on tampoc hauria de ser. Però, naturalment, tot succeeix com en un llarg i tòrrid somni d'estiu i les coses acaben tornant a lloc. I és que l'òpera està a cavall entre la realitat i la fantasia amb la innocència com a punta de llança. "Una innocència que queda palesa amb la presència dels nens al cor, que entren amb tota naturalitat en el món dels somnis i de la màgia; en els enamorats, sense barreres de sexe, ja que el seu amor és lliure i sense límits; i la dels artesans, convençuts del poder de comunicació del teatre. Tots trobaran en el somni el moment per defugir la lletjor de la vida", argumenta Pizzi sobre una peça "hereva del teatre barroc, amb un clar homenatge a Purcell, però al mateix temps amb un llenguatge modern".
En aquesta adaptació de Pizzi, el famós bosc de Shakespeare de finals de segle XVI esdevé un lloc de la ment on tot és possible. "La tecnologia actual possibilita la composició de moltes imatges que aquí utilitzem sempre amb els mitjans del teatre. Per això, tot i que sigui una producció amb pocs elements, aquests són molt dinàmics", comenta Pizzi.
El director musical Ion Marin, que debuta al Real, destaca el fet, a diferència d'altres textos de Shakespeare adaptats en el terreny líric com Otel·lo, Romeu i Julieta o Falstaff, que en el cas d'aquest Somni es respecta "el text íntegre de l'original". Així mateix, remarca la convivència de parts modernes realitzades per Britten amb altres que repassen la història de l'òpera tot parodiant Mozart, Donizetti, Verdi, Bellini, Wagner o Rossini; així com "el caràcter familiar" d'una òpera "atípica" en Britten, traduïda "en una arquitectura rotunda i perfectament coherent en la seva evolució". "L'obra de Britten és el millor exemple de tot el que es pot fer amb una orquestra", constata Marin.
En aquesta òpera, Britten va introduir per primera vegada en la lírica moderna la figura del contratenor , "una altra picada d'ullet al teatre barroc", puntualitza Pizzi. En aquest cas, és el cantant vitorià Carlos Mena l'elegit per interpretar Oberon. Segons Marin, es tracta de l'opció correcta, ja que "té un color de veu no tan blanca com la resta de contratenors, amb una virilitat i una força que donen al personatge el sentit eròtic i ambigu que requereix".